Nietzsche: Transmutació de Valors, Crítica a la Raó i Morals

La Transmutació de Valors en Nietzsche: Crítica a Plató i al Cristianisme

El concepte de transmutació de valors, o «transvaloració de tots els valors» segons Nietzsche, implica una revaloració fonamental, diferent dels valors cristians i platònics. Es tracta de situar-se «més enllà del bé i del mal».

El nou home, l'Übermensch, que crearà aquests valors, no valorarà primer els altres com a dolents per després considerar-se a si mateix com a bo. Al contrari, valorarà en funció d'allò que afavoreixi la vida, no allò que la negui. Aquesta és la base de la crítica de Nietzsche a pensadors com Plató i a ideologies com la cristiana, que, segons ell, neguen la vida i promouen valors contraris a la vitalitat.

La Raó segons Nietzsche: Crítica i Conseqüències

Nietzsche té una concepció, per una banda, negativa de la raó. La considera la facultat que crea el llenguatge per intentar comunicar els estímuls que rep, és a dir, intenta interpretar la realitat a la seva manera, sovint de forma inexacta i imprecisa.

D'altra banda, la raó és vista com un fre per als instints. Amb mecanismes com la consciència, posa límit al desenvolupament dels valors personals necessaris per assolir l'estadi de superhome (Übermensch).

Moral dels Senyors i Moral dels Esclaus: Anàlisi Nietzscheana

Nietzsche distingeix entre dos tipus de moral:

• La moral dels senyors: És la moral noble, on «bo» és tot allò que eleva l'individu i afirma la vida. «Bo» equival a noble, poderós, bell, feliç, grat a Déu. Òbviament, «dolent» és el seu contrari. Aquesta moral es refereix a l'individu fort, creatiu i afirmador de la vida.
• La moral dels esclaus: És la moral del ramat i de la mediocritat, impregnada d'un instint de venjança contra la vida superior. És la moral de la democràcia, que busca igualar totes les persones. Glorifica tot allò que fa suportable la vida als dèbils. Per aquesta moral, «bo» equival a pobre, mancat, impotent, malalt, lleig. Aquesta moral es refereix a l'individu feble, ressentit i negador de la vida.

Nietzsche relaciona la moral dels esclaus directament amb el cristianisme, ja que considera que aquesta ideologia inverteix els valors naturals, glorificant la feblesa i el patiment en lloc de la força i la vitalitat.

Veritat i Mentida en Sentit Extramoral: La Perspectiva de Nietzsche

Així com una fulla mai no és exactament igual a una altra fulla, així també el concepte de fulla es configura gràcies a la voluntat deliberada de prescindir de les diferències individuals, oblidant les característiques particulars, i d'aquesta manera sorgeix la idea que en la naturalesa, a més de fulles, hi ha quelcom més que és “la fulla”: una certa forma originària d'acord amb la qual totes les fulles haurien estat estructurades, dibuixades, mesurades, acolorides, ondulades o pigmentades, però per una mà poc destra, de tal manera que cap exemplar aconsegueix ser una còpia correcta i fiable de la forma originària.

Aquest text ofereix una crítica molt dura a l'antropomorfisme i la tendència humana a ocultar el singular sota l'abstracte, l'universal. Les tradicions religioses i el platonisme, que no apareixen esmentades explícitament en aquest fragment, però sí en la resta de l'obra de Nietzsche, són paradigmàtiques d'aquesta tendència.

La Genealogia de la Moral: Origen i Transvaloració

En la seva obra Genealogia de la moral, Nietzsche es proposa estudiar quin és el significat originari en diverses llengües dels conceptes «Bo» i «Dolent». La seva pretensió és la «transvaloració»: retornar al significat originari dels valors per tal que ajudin a viure amb la màxima intensitat possible.