Nietzsche i Kant: Teoria del Coneixement i Metafísica

1. La intuïció com a únic coneixement veritable

• L’únic coneixement veritable és la intuïció sensible i particular.
• És una captació directa i immediata de la realitat (a través dels sentits i els afectes).
• És individual i incomunicable.
• El llenguatge no pot expressar-la fidelment.

2. El llenguatge i les metàfores

• Les paraules són convencions socials.
• Funcionen com a metàfores (no són literals).

Procés del coneixement

1. Intuïció concreta
2. Imatge mental (1a metàfora)
3. Paraula (2a metàfora)
4. Concepte general (3a metàfora)

• Hi ha un doble falsejament:
  • La paraula no és la intuïció original.
  • El concepte elimina les diferències individuals.
• La ciència i la filosofia transformen allò individual en conceptes generals → falsegen la realitat.

3. La veritat com a convenció

• La veritat no és absoluta, és una invenció humana.
• És un acord social per evitar conflictes.
• Amb el temps oblidem que els conceptes són metàfores.
• Temps, espai i nombre són formes humanes d’organitzar el món.

4. Escepticisme, relativisme i perspectivisme

• Escepticisme: no podem estar segurs d’una veritat absoluta.
• Relativisme: hi ha múltiples interpretacions, cap definitiva.
• Perspectivisme:
  • No existeix mirada neutral.
  • Cada persona, cultura i època interpreta la realitat des del seu punt de vista.
  • No hi ha interpretació totalment objectiva.

5. Nihilisme

• El món no té un sentit en si mateix.
• El sentit el posem nosaltres amb les interpretacions.
• No hi ha valors ni veritats absolutes.
• El món només és interpretable.

6. Crítica a la metafísica i a la moral

Crítica a la metafísica

• Critica Descartes i Kant.
• La realitat no es pot tancar en conceptes fixos.
• La metafísica confon concepte i realitat.

Crítica a la moral

• La moral no és natural, sinó útil i social.
• Sorgeix per organitzar la convivència.
• Tres etapes de la moral:
  1. Coacció (imposició)
  2. Costum (hàbit)
  3. Consciència (interiorització)

→ La moral no és eterna, és una construcció social.

1. El criticisme o idealisme transcendental de Kant

• Kant intenta superar el racionalisme i l'empirisme.
• El coneixement neix de la unió de:
  • Experiència (dades dels sentits)
  • Raó / estructures mentals
• El subjecte té un paper actiu en el coneixement.
• S’anomena:
  • Criticisme: analitza els límits del coneixement.
  • Idealisme transcendental: el subjecte posa formes pròpies al coneixement.

2. Les estructures a priori

A priori

• Són estructures anteriors a l’experiència.
• No provenen del món, sinó de la ment.

a) Sensibilitat

Formes a priori:

• Espai
• Temps
  → Són formes de percebre, no coses independents.

b) Enteniment (categories)

Conceptes que organitzen la realitat.

4 grups:

1. Quantitat (unitat, pluralitat, totalitat)
2. Qualitat (afirmació, negació, limitació)
3. Relació (substància, causa, acció recíproca)
4. Modalitat (possibilitat, existència, necessitat)

→ Fan possible entendre l’experiència.

3. Unió entre experiència i ment

• Les estructures soles són buides.
• L’experiència sola és desordenada.
• Només juntes produeixen coneixement.
• Exemple: per entendre que una pilota trenca un vidre cal la categoria de causa.

4. Fenomen i noümen

• Fenomen: realitat tal com apareix (el que coneixem).
• Noümen: cosa en si mateixa (no es pot conèixer).

→ La ciència només estudia fenòmens, no la realitat absoluta.