Nietzsche: Mort de Déu, Nihilisme i Superhome

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,83 KB

La Crítica de Nietzsche a la Moral i la Religió

Segons Nietzsche, el món real queda subordinat a una moral de ressentits, i els únics capaços d'acceptar la vida estan sotmesos a una moral d'esclaus. En definitiva, la moral dels senyors ha estat substituïda per la moral dels esclaus. A més, també fa una crítica a la religió i diu que la religió occidental neix de la por que l'home té de si mateix; com que és incapaç d'afrontar el món real, busca una explicació en un món inventat superior, en aquest cas, en el qual hi apareix Déu. Això explica que, per a ell, la vida no tingui sentit.

La Mort de Déu i el Nihilisme

A part, per al filòsof, Déu ha mort, així que la veritat també. La mort de Déu de Nietzsche explica que tots els valors judeocristians que Déu representa han caducat; és a dir, simbolitza la fi del sentit transcendent del món. Amb la mort de Déu, els homes ja no buscaran la raó. Això representa la destrucció de qualsevol pensament que superposi, damunt l'única realitat, un món d'idees, la desaparició de tots els valors eterns. Això ha fet que l'home ja no cregui en res i que ja no trobi sentit en res. D'això se'n diu nihilisme, que vol dir que l'hem matat entre tots, que no creiem en res, que res té sentit, que no hi ha valors; també vol dir que fins al moment s'havia viscut amb un ésser que ens deia com havíem de comportar-nos, i a partir d'aquest moment es pot viure com decidim i construir nous valors. Aquest nihilisme pot donar lloc al naixement de l'últim home, del pitjor de tots.

El Superhome i la Voluntat de Poder

Contràriament a això, Nietzsche també presenta el superhome, un esperit lliure, aquell capaç d'acceptar la mort de Déu i assumir la vida, aquell home valent, real, que busca noves experiències; és realment qui representa una categoria moral. A aquest superhome s'hi arriba mitjançant tres transformacions:

  • Primer la del camell, que representa el moment en què l'home porta la càrrega de la moral.
  • Seguidament la del lleó, que representa l'home crític, que destrueix tots els valors establerts, que encara no ha assumit la mort de Déu.
  • I per últim el nen, el que es pren la vida com un joc, és el superhome, lliure dels valors passats, autònom, aquell qui crea els nous valors.

Aquest superhome estableix nous valors basats únicament en la vida; doncs, assumir la vida comporta una nova actitud, la de voluntat de poder, una voluntat lliure i vital. El superhome és l'únic capaç de superar la prova de l'etern retorn, una prova moral que implica una reflexió del temps expressada en forma metafòrica; doncs, l'única manera de demostrar que assumim la vida és desitjar l'etern retorn.

Entradas relacionadas: