Nietzsche i la Genealogia de la Moral: Crítica a Occident

La crítica de Nietzsche a la cultura occidental

El pensament de Friedrich Nietzsche revela, principalment, la sospita que sota la noció de consciència s’hi amaga el ressentiment cap a la vida. A partir d’aquí, gran part de la filosofia de Nietzsche s’articula com una crítica als fonaments de la filosofia occidental; segons ell, la cultura occidental és pura decadència i dogmatisme.

Tal i com ell considera, això comença amb Sòcrates, és a dir, ell és el culpable; a més, diu que Plató és qui va establir les bases del que la filosofia socràtica representa. Aquesta base socràtica es va veure enfortida quan apareix el cristianisme, que consisteix en la propagació dels ideals de vida i els valors de la filosofia de Sòcrates i Plató. A partir del cristianisme, la cultura occidental es basa en un únic valor: el de la raó que oprimeix la vida. Per tant, la filosofia de Nietzsche consisteix en descobrir els àmbits de la cultura afectats per la raó.

Genealogia de la moral

En aquesta obra, Nietzsche fa una crítica a la moral occidental; explica que aquesta és una moral d’esclaus i de ressentiment, ja que menysprea la vida considerant que les accions més elevades no poden ser obra dels homes. Diu que aquests intents de fonamentar la moral en una realitat objectiva estan condemnats al fracàs.

Principalment, aquesta obra del filòsof és un estudi etimològic de l’evolució de les paraules bo i dolent. Segons Nietzsche, la moral judeocristiana és la que s’ha acabat imposant, deixant de costat altres perspectives morals. El que diu és que abans, a l’Antiga Grècia, el que anomenaven com a bo era allò que era propi dels virtuosos:

• Allò generós
• La força i la vitalitat
• La qualitat aristocràtica

Això s'associava a la moral dels senyors, dels aristòcrates, dels "millors"; per tant, els poderosos, els guerrers i els nobles. En canvi, allò dolent era tot el contrari. Per ell, la moral occidental actual és la moral dels esclaus, dels febles, dels vulgars, dels plebeus i dels dolents.

La revolta dels esclaus i el canvi de valors

Tot i així, més tard, per influència de la moral judeocristiana, els termes bo i dolent van adquirir un significat moral que abans no tenien. Es duu a terme la revolta dels esclaus, de manera que el terme dolent passa a significar moralment dolent, i bo passa a significar moralment bo.

Amb això s’aconsegueix aplicar als febles i dolents els atributs dels forts i nobles (a l’inrevés que a l’Antiga Grècia), de manera que el que abans era bo ara és malvat o pervers, i el que ara és bo abans es considerava dolent. Per tant, triomfa una moral on els ressentits, els esclaus, s’autodenominen bons i passen a considerar dolentes les accions pròpies dels senyors.

Aquesta moral és la que ha acabat dominant la cultura occidental, i se la considera antinatural, ja que ha imposat les lleis dels dèbils en contra dels instints necessaris de la vida, negant-la completament.