Nietzsche: La Moral d'Esclaus i la Transvaloració de Valors

Nietzsche: La Crítica a la Moral d'Esclaus

La idea principal d'aquest text és el triomf de la moral d’esclaus davant la moral de senyors, un concepte fonamental en la filosofia de Nietzsche. Sosté que la moral d’esclaus té el seu origen en el cristianisme i el judaisme. Aquest triomf representa el predomini dels valors tradicionals per sobre dels valors autèntics. El text ironitza amb expressions i paraules com ara "alliberament" per posar de manifest la corrupció i el triomf d’aquesta moral.

Conceptes Clau de la Filosofia de Nietzsche

Senyors

Representants de la moral noble que segueixen els valors propis de la vida, afirmant la seva voluntat de poder i la seva individualitat.

Enverinament

El que resulta de la moral d’esclaus, que corromp els valors autèntics i promou la negació de la vida.

La Inversió de Valors i l'Ascetisme

Amb aquesta expressió, Nietzsche es refereix a la victòria de la moral d’esclaus davant la moral de senyors. Els esclaus són aquells que no poden afirmar res propi i que, per defensar-se dels nobles, inverteixen els termes. Neguen el que fa i diu el senyor, de manera que no fer res del que fa el noble esdevé "bo". Així, el que per a un noble és bo, per a un esclau és malvat i pervers; i el que per a un noble és dolent, per a un esclau és bo.

Aleshores apareix l'ascetisme, que nega les passions, els desitjos, els plaers i tot allò que és corporal i material. En definitiva, l'ascetisme nega el que és propi de la vida, promovent una existència de renúncia i patiment.

Nietzsche vs. Mill: Felicitat i Sentit de la Vida

John Stuart Mill té una visió d’home lliure i feliç, capaç de pensar per si mateix, de descobrir el seu potencial per desenvolupar-se com a individu i aportar a la societat el que millor pot fer. El criteri de les accions de l’individu serà sempre la seva finalitat. Les accions que l’home fa són correctes si promouen la felicitat, i incorrectes si provoquen el contrari. La felicitat, segons Mill, dona a l’home uns plaers (intel·ligència, imaginació, sentiments); és a dir, la finalitat de l’home és la felicitat.

Nietzsche, per la seva banda, no parla en cap moment que la finalitat de l’home sigui la felicitat, ja que considera que l’home viu en una moral d’esclaus, la qual va en contra de la vida i provoca que es neguin les passions, el dolor i els plaers, considerant-los "dolents". Nietzsche critica això i proposa la idea del superhome, una figura que servirà per expressar i dur a terme una transvaloració de valors. Això provocarà que l’únic sentit de la vida sigui l’afirmació de la pròpia activitat i existència.

En síntesi, mentre Nietzsche defensa que la finalitat de l’home serà afirmar la pròpia vida, Mill, com a defensor d’una moral utilitarista, defensarà que la finalitat de l’home serà la felicitat.

La Moral en la Societat Actual: Una Perspectiva Crítica

Tot i que la societat encara viu les últimes conseqüències de la moral d’esclaus, no estic d’acord amb l’afirmació que l'home actual sigui dèbil o impotent. En la societat actual, l’home no és ni dèbil ni impotent, com en la moral d’esclaus, sinó que és agressiu, resistent, valent, i expressa com a "bo" el que li és propi, el que li surt espontàniament.

La societat d’avui dia no nega les passions, els desitjos, els plaers ni s’absté del que és corporal, sinó que afirma la pròpia vida, li dona un sentit a la vida a través de la pròpia activitat i l'autoafirmació.