Nietzsche: La Inversió de Valors i la Moral de l'Esclau

La Victòria de la Moral dels Esclaus

Aquesta metàfora significa que la "moral dels esclaus" o la "moral de l'home vulgar" ha vençut, i els "senyors" han perdut. Aquesta victòria implica que tots els valors que defineixen la Humanitat en la història d'Occident (el dret, la democràcia, els valors d'igualtat, llibertat, dignitat, etc.) provenen del cristianisme, el qual ha predominat, apartant de la història altres possibilitats anteriors.

Temes Clau de la Inversió de Valors

1. La inversió que produeix el cristianisme sobre els valors "bo-dolent": els "desgraciats", els "pobres" i els "febles" es converteixen en "bons", mentre que els poderosos i els nobles es converteixen en "dolents".
2. Sobre els sentiments foscos que amaga el cristianisme: enveja, odi, ressentiment, venjança imaginària, etc.
3. Sobre la perspectiva del "senyor" i de "l'esclau".

Diferenciació de les Perspectives

Per a diferenciar aquestes perspectives, tenim els següents eixos:

• L'Enemic: Què considera enemic el "senyor" (l'enemic que està a la seva altura i que és escollit per a la lluita) i què considera enemic "l'esclau"?
• Afirmació vs. Negació: El senyor representa l'afirmació (de si mateix); l'esclau representa la negació (de l'altre).
• Creació vs. Reacció: El senyor representa la creació; l'esclau representa la reacció.

Anàlisi del Capítol I de la Genealogia de la Moral (1886)

El segon text analitzat correspon al capítol I de la "Genealogia de la moral" (1886).

El Mètode Genealògic

"Genealogia", en el sentit que li dóna Schopenhauer (i que Nietzsche aplica), significa un mètode d'investigació històric sobre l'origen d'un valor (per exemple, l'honor, l'amor, el concepte de dignitat jurídica, etc.), resseguint retrospectivament l'ús de la paraula.

En el capítol I de la "Genealogia de la moral" es tracta d'esbrinar l'origen dels termes "bo" i "dolent". Una altra perspectiva del mateix problema és plantejar des de quin moment va aparèixer el pensament moral.

1. Absència de Moral Primitiva: A les primeres religions i comunitats no existia el pensament moral. A la religió hindú i a l'Antic Testament, "bo" apareix com a resultat de prescripcions rituals de puresa, i "dolent" és equivalent a "brut" o "impur". El sentit d'aquestes prescripcions rituals era literalment higiènic i també tenia el sentit de separar dos àmbits: el sagrat i el profà. Aquesta taula de valors no té continuïtat.
2. La Inversió Cristiana: El pensament moral va ser un resultat del cristianisme. El cristianisme opera una inversió de valors: el que abans era "bo" passa a ser "dolent", i el que abans era "dolent" passa a ser "bo". Per tant, per a Nietzsche, un objectiu per al futur és realitzar una transvaloració dels valors, és a dir, una re-inversió.
3. Sentit Estètic Pre-cristià: Amb anterioritat al cristianisme, "bo" té, més aviat, un sentit estètic. Significa "noblesa", mentre que "dolent" significava "baix". A partir d'aquesta assignació de valors, Nietzsche elabora dos tipus psicològics que es convertiran en la "moral dels senyors" i la "moral dels esclaus".

Tipus Psicològics i Característiques

Cal pensar que es tracta només de tipus psicològics i recordar el criteri de la "amplitud d'existència". Nietzsche mostra aquests dos caràcters, com a punt inicial, en l'obra d'Homer.

• El Senyor: Representa la generositat, la impulsivitat, la bellesa, etc.
• L'Esclau: Representa l'astúcia, la planificació, la rancúnia, etc.

4. Perspectives Oposades: Nietzsche exposa que aquests dos caràcters tenen perspectives oposades. El "senyor" pensa des de si mateix; l'esclau pensa respecte al seu enemic, és a dir, com a reacció.
5. Jueus i Cristianisme: Potser trobem expressions de Nietzsche referides als jueus (com a poble sacerdotal) i relacionant-los amb la inversió de valors "bo" i "dolent". Seria més exacte atribuir aquesta inversió al cristianisme.
6. Aportacions del Cristianisme: El cristianisme introdueix:
   • El punt de vista moral, amb els valors d'amor al proïsme, la compassió, etc.
   • La responsabilitat dels actes en l'individu.
   • L'igualitarisme, l'autocontrol, la disciplina i l'ascetisme, a través dels valors d'humilitat, obediència i pobresa.

   Aquestes condicions són favorables a la domesticació de l'ésser humà (civilització) i al desenvolupament de la seva intel·ligència, cosa que Nietzsche reconeix.