Nietzsche, Existencialismo, Locke y Hume: Filosofía Moderna

Friedrich Nietzsche: Pensament i Crítica (1844-1900)

El pensament de Nietzsche sorgeix entre el romanticisme i l'idealisme, portant la diferència entre la cosa en si i la cosa percebuda a l'extrem dramàtic. Per a ell, ambdós conceptes són absolutament vàlids i bons, i reivindica la part irracional, el que ell anomena el dionisíac.

La seva filosofia evoluciona cap a una crítica profunda de la filosofia occidental. Nietzsche proclama que no hi ha Déu, món o bondat (els transcendentals) per afirmar les veritats de la ciència. Per a ell, tot és voluntat de poder.

La raó s'utilitza en conceptes de força. La racionalitat és un mecanisme mitjançant el qual els febles, que són els seus creadors, volen arribar a ser forts i manar, assolint així una posició aristocràtica.

Nihilisme en Nietzsche

El nihilisme, en la seva forma més bàsica, significa no creure en res. Per a Nietzsche, és la força destructora de la base de la cultura occidental. La famosa frase "Déu ha mort" implica que entre tots l'hem assassinat, i quan ho assumim, aleshores superarem l'estat nihilista negatiu.

El nihilisme, però, és un procés ambivalent i dialèctic, amb dues cares: una negativa i l'altra positiva. Implica un moviment d'una a l'altra: hem de negar per afirmar, destruir per crear. El moviment negatiu correspon a l'enteniment que critica, mentre que el moviment positiu correspon al domini dels instints vitals, ja que, per Nietzsche, la vida és la forma suprema del nihilisme positiu.

La Voluntat de Poder

La voluntat de poder és una voluntat lliure, vital i expansiva. L'impuls vital és expressió de la voluntat de poder, que sempre aspira a més. Tota força impulsora és voluntat de poder que, en aquest sentit, és l'essència mateixa de l'ésser, i que, com a principi animador, està situada més enllà del bé i del mal.

Existencialismo: Conceptos Fundamentales

El existencialismo es una corriente filosófica que, aunque a menudo considerada "irracionalista" desde el positivismo, atraviesa toda la historia de la humanidad. Sus temas son fundamentales para cada ser humano y para el conjunto de la humanidad. No se trata de una escuela homogénea ni sistematizada, y sus seguidores se caracterizan principalmente por su reacción contra la filosofía tradicional.

Estos filósofos se centraron en el análisis de la condición de la existencia humana, la libertad y la responsabilidad individual, las emociones, así como el significado de la vida.

Comparativa Filosòfica: Locke vs. Hume

John Locke

• La sustancia no era percibida, sino inferida.
• Dios existe.
• Las ideas pueden ser simples o complejas.
• Maneja cualidades primarias y cualidades secundarias para referirse a las características y conceptos de los seres y objetos.
• Se mantuvo en una postura empirista moderada, sin atreverse a sacar todas las consecuencias implícitas en sus presupuestos de partida.
• Crea conceptos a partir de la experiencia interna (sensación) y la experiencia externa (reflexión).

David Hume

• La sustancia es una colección de cualidades.
• Dios no se puede demostrar, por tanto, no existe.
• Las ideas son percepciones débiles.
• Maneja las ideas simples y las ideas complejas para referirse a las características y conceptos de seres y objetos.
• No hizo ninguna concesión a las teorías clásicas y llevó hasta el extremo las consecuencias epistemológicas implícitas en sus puntos de partida.
• Crea conceptos a partir de impresiones (proporcionadas por los sentidos) y las ideas de percepciones de una impresión.
• Cree que todo el conocimiento humano proviene de los sentidos.