Nietzsche: Genealogia de la Moral, Veritat i Valors

Genealogia de la Moral de Nietzsche

Aquesta obra intenta analitzar des del present i explicar per què ens interessen algunes coses del passat per tal d’explicar el present.

Nietzsche considera que l’objectivitat no és possible i sempre tenim una perspectiva de les coses (subjectivitat). Com valorem els valors? Sempre ho farem des d’uns determinats valors propis i subjectius. La seva idea es pot resumir en: Creença → Valors → Posició davant la vida.

Nietzsche estableix una jerarquia humana, distingint dos tipus d’humans.

Primera Dissertació: Bo i Pervers

Aquesta dissertació explora els conceptes de bo/dolent i bo/pervers. En la societat humana, hi ha uns individus que tenen una posició afirmativa, són els que dominen, i els que tenen la posició negativa són els dominats. La seva impotència es transforma en ressentiment pels que tenen la posició afirmativa i volen invertir la situació. Això porta a la inversió de valors: el que es considerava bo passa a considerar-se negatiu/pervers, i això ho aconsegueix el cristianisme.

Aquesta inversió de valors es pot observar en diferents períodes històrics:

• Societat medieval
• S. XV – XVI (Renaixement)
• S. XVI – XVIII (Modernitat / Il·lustració)

La combinació dels valors igualitaris i la crítica a la religió comporta la Mort de Déu. Això significa que la societat deixa de creure que hi ha un altre món, una ànima, etc.

Aquesta pèrdua de creença condueix al nihilisme: com la societat ha estat creient que després de la vida terrenal n'hi havia una altra, i es comença a creure que després d’aquesta vida no hi ha res, la vida terrenal i única no es valora i es comença a pensar que és absurda.

Segona Dissertació: La Culpa

La culpa és herència del cristianisme, i Nietzsche considera que és l’agressivitat contra un mateix. Per això, Nietzsche defensa la responsabilitat (assumir les conseqüències del que es fa).

Nietzsche defensa que la societat té una sèrie de normes, i qui no les compleix té un deute amb la societat. El que passa és que el cristianisme ha fet creure que aquest sentiment de culpa i deure és infinit, ja que ha fet que sentim que sempre estarem en deute amb Déu perquè mai serem bons al 100%.

Tercera Dissertació: Els Ideals Ascètics

L’ascetisme és el càstig al propi cos, però Nietzsche es refereix amb ascetisme a l’ideal de sacerdot.

Teoria de la Veritat de Nietzsche

Nietzsche diu que l’ésser humà és pretensiós perquè, sent tan poc, considerem que som els únics que podem conèixer i dir la veritat sobre les coses.

La veritat, segons Nietzsche, és el que nosaltres considerem veritat és realment ficció, per tant no sabem cap veritat.

Perspectivisme

La percepció humana (a través dels sentits) és parcial i limitada perquè no tenim un aparell sensorial que ho capti tot.

El procés de construcció de la "veritat" es pot entendre com una sèrie de filtres:

1. Les percepcions (1r filtre) les transformem en imatges.
2. Aquestes imatges (2n filtre) les transformem en paraules.
3. Les paraules (3r filtre) són conceptes i són parcials perquè no tothom té la mateixa llengua.

Un concepte és qualsevol distorsió de la realitat perquè iguala el que és desigual.

La Metàfora

Totes les coses que nosaltres considerem veritat/realitat són metàfores de la realitat.

Tipus de Perspectiva

Nietzsche distingeix dos tipus de perspectiva:

• Perspectiva individual: com cadascú té la seva experiència, cadascú té un concepte de la realitat/veritat diferent.
• Perspectiva social: la veritat dependrà dels que tinguin el poder per determinar-la.