Nietzsche: Crítica a la moral judeocristiana i la transvaloració dels valors

Rellotge d'arena de l'existència

Una vida que es pot repetir una i altra vegada (perquè seria com un rellotge d'arena que quan ha acabat el procés de passar la sorra d'un compartiment a l'altre, es gira i tot el procés torna a començar).

Ets una volva de pols de la pols

Ets una cosa insignificant.

Esclaus

El grup que s'oposa als nobles o poderosos.

Indemnitzats

Que han rebut allò que els correspon per tal de compensar un greuge que se'ls havia infringit.

Nihilisme

Absència de valors.

Homes bons

El grup que s'oposa als nobles o poderosos i que són considerats com a 'bons' segons la moral dels esclaus.

Aristocràtica

Que és propi de l'home noble, del poderós.

Transvaloració

Inversió dels valors. Alternativament: que allò que uns consideraven bo passi a considerar-se pervers, i allò que consideraven dolent passi a considerar-se bo.

Antropomorfismes

Que reflecteixen la natura humana. Alternativament: formes de parlar que es creuen que descriuen objectivament fets independents de nosaltres, però que de fet el que fan és reflectir allò que nosaltres mateixos els humans hi aportem.

Impuls moral envers la veritat

Sentiment de que esté l'obligació moral d'usar el llenguatge d'una manera que s'avingui amb allò que es pren com a vertader.

Home noble

Aquell que té les virtuts de l'autoafirmació, la confiança, la creativitat i l'espontaneïtat.

Ressentiment

Sentiment hostil que es dirigeix vers aquells que hom identifica com a culpables de la pròpia frustració.

Antropomòrfica

Que reflecteix la natura o l'acció humana.

Metamorfosi

La transformació d'una cosa en una altra.

Impuls moral envers la veritat

Sentiment de que esté l'obligació moral d'usar el llenguatge d'una manera que s'avingui amb allò que es pren com a vertader.

Friedrich Nietzsche 1. Punt de partida

Mescla entre:

• Irracionalisme: Posa accent en la irracionalitat (La vida en realitat és caòtica)
• Nihilisme: Trenca amb les idees preconcebudes (nega q hagi una veritat q podem.
• Vitalisme: La vida és el concepte més important assolir).

1.1. La voluntat del poder

Voluntat de poder: Impuls vital de voler dominar, sobreviure i triomfar sobre el dèbil. Diu que vivim amb la intuïció i la sospita de que el nostre món amaga una mentida.

3. Crítica a la moral judeocristiana

Els valors de la cultura occidental es basen en el gran error i els valors invertits, cosa que suposen l'impediment per assolir la pròpia potencialitat vital.

3.1. El mètode genealògic

El fa servir x investigar l'origen i evolució de conceptes filosòfics i morals des de la seva aparició, la transformació, la consolidació i el manteniment.

3.2. L'origen etimològic de bo i dolent

Originament: Bo: Es vincula amb la classe estamental superior: forts, guerrers, nobles. Dolent: Debilitat, malaltia... En la cultura occidental: Bo: Piadós, respectuós, els dèbils, els malalts... Dolent: Aquell violent, fort, que no respecta els demés... Concepció sobre la moralitat contemporània Per Nietzsche, és contranatura (Atempta contra la naturalesa i contra la vida). Es tracta d'una moral que intenta frenar els instints humans i x això, va contra la natura i la vida.

3.3. La moral dels senyors i dels esclaus

Moral dels senyors: Moral dels forts. S'imposa la força sobre el més dèbil. Per aquestes persones: Bo: Allò que eleva l'individu al poder, fortalesa, bellesa i felicitat. Dolent: Tot allò que ells no són: els dèbils, els mediocres i els malalts. Moral dels esclaus: Defensa els dèbils, defensa la igualtat. Basada en el ramat. Bo: Els humils, els que defensen la igualtat, els que no inspiren cap temor. Dolent: L'agressiu i el violent, el senyor, aquell que inspira temor.

3.4. Origen i evolució dels valors morals

El gilipollas diu que podem distingir 3 períodes en el desenvolupament dels valors morals:

3.4.1. Període pre-moral

Moment en què apareixen els primers valors morals. Homes dominants i forts els primers en crear valors, els primers en establir què és bo i dolent. Ho fan mitjançant l'autoafirmació. Home bo: Home actiu, capaç d'actuar per si mateix, i és un tipus afirmatiu: s'afirma a si mateix a la vida com a voluntat de poder. Home dolent: sotmesos a la voluntat i els valors creats pels forts. Respecten i obeeixen x por.

3.4.2. Període moral

S'inicia amb l'aparició de una nova classe d'individus: la casta sacerdotal. Venjar-se del fort. Objectiu -Individus dèbils desenvolupen una habilitat nova: la intel·ligència i la profunditat de l'ànima -Afirma que el Bo és: humil, igual, dèbil i el malalt. El violent és el noble i fort. El que defensa això, és el debil. Moral de tipus reactiu: és capaç de reaccionar davant l'atac dels forts i només així genera valors morals. Moral de tipus negatiu: nega als forts (els forts no són capaços d'enfrontar-se a la vida). Aquesta moral permet viure als dèbils -Aquests valors de la moral dels dèbils es recolzen en la religió i en l'existència d'un Déu. Els forts fan la vida impossible als dèbil però, són qui imposen ordre i normes. Els dèbils debiliten als forts mitjançant l'argument: estem endeutats amb Déu, per tant, hem de pagar els nostres pecats (segons Jesucrist). Llavors, per reduir el deute o agrair a Jesucrist, és necessari ser bo (dèbils) i no pas actuar amb egoisme (forts). -Aquest argument causa un ressentiment als forts, ja que, la seva voluntat lliure fa que actuin segons com ells ho decideixen. Això els genera un sentiment de culpa i una mala consciència. Nietzsche critica aquesta lliure voluntat, doncs per ell no tenim poder de decisió sobre le nostres vides ni sobre la nostra voluntad. Segons l'autor, només hi ha voluntats fortes (persones capaces de fer-se amb el poder) i dèbils (persones incapaçes de fer-se amb el poder).

3.4.3. Període extra-moral

Niet. farà una transvaloració dels valors cristians pq creu que són mentira. Ho fa en dif moments: 1.Mort de Déu: representa el final del valors cristians i les pràctiques que estaven relacionades. L'home suposa el final de la metafísica, diu que la vida és l'únic fi de l'existència. 2.El darrer home: L'home que ha matat a Déu. Ha cregut sempre en uns valors que ara veu que són mentida. Se sent traït i enganyat, Buit de valors · nihilisme. 3.El superhome: Superació de l'autoalineació del Darrer home per recuperar el sentit originari d'estar al món com a ésser creador i experimentador. Es posa a ell mateix en lloc de Déu sobre. S'obre el món amb tota la passió i força de la seva existència. Estima la vida sense sentir cap culpa i oblida ràpid. És positiu lleuger i innocent. Etern retorn d'allò identic: Estima la vida i vol que es repetis eternament de la mateixa manera. Amor fati: Abraça el seu destí en la seva totalitat i afirma l'estima no canvia res. 3.4.4. El camell, el lleó i el nen Metàfora per il·lustrar les transformacions espirituals que va patint la humanitat. -Camell → home cristià: ve a la vida a passar set i passar-ho malament. -Lleó → darrer home: representa la violència i el pecat. -Nen → superhome: la capacitat de sorprendre's de la vida, la intensitat de no saber què és la mort i viure feliç. Recuperar l'esperit infantil i innocent.