Nietzsche i la Crisi de la Modernitat: Conceptes Clau i Crítiques

Nietzsche i la Crisi de la Modernitat

Amb filòsofs com Marx i Freud, Nietzsche exemplifica la Crisi de la Modernitat, qüestionant les idees de llibertat, progrés i raó. Aquesta perspectiva difereix de l'utilitarisme, que havia buscat una sortida dins del sistema establert.

Vocabulari Filosòfic Clau

• Apol·lini: És el que expressa simbòlicament l'ordre i la racionalitat de la vida.
• Dionisíac: El contrari de l'apol·lini; representa l'intuïtiu i l'irracional.
• Cos: El cos té primacia sobre el pensament, ja que és l'esquema interpretatiu de la realitat.
• Nihilisme: Pèrdua de valor del conjunt que suposaven els punts de referència suprems (la mort de Déu). Gott ist tot (Déu ha mort).
• Valor: Són els punts de vista o perspectives sobre la realitat; no n'hi ha d'etern.
• Voluntat de poder: Desig d'autosuperació, de lluita i de creació en què s'ha de manifestar la vida autèntica.

Períodes de l'Obra de Nietzsche

1. Primer període (1869-1875): Presenta l'oposició apol·lini-dionisíac. Obra destacada: El naixement de la tragèdia.
2. Segon període (1876-1881): Nietzsche es mostra crític, negatiu i escèptic davant la cultura, la societat i la religió. Utilitza l'aforisme com a forma literària. Obra destacada: La gaia ciència, on planteja la mort de Déu.
3. Tercer període (1882-1889): Etapa darrera i més creativa. Es mostra més positiu, tot i que també crític amb la cultura i els valors. Obra destacada: Així parlà Zaratustra.

Temes Principals de la Filosofia de Nietzsche

1. Mort de Déu: La desaparició del sentit transcendental.
2. Nihilisme: Pren la consciència que Déu ha mort i res no té cap valor absolut.
3. L'últim home i el Superhome: L'últim home no creu en res, però es considera feliç. L'home del futur, el Superhome, crea nous valors.
4. Canvi de valors: Substitució dels punts de referència "caducats" per uns altres de nous.
5. Voluntat de poder: Força que mou els esdeveniments i les actuacions, i empeny a la creativitat.
6. Etern Retorn: Cada instant de la vida es repeteix eternament.

Crítica als Valors Occidentals

Nietzsche sospita dels tres grans valors de la cultura i la societat occidental: la ciència, el progrés i la raó. Els utilitza per qüestionar creences filosòfiques i morals. Defensa un esperit lliure que alliberi l'home esclau del domini de la filosofia, la religió i la moral tradicionals. L'esperit lliure representa el naixement de la llibertat.

Dues Grans Obres de Nietzsche

• Sobre veritat i mentida en sentit extramoral: És una obra curta de joventut. Nietzsche situa l'home en el conjunt del cosmos, on diu que té un lloc de poca importància, i examina la relació entre llenguatge i la idea de veritat, que, segons ell, qualifica com a mentida col·lectiva.
• Genealogia de la moral (1887): És una obra de maduresa on examina la moral tradicional i qüestiona l'origen dels termes "bo" i "dolent". Segons ell, eren termes descriptius que van passar a designar conductes morals. També analitza la moral dominant que, segons ell, frena el valor principal que és la vida humana.

Crítica al Llenguatge

La crítica al llenguatge es manifesta amb l'ús d'aforismes. Té un caràcter metafòric, en contra del caràcter metafísic que acostuma a tenir la filosofia. Nietzsche pretenia treure de la paraula el sentit metafísic i científic per tornar-la a convertir en un element simbòlic que fos més pròxim a la poesia. A través de la crítica del llenguatge, Nietzsche ataca la història occidental i els seus grans valors.

Crítica al Cristianisme

La crítica al cristianisme se centra en quatre punts:

• El cristianisme dóna una imatge de l'home que exalta la feblesa.
• Proposa normes i principis contradictoris i erronis.
• Contribueix a una falsa esperança en el més enllà i porta al menyspreu del món terrenal.
• Molts seguidors de la religió són incoherents: fan el que no diuen i diuen el que no fan.

Conclusió: La civilització renunciarà a les creences i vindrà l'afirmació radical de l'home de canviar els valors i afrontar el nihilisme.