Nietzsche: Nihilisme, Mort de Déu i Voluntat de Poder

1) El nihilisme i la mort de Déu

Relaciona el concepte de nihilisme amb la mort de Déu. Explica els dos conceptes prèviament:

Definició i fases del nihilisme

El nihilisme és el procés que segueix la consciència de l'home occidental i que quedaria expressat en aquests tres moments:

• 1) El nihilisme com a resultat de la negació de tots els valors vigents: és el resultat del dubte i la desorientació.
• 2) El nihilisme com a autoafirmació d'aquesta negació inicial: és el moment de la reflexió de la raó.
• 3) El nihilisme com a punt de partida d'una nova valoració: és el moment de la intuïció, que queda expressada en la voluntat de poder, en qui s'expressa al seu torn el valor de la voluntat.

La paraula nihilisme prové del llatí nihil, que significa "no-res". El nihilisme no és una teoria, sinó una manera de viure, de sentir i d’actuar. És la consciència dissortada i la manca de capacitat de crear que caracteritza l’home occidental. Segons Nietzsche, tots nosaltres estem immersos en el nihilisme que ha forjat el llenguatge filosòfic i la manera d’entendre el món (ressentida, pessimista, que cerca el sentit de la vida fora de la vida…).

El concepte de la mort de Déu

Déu havia estat la brúixola de l'home occidental. Però l'home ha anat matant Déu sense adonar-se'n, expulsant-lo a poc a poc del seu pensament i de la seva cultura. En descobrir la mort de Déu, l'home queda desorientat i la seva vida perd el sentit. La mort de Déu és la mort del monoteisme cristià i de la metafísica dogmàtica, per als quals només hi ha un Déu i una veritat. I el responsable d'això és l'home.

En tenir consciència d'això, l'home substitueix aquest Déu i aquesta veritat única per múltiples déus i múltiples veritats, en un intent desesperat per salvar els valors associats a aquesta imatge de Déu. L'expressió "Déu ha mort" significa molt més que l'afirmació d'alguna mena d'ateisme; és la gran metàfora que expressa la mort de les veritats absolutes, de les idees immutables i dels ideals que guiaven la vida humana.

Relació entre ambdós conceptes

La idea de la mort de Déu està relacionada amb la idea de nihilisme. Assumir la primera equival a transformar el segon, i en això, com s'ha vist, hi ha una valoració del moment històric modern i una profunda revisió de la imatge de l'humà, de l'exercici de la metafísica i la moral, i fins i tot de la religió i la teologia.

Les idees transcendents no són tals, sinó llenguatge immanent en les passions i els instints humans. Quan es coneix el seu autèntic significat, es constata la mort de Déu, però també es recuperen els valors de la terra i es transforma el nihilisme en un exercici renovador de filosofia. Això vol dir que el nihilisme de Nietzsche és optimista.

"La vida és autosuperació", però ja no hi ha alguna cosa superior a les possibilitats humanes de superar-se. Nietzsche afirma: "Quan no es troba la grandesa en Déu, no se la troba enlloc; cal negar-la o crear-la". Negar era la tasca del món que l'envoltava i que veia córrer cap al suïcidi; crear-la va ser la tasca sobrehumana per la qual va voler morir.

2) Nietzsche i el relativisme moral

Raona: es pot considerar Nietzsche com a relativista? Per què?

Sí, és relativista, perquè no creu en les veritats absolutes; les normes morals les ha de crear cadascú. La vivència és relativista. El relativisme moral és una filosofia que assegura que no hi ha una llei moral absoluta i global que s'apliqui a totes les persones, en tot temps i en tot lloc.

Com diu l'autor: "Un té la seva manera, jo tinc la meva. Pel que fa a la forma correcta, aquesta no existeix".

3) El superhome i la voluntat de poder

Quina relació trobes entre els conceptes de superhome i de voluntat de poder? Explica els dos conceptes prèviament.

El superhome és aquell capaç de suportar el nihilisme. És l’home superior, de nous valors, l’home que ve després de l’home actual, que és "l’últim home".

D'altra banda, la voluntat de poder és considerada per Nietzsche com el motor de la vida. És la força interna fonamental de la naturalesa. L'ultrahome sap que la vida és voluntat de poder: la vida sempre vol poder, poder per seguir vivint. Diu Nietzsche que l'ultrahome sempre voldrà, serà una voluntat de tenir sempre voluntat.