Nietzsche: Saviesa, Raó i Decadència d'Occident

Per què sóc tant savi?

La saviesa no està lligada a la raó pura, descarnada, com una qualitat intel·lectual, espiritual. La veritable saviesa és voluntat de salut, la saviesa és quelcom arrelat en la bona constitució psicofisiològica. La saviesa és la seguretat instintiva (pròpia de tot ésser viu ben constituït), i, per tant, infal·lible.

Per què sóc tant intel·ligent?

“No he reflexionat mai sobre problemes que no ho siguin”

I un no es malgasta mai tant com quan reflexiona sobre qüestions religioses; la religió no és més que un gran absurd que malmet la intel·ligència. Cal ser molt escrupolós, ja que es malmet ràpidament quan s’aplica a objectes no adequats (religió). Nietzsche diu que la filosofia és el resultat d’una aplicació òptima de la intel·ligència, (síntesi de pensament i vida) l’únic àmbit on és possible trobar la veritat. L’objectiu de la filosofia no és la felicitat, la tranquil·litat (religió i altres fantasies), sinó la veritat, per això requerim valor i defugir l’autoengany.

Per què sóc tant dur?

Perquè vosaltres sou tan tous, autocomplaents, poc autoexigents. El diamant i el carbó, químicament, són iguals (C), però el diamant, el valor, l'esclat i la duresa són deguts a les altes temperatures i pressions. Vet aquí la importància del sofriment.

El sofriment té un valor positiu, el decisiu està en la voluntat que assisteix aquest sofriment. La voluntat reactiva (cristianisme) té l'objectiu d'amansir, afeblir. En canvi, la voluntat activa aconsegueix enfortir, endurir. La duresa és la veritable mesura del nostre valor com a humans.

A) Occident i decadència

L’esperit (civilització) occidental és un esperit (civilització) decadent.

• Perquè Occident està malalt de nihilisme.
• Perquè, en el seu fons, no hi ha res més que una voluntat de no-res.
• Perquè està carregat de falsos valors, que amaguen la realitat, la degraden i malmeten la vida i l’existència.

Quina és la causa d’aquesta catàstrofe?

La substitució de l’instint per la raó com a instància rectora de l’ésser humà.

Per a Nietzsche, el Principi apol·lini (lluminositat, ordre), està lligat a la raó, i el Principi dionisíac (foscor, caos), lligat a l’instint. Abans, estaven en equilibri. Triomfarà el principi apol·lini, i la racionalitat.

El problema està en establir el principi apol·lini com a únic principi de la naturalesa humana i pensar que la raó té capacitat rectora legítima de la nostra existència.

B) Raó i instint

Amb Sòcrates apareix l'equació que determina el destí d’Occident: Raó = Virtut = Felicitat.

Vols ser feliç? Doncs, cal que siguis virtuós.

I això només és possible gràcies a la RAÓ.

L’home necessita la guia de la raó perquè ha perdut la seguretat de l’INSTINT, ara només queda la raó, que per guiar-nos, sempre mira a “un altre lloc”, en comptes de mirar la realitat.

És així com Occident va renunciar a l’instint com a guia i va començar la creació de falsos valors.

Això crea una distinció irreconciliable entre: raó/instints, ànima/cos, permanència/canvi, món real/món aparent. Distinció consolidada per l’odi i la por a la realitat, portant una sobreestimació de la raó i desestimació dels sentits.

I com a fruit d’això, hem construït una realitat "bonica i brillant" d'una realitat "morta i fosca"

Els conceptes de la raó han fet glaçar la realitat, per tal de conjurar l’inherent dinamisme caòtic de la realitat, construint-nos un fals miratge de domini sobre ella i una falsa sensació de seguretat.

EX: el riu glaçat (realitat immòbil) i els trossos de fusta que actuen de pont (fan una realitat imposada pels homes), en realitat el riu flueix (és dinàmic)

Quin és el valor de l'intel·lecte?

Quin és el valor de l’intel·lecte que fa els productes de l’esperit occidental?

L’intel·lecte és:

• accident en la història universal que ha sigut tràgic (no hem entès la seva finalitat)
• eina de què ens ha dotat la naturalesa per assegurar-nos la nostra supervivència

No ens ha d’estranyar que es mogui en la ficció → La civilització i cultura occidentals són una gran mascarada.

Hi ha una gran distància entre la realitat i el final del seu procés d’aprehensió a través dels sentits i la raó. (mateixa distància entre el fenomen del so i les figures de sorra generades)

Moral i vida

• Objectiu → fer una crítica/anàlisi de la moral
• Mètode → genealògic → buscar l’origen etimològic, psicològic i històric dels conceptes fonamentals de la moral (bo i dolent)
• Problema → què valen els valors morals?
• Tesis → segons la voluntat que hi hagi darrere, així serà la moral:
  • ascendent: activa, creadora, afirmativa
  • descendent: passiva, reactiva, negativa

Origen dels conceptes de bo i dolent

ORIGEN DELS CONCEPTES DE BO I DOLENT / BO I PERVERS

• Els conceptes de bo i dolent han anat sofrint una transformació radical: transmutació (canvi de naturalesa) i inversió (canvi de sentit) → mateixes paraules però realitats diferents.
• Originàriament, → caràcter estimulant (bo=noble, aristocràtic) han acabat convertint-se en l'adveniment del Judeocristianisme → caràcter valoratiu (bo=poble, humil) → allò bo és pervers i allò dolent és bo

Justificació en l’etimologia → SCHLEDIT =dolent == SCHLICHT= simple i vulgar, 2 morals:

1) MORAL DE SENYORS → fonamentada en els conceptes de caràcter estamental de bo i dolent → Bo= noble, poderós. DIU SI A SI MATEIX, una moral de jerarquia i distàncies, centrada en el cos i la força física, activa, creadora i ascendent, on l’home és ingenu, honest i franc, basada en la intuïció, la trobem a Roma, Renaixement, Napoleó.

2) MORAL D’ESCLAU → fonamentada en els conceptes de caràcter valoratiu de bo i dolent → bo= plebeu, vulgar, simple. DIU NO A L’ART, moral d’igualtat i anivellament, centrada en l’esperit i la voluntat, és reactiva i decadent, on l’home és intel·ligent i pervers, basat en la raó, la trobem a Judea, Reforma protestant i la Revolució Francesa, Sòcrates.

La moral cristiana = d’esclaus ha triomfat, i per aquesta raó la manera de valorar la realitat ens ha esdevingut natural, però no hi ha res més antinatural que aquesta manera de valorar. Aquesta interpretació moral ha malmès allò que som, ha arruïnat la possibilitat de desenvolupar-nos adequadament i plenament. També ens ha amagat l’origen de l’Estat

Superhome

SUPERHOME

Resultat d’una transformació:

a) CAMELL: esperit de càrrega i sotmetiment: carregar amb les obligacions, obeir els valors establerts, submissió al deure, renunciar a si mateix...

b) Lleó: esperit desafiant

b) LLEÓ: esperit desafiant: s’allibera de les obligacions, diu no al deure, la norma la dicta ell. Encara viu del NO (al deure). És deutor de l’esperit nihilista del camell

c) Nen: innocència, oblit

c) NEN: innocència, oblit, nou començament, joc: pura afirmació de la vida

TRETS DEL SUPERHOME:

• Rebutja la moral d’esclaus: humilitat, prudència que amaga covardia, obediència entesa com a sotmetiment.
• Rebutja la conducta gregària: moral del ramat, dels que segueixen a la majoria i normes ja establertes
• Crea valors: sap que els valors morals són invencions dels éssers humans → els inventa
• Viu en la finitud: NO creu en cap realitat transcendent, accepta la seva limitació i les de la vida
• Li agrada el risc: noves experiències, proves difícils, és dur amb ell mateix i els altres
• Contrari a l’igualitarisme: no té por a la diferència
• Estima la intensitat de la vida: l’alegria, l’entusiasme → la seva personalitat és afirmació enèrgica de la vida
• És com un nen: innocència de l’esdevenir, inventa valors, vida com un joc, sí radical a l’existència