Nietzsche: La Transvaloració dels Valors i la Dualitat Apol·lini/Dionisíac

Nietzsche: La Transvaloració dels Valors

1. Vida i Obres de Nietzsche

Friedrich Nietzsche va ser educat en un ambient religiós. Va tenir una sòlida formació humanística, en llengües clàssiques i musical (amb una notable influència de Wagner). Va estudiar teologia i filologia, i va continuar els seus estudis en filologia grega.

En aquesta època va descobrir Arthur Schopenhauer i va assumir la idea que la voluntat de viure, com a realitat fonamental, es manifesta tant en l'home com en els éssers. Nietzsche va dir "sí" a la vida. La voluntat de viure, que per Nietzsche esdevé la Voluntat de Poder, va esdevenir el nucli del seu pensament.

El seu primer llibre, El naixement de la tragèdia, mostra la influència de Schopenhauer i defensa que en la tragèdia clàssica grega hi és present l'afirmació de la vida. En Consideracions intempestives, polemitza contra les suposades grans proeses del segle, com ara l'esperit positivista i la fe cega en el progrés científic.

En aquestes primeres obres es reflecteix el seu estil aforístic, a base de frases breus amb molta força, pensaments explosius gràcies al seu gran domini del llenguatge. Inicia una forta crítica a tot el que la cultura proclama com a virtuós, ja que diu que darrere de tot això hi ha hipocresia i corrupció.

En Així parlà Zaratustra hi veiem els quatre temes fonamentals de la seva filosofia:

• L'anunci de la Mort de Déu
• L'aparició del Superhome (Übermensch)
• La Voluntat de Poder
• La intuïció de l'Etern Retorn

En La gaia ciència enuncia la Mort de Déu. Posteriorment, publica Més enllà del bé i del mal, que és una nova crítica a la filosofia, a la moral i a la religió. També publica Sobre la genealogia de la moral, obra en què acusa la religió jueva d'haver imposat una moral d'esclau (moral dels homes inferiors), oposada a la moral aristocràtica dels senyors.

En El crepuscle dels ídols, declara que el que fins ara s'ha anomenat "veritat" no és més que un ideal que cal enderrocar.

2. La Contraposició Apol·lini / Dionisíac

Nietzsche afirma que la tragèdia clàssica grega ens mostra els dos principis que componen la realitat:

• L'esperit dionisíac, del Déu Dionís, que representa els valors de la vida.
• L'esperit apol·lini, del Déu Apol·lo, que representa els valors de la raó.

Esperit Apol·lini

Apol·lo és el déu del Sol, de la mesura, de la proporció, de l'equilibri i de la serenitat. Expressa la realitat a través d'obres plàstiques. Persegueix la bellesa perfecta i ideal. L'home apol·lini vol emmascarar la realitat, ja que en ell hi predomina la raó.

Esperit Dionisíac

Dionís és el déu del vi i de la fecunditat. És la imatge de la força instintiva i passional. És un dels déus que ha sofert el patiment i ha ressuscitat. Simbolitza la vida, amb els seus dolors i amb les seves alegries. L'esperit dionisíac es manifesta en les arts no figuratives (música, dansa...). Pretén exhibir la vida amb totes les seves dimensions i amb tot el seu horror i cruesa.

Per a Nietzsche, l'art de la tragèdia clàssica grega manifesta el més profund de l'existència humana. Mostra l'oposició entre els dos valors: el valor de la vida i el de la raó. L'art tràgic és una valenta acceptació de la vida.

Segons Nietzsche, amb l'aparició de Sòcrates i Plató va començar la decadència i l'error. S'inicia el predomini de tot allò que és lògic i racional, és a dir, els valors apol·linis, per sobre dels valors dionisíacs. Sòcrates es mostra enemic de la vida, ja que preferí la mort a la lluita o a la fugida (la seva ànima va anar al més enllà).

Nietzsche va ser el gran defensor de l'actitud dionisíaca d'acceptar la vida tal com és, i és crític de l'actitud de renúncia de la vida. En la realitat hi ha dolor, i el camí per fer front a aquesta realitat és un art que afirmi la vida en la seva plenitud. Segons Nietzsche, el drama musical de Wagner ocupa el lloc que la tragèdia clàssica ocupava en el món grec.