Nietzsche: Crítica, Genealogia Moral i Transvaloració Valors

Crítica dels Valors Morals en Nietzsche

Nietzsche critica els mètodes de coneixement tradicionals i proposa la transvaloració de tots els valors que fins ara han dominat la cultura europea.

La Genealogia de la Moral: Origen i Crítica

Nietzsche assenyala que la filosofia ha intentat fonamentar la moral a partir d'una realitat objectiva, de la qual suposadament deriven els valors morals. Es postula un ordre fix, immutable, que sosté diversos codis morals proposats al llarg de la història. Ell argumenta que els intents de fonamentar la moral en una realitat objectiva estan condemnats al fracàs.

Sospita de la pretensió de la raó humana d'assolir un coneixement objectiu de la realitat i creu que el camí de l'home occidental és l'equivocat. Per tant, es tracta de desemmascarar la moral, mostrant el seu autèntic rostre. Això és possible evidenciant l'origen, la gènesi, la genealogia dels valors morals.

Moral de Senyors vs. Moral d'Esclaus

La moral judeocristiana és la que ha acabat imposant-se sobre altres perspectives morals. Nietzsche creu que és necessari recuperar el significat originari dels termes morals a través del mètode genealògic. Distingeix dues morals fonamentals:

• Una moral a favor de la vida: la moral dels nobles o forts (que diuen sí a la vida).
• Una moral contra la vida: la moral dels esclaus o dèbils (que diuen no a la vida terrenal).

La Moral dels Senyors: Afirmació Vital

Es basa en l'acceptació de la vida amb totes les seves tràgiques exigències. Els individus forts, creadors del seu propi destí, descarreguen alegrement la seva energia vital. És la moral dels individualistes, que no segueixen altres valors que aquells que ells mateixos es dicten.

La Moral dels Esclaus: Ressentiment i Negació

Neix de la por i el sentiment d'inferioritat. L'odi que senten els esclaus vers aquells a qui temen engendra un ressentiment que són incapaços de descarregar de manera directa. Impotents, s'acullen a la protecció del ramat dels febles, on troben l'escalfor dels que són tan miserables com ells mateixos.

La Transvaloració dels Valors

Els esclaus han capgirat tots els valors, han invertit el significat dels termes 'bo' i 'dolent' des d'una perspectiva que nega els instints vitals i exalta la feblesa. El que abans era bo (fortalesa, poder, noblesa) ara és considerat malvat o pervers, i el que ara és bo (humilitat, compassió, obediència) abans era considerat dolent o insignificant. La moral dels senyors ha estat substituïda per la dels esclaus. Amb l'ajut de la religió, els febles poden imposar la seva pròpia debilitat. Gràcies a aquest ressentiment, els esclaus han esdevingut amos dominants.

La Mala Consciència: L'Instint Interioritzat

La mala consciència apareix quan l'energia instintiva dels forts no pot descarregar-se cap a l'exterior (a causa de les restriccions socials i morals) i es concentra, es gira cap a l'interior de l'individu. En una mateixa persona coincideixen caçador i presa. En acceptar una moral de restriccions, els esperits nobles van fer de si mateixos l'objecte de la seva persecució i es van aplicar l'autocàstig en forma de sentiment de culpa: pateixen la malaltia de la mala consciència.

Els febles, en no tenir la força vital dels forts, no poden experimentar aquest sofriment ascètic causat per la contenció dels instints de la mateixa manera. Els febles han acabat imposant uns valors i unes normes de conducta (com l'amor al proïsme, la justícia, la bondat) com si fossin el resultat conscient d'una elecció volguda i universalment vàlida.

Per a Nietzsche, no es pot separar el tipus d'humà de les seves accions; no hi ha un ésser independent dels seus actes. El fort no pot deixar de ser-ho (d'actuar com a fort) i el feble no pot arribar a ser-ho (actuarà sempre com a feble). Tot el que sigui apartar-se d'aquesta idea és engany o mentida.

La Mort de Déu i el Missatge de Zaratustra

A continuació, Nietzsche proclama que Déu ha mort. Amb això, la veritat entesa com el coneixement d'un ordre fix i transcendent de conceptes immutables, també ha mort. En no haver-hi un món real més enllà del nostre món terrenal, el món aparent (el que percebem, el món del devenir) esdevé l'únic món real.

La mort de Déu implica deixar de cercar el sentit de la vida en un més enllà transcendent. Les conseqüències d'aquesta nova situació (la necessitat de crear nous valors, l'afirmació de la vida terrenal) constitueixen el missatge positiu que vol aportar el seu pensament, simbolitzat per la figura de Zaratustra.