Nietzsche: Superhome, Voluntat de Poder i Crítica a la Moral

La Crítica a la Ciència

No tot pot ser considerat matèria i moviment mecànic. Existeixen altres forces. No ataca la ciència, sinó una metodologia determinada: el mecanicisme i el positivisme. La culminació d'aquesta crítica seria la Mort de Déu, significa la crítica radical a la religió, la moral i la metafísica.

L'alliberament d'un pes enorme

Déu no deixa que l'home arribi a assolir la seva natura, no deixa que l'home arribi a ser el Superhome. No hi ha lloc per Déu en la societat moderna, Déu és mort, nosaltres som els seus assassins.

Cultura Europea

Cal destruir-la, però no per caure en el nihilisme, és a dir, l'absència de valors, sinó per canviar els valors anteriors substituint-los pel Superhome. El nihilisme no és un punt d'arribada, sinó l'instant que permet començar l'autèntica història. Aquesta part negativa necessita una part positiva, neguem per afirmar, aniquilem per produir, destruïm per crear; neixen els nous valors fonamentals: el Superhome i la voluntat de poder.

Nova moral

Basada en el procés natural de l'ésser humà: la vida. Dos esperits: Dionís és el déu de la vida, del vi, de l'alegria de viure... Apol·lo és el déu de l'aparença externa plena de bellesa. Sòcrates i el platonisme han fet fora de l'escena Dionís canviant la vida per la raó, la qual mata la vida. La nova moral està basada en el desig de viure, la vida té valor en si mateixa. La nova moral serà basada en l'exaltació de les formes primàries de la vida, la moral dels senyors en lloc de la moral dels esclaus.

La vida i els instints

La vida ha d'estar basada en els instints. L'ésser humà és un ésser miserable perquè rebutja la terra, el cos, l'instint. És un ésser a mig fer entre la bèstia i el Superhome. L'ésser humà és un animal defectuós perquè és l'únic animal que no ha aconseguit consolidar-se. Corre un risc: o venç l'home convertint-se en el Superhome, o torna a la seva animalitat anterior.

Superar la natura imperfecta

Ha de superar la seva natura imperfecta i convertir-se en el Superhome. L'ésser humà ha de ser superat, ja que tots els éssers evolucionen i es transformen. L'espècie humana està dotada de la força expansiva de la vida, la qual està en un procés evolutiu constant. Charles Darwin i l'Evolucionisme.

La transformació en Superhome

• Camell: una càrrega enorme.
• Lleó: cansat per la càrrega anteriorment descrita, es rebel·la contra el seu amo i imposa la seva voluntat.
• Nen: L'home es converteix en un nen ple de futur: el Superhome.

Característiques del Superhome

Les característiques més importants del Superhome són la seva necessitat de la vida; valora principalment la vida terrenal: el plaer, les passions, la victòria. Intenta superar-se, rebutja la moral tradicional cristiana, acceptant la moral dels senyors. La primera gran característica del Superhome és la valoració màxima que fa de la llibertat. Nietzsche considera que és impossible ser lliure vivint en societat i, per això, aquesta necessitat de llibertat el fa renunciar a la societat. Hobbes pensa inicialment a considerar que llibertat i societat són incompatibles. Una altra de les característiques més importants del Superhome és la fidelitat a la terra.

Fidelitat a la terra

És aquesta fidelitat a la terra la que el portarà, en primer lloc, a renunciar a qualsevol reducte de Platonisme que ens porti a considerar la possibilitat d'un món immaterial millor que aquest i d'una vida millor que la vida terrenal. Viure aquesta vida amb tota la intensitat possible. En tercer lloc, és la fidelitat a la terra la que ens portarà a donar sentit a les dues qüestions pròpies del Superhome: la voluntat de poder i el desig de l'Etern Retorn.

Voluntat de poder

La voluntat de poder significa la voluntat de domini, la força, la llei del més fort. És l'exaltació de la força i l'agressivitat. Veiem la influència clara del pensament de Darwin i la selecció natural. Aquesta voluntat de poder ens porta a un desig de no ser dominat per ningú.

Vida en societat i instints

La vida en societat ens porta a la renúncia dels nostres instints. Nietzsche ens proposa no renunciar a cap dels nostres instints. La visió social que té Nietzsche acaba en l'individualisme més terrible: sense la col·laboració, la solidaritat..., el valor més important passa a ser l'individu.

L'Etern Retorn

L'Etern Retorn mostra un desig tan fort de viure que desitja que aquesta es repeteixi eternament. Amb les seves alegries i els seus dolors. Aquesta és la força de l'amor a la vida, de l'amor enorme per aquesta vida: el desig que no només no hi hagi cap altra, sinó que aquesta es repeteixi constantment, infinites vegades.