Nietzsche: Característiques de la seva filosofia i influències

Nietzsche: Característiques de la seva filosofia

Nietzsche: Característiques de la seva filosofia:

1. Vitalisme: El seu pensament s'emmarca en la crisi de la raó il·lustrada. Reaccionen davant la confiança excessiva en el poder de la raó per accedir al coneixement de la realitat, dominar la natura o canviar la societat. A l'extrem oposat, el positivisme comtià creu reduir-ho tot a una racionalitat científica i considera la ciència com a única manera de saber vàlid. El vitalisme rebutja els grans sistemes racionalistes i denuncia la seva incapacitat per explicar la vida, que es converteix en el centre de reflexió filosòfica. La irracionalitat es converteix en la clau per entendre l'existència en general i la natura humana en particular. La manera d'accedir a la realitat irracional és l'art. Només l'art és capaç de captar i expressar mitjançant les seves imatges i metàfores aquests aspectes que normalment es marginen.
2. Filosofia de la sospita: La sospita a més de recaure en la capacitat de la raó per explicar la realitat, va més enllà i s'interroga sobre les intencions que s'amaguen darrere els valors i els ideals de la nostra civilització. L'activitat filosòfica queda contaminada per la sospita: els filòsofs que s'autoconsideren amics de la veritat, són els principals constructors d'il·lusions que amaguen els veritables motius i instints que hi ha darrere d'elles. Són Marx, Freud i Nietzsche.
3. El punt de vista axiològic i el mètode genealògic: Quan Nietzsche s'ocupa dels diferents filòsofs no es preocupa per la veritat o falsedat de les seves afirmacions, sinó pels valors que amaguen, la seva capacitat per afavorir o intensificar la vida. Les idees ontològiques són analitzades psicològicament com a símptomes del filòsof que les proposa.
4. L'aforisme: El seu estil filosòfic està ple de força, però alhora ple de paradoxes, i susceptible d'interpretacions múltiples i confuses. Quins són els motius? -->
   • No vol que la seva filosofia es presenti com a veritable i única interpretació, immòbil i doctrinària.
   • Els seus problemes de salut, que li impedien escriure de forma continuada, el van obligar a convertir-se en un mestre de l'aforisme.
   • Nietzsche pretén desafiar el lector a través dels aforismes. La seva intenció és fer pensar.

Les principals influències:

1. La filosofia d'Heràclit, tant en la seva concepció de l'ésser com a esdevenir.
2. Durant el primer període, la influència del romanticisme alemany, Arthur Schopenhauer i la música de Wagner.
3. L'evolucionisme de Darwin: de la mateixa manera que l'home ha evolucionat d'homínids anteriors, la filosofia de Nietzsche fa possible una evolució de l'home al superhome.

Crítica a la teoria del coneixement:

A El naixement de la tragèdia, Nietzsche planteja el problema de l'origen de la tragèdia grega, origen que cal buscar-lo en la música. Segons la visió tradicional, els grecs només s'haurien interessat pels aspectes racionals de la vida. Segons Nietzsche, els grecs destaquen sobretot pel seu sentit tràgic de la vida. Els grecs van ser capaços de transmutar el vessant més espantós de la vida mitjançant l'art. La civilització grega descobreix 2 maneres estètiques d'afrontar els esdeveniments de la vida. Aquestes dues actituds són l'apol·línia (del déu grec Apol·lo) i la dionisíaca (de Dionís). Apol·lo representa el món lluminós i brillant dels déus olímpics; per contra, el déu Dionís és la força imparable de la vida que no coneix ni barreres ni límits. Aquestes 2 actituds originen 2 maneres d'expressar la realitat: l'art apol·lini que es manifesta en obres plàstiques i persegueix la bellesa perfecta i ideal. L'art dionisíac manifesta arts no figuratives i no es centra en la bellesa serena.