Nietzsche: Conceptes Clau, Crítica i la Recerca del Superhome

Conceptes Clau en la Filosofia de Nietzsche

Utilitarisme: Una Crítica a la Moral Quantitativa

L’utilitarisme és una moral per a les masses, purament quantitativa, calculadora i, per tant, oposada a la vida superior que es dóna sense càlcul, que s’entrega gratuïtament i que només pot ser autènticament degustada pels millors. L’utilitarisme és purament pragmàtic, llunyà a l’aristocràcia dels afirmadors de la vida.

Schopenhauer: El Mestre Pessimista de la Voluntat

Schopenhauer és el mestre de Nietzsche i de la filosofia alemanya després de 1848, quan fracassa la revolució burgesa i es posa de moda el pessimisme estetitzant. Schopenhauer afirma que la voluntat és l’eix de la vida humana –plantejament que Nietzsche assumeix–, però la voluntat schopenhaueriana és tràgica, perquè al final tot l’esforç de la voluntat és nul, ja que acaba essent derrotada per la mort.

Dionís i Apol·lo: Dues Forces en la Creació Artística

Dionís era el déu grec del vi, l’embriaguesa i la vegetació. Apol·lo era un déu de l’Olimp, déu del sol, la llum i la claredat; el seu santuari principal es trobava a Delfos. Apol·lo vol superar la realitat amb la creació d’un món d’aparences, lliure i joiós; és el déu de la forma artística; es val, per a la seva creació, de principis racionals com el de contradicció i d’altres irracionals.

La Crítica de la Moral de Nietzsche: Contranaturalesa

En aquest aspecte de la seva crítica, Nietzsche es refereix a la moral com a «contranaturalesa», és a dir, a la moral que s’oposa a la vida, que estableix lleis o decàlegs contra els instints vitals. La crítica de la moral platonicocristiana indica que la moral contranatural, és a dir, la moral ensenyada fins al moment, es dirigeix contra els instints de la vida, és una condemna a vegades encoberta d’aquests instints.

El Nihilisme: Essència i Destí de la Cultura Occidental

El nihilisme no és una doctrina filosòfica sinó un moviment històric especial de la cultura occidental. No es tracta d’un fenomen parcial ni d’una edat concreta, sinó de l’essència de tot un destí: el dels pobles occidentals. La meditació sobre el nihilisme pren com a objecte la història de la veritat suprasensible i les relacions d’aquesta amb l’essència de l’home. El nihilisme té dues cares: una de negativa, com a essència de la tradició platonicocristiana que explica la crítica destructiva de la tradició occidental, i una de positiva, perquè el nihilisme –és a dir, la reflexió sobre el nihilisme– suposa el reconeixement de les condicions que han portat Occident a esdevenir nihilista.

El Superhome: El Sentit de la Terra i Nous Valors

La doctrina del superhome es fonamenta en la mort de Déu. El superhome serà el nou déu terrenal, serà el sentit de la terra. En el seu camí, el superhome s'oposarà a tota difamació del món, a tot menyspreu pel cos, a tot ascetisme. Ha de donar un nou sentit al món: nous valors no transmundans. Aquesta creació de nous valors serà el gran risc del superhome, i no compta amb cap suport fora d'ell mateix; serà el gran creador de valors fonamentats en la vida.

L’home ha de ser superat. Només és un pont i no l’objectiu final. «L’home és una corda estesa entre el simi i el superhome». Serà necessari passar per tres successives transformacions:

• Camell
• Lleó
• Nen

La Mort de Déu: Conseqüències i Substituts Moderns

Nietzsche només constata que Déu «ha mort», és a dir, «ja no és present» a la nostra cultura perquè la societat ja no es mou per sentiments religiosos sinó per motivacions polítiques, econòmiques o científiques, etc. Per això Nietzsche no ataca, mai, expressament la creença en Déu; només mira de treure’n les conseqüències. El problema ara, diu, són els substituts que hem posat en el lloc deixat buit per Déu, perquè ens costa de viure sense cap mena de transcendència.

No hi ha Déu, però encara creiem que algunes coses que es fonamentaven en ell tenen sentit i seguim respectant els seus valors. Hem de retornar a la terra el que li hem robat i hem situat en la transcendència, doncs buscar el sentit de la vida en quelcom extern és menysprear-la.