Nietzsche, Locke i Mill: Anàlisi de Textos Filosòfics Clau

Nietzsche: L'Ésser Racional i l'Ésser Intuïtiu

Text 6 per a Comentar

Hi ha èpoques en què l'ésser humà racional i l'ésser humà intuïtiu es troben l'un al costat de l'altre, el primer amb por davant la intuïció, el segon fent mofa sobre l'abstracció; aquest darrer és justament tan irracional com mínimament artístic és el primer. A tots dos els abelleix dominar sobre la vida: aquest, tot sabent solucionar les necessitats més essencials mitjançant la previsió, el seny i la regularitat; aquell, sense veure, com un «heroi foll d'alegria», aquelles necessitats, i prenent com a real només la vida fingida per l'aparença i la bellesa. [...] Mentre que l'ésser humà guiat per conceptes i abstraccions només rebutja la desventura gràcies a aquests guies, sense aconseguir felicitat de les abstraccions, tot aspirant-hi a trobar-se lliure de dolors tant com sigui possible; però l'ésser humà intuïtiu, ben dret enmig d'una cultura i gràcies a les seves intuïcions, aconsegueix, a més de conjurar els mals, una claredat, una alegria i una redempció que hi entren a dojo sense parar. Per descomptat, sofreix més intensament, quan sofreix; i és cert que també sofreix més sovint, perquè no sap aprendre de l'experiència i sempre cau de nou en el mateix parany en què ja una vegada havia caigut. En el sofriment, doncs, és tan irracional com en la felicitat, crida fort i no troba cap consol. De quina manera tan diferent es manté dret l'ésser humà estoic sota la mateixa desgràcia, alliçonat per l'experiència i dominant-se mitjançant conceptes! Ell, que generalment només busca franquesa, veritat, alliberament dels enganys i protecció davant d'atacs per sorpresa que captiven, ara, en la desgràcia, realitza l'obra d'art de la ficció, tal com aquell la feia en la felicitat; no hi presenta cap cara humana que s'estremeix i fa moviments, sinó, per dir-ho així, una màscara amb digna simetria en els trets, no crida i ni una sola vegada altera la veu.

1. Tema i Tesi: Racionalitat vs. Intuïció

• Tema: Diferències entre l'ésser humà racional i l'ésser humà intuïtiu.
• Tesi: Aquesta distinció entre ésser humà racional i ésser humà intuïtiu s'analitza partint del fet que ambdós desitgen «dominar la vida».

Diferències Clau: Home Intuïtiu vs. Home Racional

• Home Intuïtiu:
  • Es mofa de l'abstracció.
  • És irracional.
  • Domina la vida ignorant les necessitats i convertint-la en una obra d'art.
  • Gaudeix de la creació i viu amb major intensitat els seus sentiments, tant de goig com de sofriment, perquè no aprèn de l'experiència.
  • Realitza l'obra d'art de la ficció en la desgràcia (L'estoic).
• Home Racional:
  • Té por davant la intuïció: és mínimament artista.
  • És previsor i cerebral.
  • Domina la vida resolent les necessitats amb prudència, previsió i regularitat.
  • Aprèn de l'experiència i fa ús repetit i constant dels conceptes amb els quals rebutja la desgràcia, però no aconsegueix la felicitat.

2. Conceptes Clau

• a. Intuïció: Es tracta d'una visió o comprensió directa i immediata de la realitat, sense intermediaris de cap tipus. En Nietzsche, és una manera de coneixement primer i fonamental, que s'oposa a un coneixement racional, discursiu i conceptual.
• b. Abstracció: És l'acció de posar a part allò que hom estima que és una característica comuna a diversos objectes i considerar aquesta característica com una cosa general o universal. Es refereix, per tant, al procés de construcció dels conceptes.

3. Pautes per a l'Anàlisi de la Voluntat de Poder

• Què és la voluntat de poder.
• Dues manifestacions de la voluntat de poder: l'art i la ciència, intuïció i abstracció, metàfora i concepte, joc i voluntat de veritat.
• Tant l'art com la ciència són ficcions per a sobreviure en un món caòtic.

4. Comparativa de la Concepció de la Racionalitat

• En el text, la racionalitat s'entén com a oposada a les emocions i passions.
• Altres autors, com els empiristes (Locke), no contraposen raó i experiència sensible.
• També Kant: raó i sensibilitat han de confluir en el coneixement científic.

Locke: Qualitats Primàries i Secundàries

Text 2 per a Comentar

Em penso que és fàcil deduir de tot això l'observació següent: que les idees de les qualitats primàries dels cossos són semblances d'aquestes mateixes qualitats, i que els seus arquetips existeixen realment en els objectes; però que les idees produïdes en nosaltres per les qualitats secundàries no s'assemblen gens a aquestes qualitats; no hi ha res present en els objectes que s'assembli a les seves idees. En els objectes a què ens referim, a partir de les idees, només hi ha el poder de produir aquelles sensacions en nosaltres: i allò que és dolç, blau o calent, segons la idea, no és res més que una certa massa, forma i moviment de les parts insensibles en els cossos mateixos, als quals apliquem aquells noms.

Locke, Assaig sobre l’enteniment humà, II, VIII, §15

1. Tema i Tesi: Idees i Realitat

• Tema: Quines idees són semblants a alguna cosa real?
• Tesi: Les idees de les qualitats primàries són semblants a les qualitats reals dels cossos; les de les secundàries, no.
• Justificació: Les idees de qualitats secundàries són el resultat de l'efecte que les qualitats primàries dels cossos produeixen en els sentits.

2. Conceptes Clau

• a. Qualitats: Poder de produir una idea qualsevol en la nostra ment per part d'un objecte.
• b. Idees: Qualsevol representació de la ment, o tot allò que és objecte immediat de percepció, de pensament o d'enteniment.

3. Pautes per a l'Explicació de l'Origen del Coneixement

• El problema de l'origen del coneixement comporta explicar l'origen de les idees en la ment.
• Noció i tipus d'idees: les idees simples i l'estat passiu de la ment.
• L'autolimitació idealista i la necessitat d'explicar la causa de les idees simples de sensació: el recurs a la filosofia natural de Boyle.
• Noció i tipus de qualitats: qualitats primàries i qualitats secundàries.
• Com les qualitats primàries són causa de les idees objectives.
• Com les qualitats secundàries causen sensacions.
• Per què les idees de qualitats primàries són semblants a les qualitats dels cossos i les idees de les qualitats secundàries no. Exemples.
• Conclusió: el realisme crític de Locke.

4. Comparativa de la Relació entre Idees i Objectes

• Comparar la concepció de Locke de la relació entre les idees i els objectes externs amb una altra concepció de la història del pensament occidental.

Mill: El Principi de la Major Felicitat Possible

Text 4 per a Comentar

Segons el Principi de la Major Felicitat possible, així com l'hem explicat més amunt, el fi últim amb referència al qual i per raó del qual són desitjables totes les altres coses (tant se val si considerem el nostre propi bé o el dels altres), és una existència tan lliure de dolor com sigui possible i tan plena de gaudiments com es pugui, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat; i la prova de la qualitat, la norma per mesurar-la respecte de la quantitat, és la preferència que senten aquells que posseeixen el millor criteri comparatiu per les seves majors oportunitats d'experimentació, a les quals cal afegir els hàbits d'autoconsciència i autoobservació. Vist que aquest és, segons l'opinió utilitarista, el fi de tota acció humana, també és necessàriament el patró de la moralitat; que, consegüentment, pot definir-se com les regles i preceptes de la conducta humana gràcies a l'observança dels quals podria fer-se real, en el major grau possible, una existència com la que hem descrit, i garantir-la a tota la humanitat, i no solament a ella, sinó, en la mesura que ho admeti la naturalesa de les coses, també al conjunt dels éssers sensibles.

J.S. Mill, L’utilitarisme, 2, § 16

1. Tema, Tesi i Raons: Criteri Utilitarista de la Moral

• Tema: Quin és el criteri utilitarista de la moral?
• Tesi: El criteri de la moral utilitarista és l'obediència a les normes que permeten aconseguir la felicitat, entesa com a plaer quantitatiu i qualitatiu, per al màxim nombre de persones.
• Raons: El fi últim de la vida humana és la consecució del plaer, tant quantitatiu com, sobretot, qualitatiu, segons el dictamen dels experts.

2. Conceptes Clau

• a. Fi últim: Allò que perseguim, allò desitjable i, per tant, el fi últim és allò pel que fem totes les altres coses (segons Mill, és la felicitat entesa com a plaer quantitatiu i qualitatiu).
• b. Patró de la moralitat: La pauta o norma que hem de seguir en la nostra conducta en relació amb un mateix i els altres (segons Mill, és propiciar la màxima felicitat general).

3. Pautes per al Desenvolupament de l'Ètica Utilitarista

• L'ètica utilitarista de Mill estableix que el criteri per decidir si una acció és bona és la finalitat que els homes persegueixen en la vida.
• Aquesta finalitat és la felicitat entesa com a plaer. Per això, l'ètica utilitarista té les característiques següents:
  • (1) Teleològica (de telos = fi): Estableix el fi de la vida humana com a criteri per qualificar les accions de bones o dolentes.
  • (2) Eudemonista (de eudaimonia = felicitat): Defineix aquest fi com a felicitat.
  • (3) Hedonista (de hedone = plaer): Defineix la felicitat com a plaer i absència de dolor.
  • (4) Heterònoma (segons Kant, que la voluntat serveix a una instància aliena): Les accions són obra del desig, del qual deriva la voluntat. Per tant, la voluntat depèn d'una instància aliena com és el desig.
• La felicitat com a plaer qualitatiu: plaers superiors i inferiors; del dictamen dels experts.
• La felicitat negativa (evitació del dolor) i positiva: els ingredients de la felicitat; la concepció bipolar del plaer.
• La felicitat general com a hedonisme universalista: felicitat i virtut.

4. Consideracions Addicionals

• Es pot insistir en els conflictes que poden suposar aplicar aquest principi a una acció concreta.

Mill: Felicitat i Virtut en l'Utilitarisme

Text 11 per a Comentar

Partint de les consideracions precedents, es desprèn que l'únic que desitgem en realitat és la felicitat. Qualsevol altra cosa que desitgem no com a mitjà per a algun fi més enllà d'ella mateixa (i, en últim terme, per a la felicitat), la desitgem com a part de la felicitat, i no la desitjarem per ella mateixa fins que no hagi esdevingut part d'aquesta. Aquells que desitgen la virtut per raó d'ella mateixa, o bé la desitgen perquè la consciència de posseir-la és un plaer, o perquè la consciència de trobar-se'n privat és un dolor, o per les dues raons alhora; ja que, veritablement, el plaer i el dolor rarament existeixen per separat, sinó que gairebé sempre es troben units, i la mateixa persona sent plaer segons el grau de virtut que assoleix, i dolor per no haver-ne assolit més. Si allò no li proporcionés plaer ni això dolor, no estimaria ni desitjaria la virtut, o només la desitjaria pels beneficis que pogués produir-li a ell o a les persones per qui es preocupa.

J.S. Mill, L’utilitarisme, 4, § 50

1. Tema, Tesi i Demostració: La Felicitat com a Fi Únic

• Tema: Condició necessària de la prova del principi d'utilitat.
• Tesi: L'únic fi de l'acció és la felicitat.
• Demostració: Tot i que la virtut pot ser un fi de l'acció, quan és així, entra a formar part de la felicitat per associació amb el plaer que aquesta última proporciona.

2. Conceptes Clau

• a. Felicitat: El plaer que proporcionen les capacitats superiors per al major nombre de persones.
• b. Virtut: En sentit moral, autosacrifici amb el qual supeditem la pròpia felicitat a la felicitat general. Per a Mill, és un mitjà de la felicitat, tot i que pot arribar a ser un fi en ella mateixa.

3. Pautes per al Desenvolupament

• Veure les pautes de la pregunta 3 del Text 4 (Mill) per a comentar.