ngcnnnn

ÈPOCA CONTEMPORÀNIA Casa Milà (la Pedrera)
1. Fitxa tècnica a. Títol: Casa milà o Pedrera b. Autor: Antoní Gaudí c. Cronologia: 1907-1910 d. Mides: e.Localització: Barcelona f. Escola/país: Catalunya e. Estil: modernsime 2. Context històric i cultural: El Modernisme català coincideix amb un impuls racionalista que havia arrencat amb la Renaixença. La burgesia enriquida fa encàrrecs als artistes gràcies a la bona situació econòmica. L’artista mira el passat medieval com un passat gloriós. Gràcies a William Morris, hi ha la revitalització de l’artesania. A Catalunya, s’aconsegueix el conjunt més impressionant d’obres modernistes, estil que s’estendrà per diverses classes socials. Gaudí és un arquitecte que sorgeix en la Barcelona modernista; no tenia cap familiar arquitecte i això pot ser la raó per la que no es cenyí a l’Acadèmia i va innovar tant. Fonamentalment, va treballar per un mecenes, Eusebi Güell. 3

. Descripció:

a) Elements tècnics i estrcturals:La casa se sustenta en una estructura de ferro – llibertat al distribuir la planta – combinada amb la utilització de pedra natural i maons. La façana no és un mur, constitueix una estructura autònoma connectada al cos de l’edifici mitjançant bigues i tirants de ferro. Es va construir amb carreus – blocs en forma paral•lelepípede rectangular – de pedra natural tallada a peu d’obra.
Les plantes es recolzen en pilars i jàsseres corbes (bigues gruixudes que en sostenen d’altres), mentre que els arcs parabòlics i columnes inclinades compensen els esforços verticals i horitzontals.

B) Anàlisi formal:

a) Espais interiors: Travessant la llinda de l’accés principal s’arriba a un celobert que aporta ventilació i llum natural a l’interior. De celoberts n’hi ha dos. Entorn d’aquests espais s’articula la distribució de les plantes, compartimentades irregularment i sense un ordre aparent, fet que dóna com a resultat habitatges amb cambres poligonals que obliguen a moblar-los amb mobles adaptats dissenyats per Gaudí. La decoració interior és modernista, amb estucs als sostres, panys amb motius florals, etc. L’artista innovà en els accessos prescindint de les escales i disposant un sistema d’ascensors que porten directament a cadascun dels habitatges. All capdamunt hi ha les golfes cobertes amb arcs catenaris on hi havia els safareigs i estenedors. B) Espais exteriors:  La línia recta és absent i la substitueixen corbes i paràboles que dominen creant un efecte únic. Les obertures de les finestres i les portes i balconades segueixen la mateixa tònica. L’obra està composada d’una planta baixa; cinc pisos i un àtic amb arcs parabòlics totalment revestit de tessel•les de ceràmica blanca. Al carrer, uns pilars enllacen amb els volums de pedra de pisos superiors. Al terrat, unes capricioses formes recorden a la Capadòcia alhora que acullen els dipòsits d’aigua i les capses de les escales i dels ascensors i esdevenen alguns dels elements més emblemàtics de La Pedrera.

c) Relació amb l’entorn: Vista des de l’exterior, sembla una muntanya de pedra de capricioses formes. Es troba en el xamfrà d’una illa de l’Eixample.  Gaudí no es va cenyir a la normativa que estipulava el pla cerdà per la qual cosa fou criticat.

C) Antecedents i influències:

 És una obra modernista que constitueix un exponent de la reacció contra l’uniformisme arquitectònic industrial. La combinació entre la forma sinuosa dels blocs de pedra i el ferro utilitzat a les balconades atorga gran força expressiva a l’edifici; per això, Oriol Bohigas i altres autors l’han considerada antecedent de l’arquitectura expressionista Alemanya, ja que Gaudí usa la pedra amb finalitat escultòrica. A més, Gaudí s’inspirava contínuament en la natura.

D)  Relació amb altres obres del mateix autor

La Casa Milà es pot relacionar amb altres obres del mateix artista, com les dedicades a Eusebi Güell (Parc Güell, Palau Güell, etc.), la Casa Batlló, o la Sagrada Família, alhora que la podem comparar amb l’obra d’altres modernistes, com Domènech i Muntaner (Palau de la Música Catalana) o Puig i Cadafalch (Casa Amatller).

E) Diferències amb altres solucions coetànies:

La Revolució Industrial havia dut nous materials i, amb ells, noves possibilitats i noves tècniques. Un exemple d’això és l’arquitectura del ferro, amb representants com Eiffel (La torre Eiffel, estructura interna de l’Estàtua de la Llibertat), del que Gaudí difereix força. A més, també es diferencia de l’arquitectura academicista que imperava a Barcelona quan ell va fer l’obra, essent l’obra de Gaudí molt més original i inclassificable

. 4. Interpretació:

a) Funció:La funció inicial de l’edifici era exclusivament residencial, encara que actualment s’usin algunes parts per a activitats culturals. Encara es conserven alguns apartaments originals, amb els mobles dissenyats per Gaudí.

B) Significat:

 Es tracta de l’exponent més clar de l’arquitectura orgànica de Gaudí, que desterrà completament l’ús de la recta. La façana fa pensar que l’obra ha estat modelada en argila però la composició de pedra i la seva talla li atorguen una consistència comparable a la d’algunes formes geològiques. La Pedrera respon a la religiositat de Gaudí. El projecte inicial preveia la col•locació d’un grup escultòric dedicat a la Mare de Déu de Gràcia. Tanmateix, la Setmana Tràgica del 1909 va fer que es fessin enrere. Roser Segimon va encarregar a Gaudí la casa el 1906. La riquesa dels detalls, la importància de cada bloc de pedra, les evocacions de les xemeneies i l’audàcia constructiva la converteixen en un referent fonamental de l’arquitectura moderna.

Composició IV (Kandinsky)

Fitxa tècnica a. Títol: Composició IV b. Autor:  Kandinsky c. Cronologia: 1911 d. Mides:159x 250 cm e.Localització: Düsseldorf f. Escola/país:Alemanya  e. Estil: expressionisme alemany 2. Context històric i cultural:
A principis del Segle XX, al 1914, hi ha la primera Guerra Mundial i la societat europea trontolla; el drama de la guerra arriba a tota la societat i l’art ho reflecteix d’una manera molt potent. Molts artistes rebutgen la cultura occidental i busquen influències en cultures i grups socials habitualment considerats salvatges. En aquest context, sorgeixen les avantguardes, grups més o menys cohesionats, generalment reduïts i incompresos que tenen una actitud o bé agressiva o bé defensiva cap a l’art i la societat occidentals: rebutgen el passat, valoren l’experimentació i l’afany de novetat i sovint defensen les seves idees a través de manifestos. L’expressionisme comença abans de la Primera Guerra Mundial, al 1905 i dura fins al 1925. A Alemanya hi trobem dos grups: a Múnich, “El Genet Blau”, iniciat per Kandinsky i Març, i a Dresden, “El pont” amb representants com Kirchner. Kandinsky decideix dedicar-se professionalment a la pintura als trenta anys; abandona Rússia i viatja a Múnich buscant un ambient més obert. Allà, junt amb Març, inicien una revista il•lustrada per donar una panoràmica de l’art actual i d’altres formes artístiques que els interessen, i presenten, també dues exposicions.

3. Descripció: a) Suport i procediment:

Es tracta d’un oli sobre tela b) Anàlisi formal:
En l’obra, trobem un conflicte entre els elements abstractes: el groc cridaner i el blau intens, la corba i l’angle. En algunes obres de la primera etapa de Kandinsky es troben alguns elements identificables, com l’arc de Sant Martí visible en l’obra que estudiem. Tot i això, les formes tendeixen a diluir-se en un mar de colors contrastats de contorns fluids. Les pintures de l’autor durant aquesta època són una simfonia de colors i formes i transmeten una bellesa emocionant; els colors i les línies s’organitzen com si es tractés d’una dansa que transforma les dues dimensions de la tela en un espai volumètric. El pintor va abandonant el figurativisme perquè creu que l’obra d’art ha de ser l’expressió de la “naturalesa interior” i no de l’exterior. Per a Kandinsky, els elements fonamentals del dibuix eren el punt i la línia: el punt com a cèl•lula original en repòs, morta, i la línia és el traç del punt quan reviu, quan es posa en moviment. Aquesta visió es percep més clarament en obres posteriors d’èpoques més evolucionades que s’impregnen d’una concepció arquitectònica o  es recolzen en cercles moltes vegades concèntrics.

En el quadre, les línies negres configuren un ritme en l’espai; el color omple espais entre aquestes línies convertint-les en límits de cossos. Kandinsky mateix va explicar que els trets gruixuts recullen el conjunt de formes més petites; les taques roses i els tons càlids endolceixen l’acció de les línies negres anteriorment esmentades. Els elements gràfics adquireixen ressonàncies diferents segons els colors amb què entren en tensió. El groc i el taronja atemperen les línies acerades. El verd vivifica l’atmosfera calenta. Els blaus són un element dramàtic que trenca l’excessiva tranquil•litat. Per a Kandinsky, en les composicions totes les parts es conjuguen per donar el màxim de cohesió al conjunt.

C) Antecedents i influències:

El primer quadre purament abstracte de la història de la pintura fou Primera aquarel•la abstracta, que Kandinsky pintà el 1910 i que li inspirà un nou món de colors i formes irregulars amb gran expressivitat. A partir de llavors, començà a pintar quadres abstractes dominats pel dramatisme i l’emoció. En aquesta primera etapa, l’obra de Kandinsky es basava en els principis exposats a Sobre l’espiritualitat en l’art, que va escriure el mateix 1910., i que s’inspirava en les obres de Gauguin, Van Gogh i dels neoimpressionistes; en els vitralls de les esglésies; en els fauvistes, dels que admirava el colorit; i en l’art rus, el de la seva pàtria, que creava un estat d’ànim fantàstic i místic amb motius folklòrics de colors vius i ornamentació abstracta. Treballant espontàniament va crear composicions abstractes d’imatges basades en paisatges, llegendes i temes bíblics.

D)  Relació amb altres obres del mateix autor

Composició IV es pot relacionar amb d’altres obres de Kandinsky, com la ja esmentada Primera aquarel•la abstracta. D’altra banda, també es pot relacionar amb d’altres membres del mateix expressionisme alemany, com Març, que pertanyia com Kandinsky al “Genet blau” i Kirchner que, tot i ser membre d’un grup diferent, “El pont”, també pertany a l’expressionisme alemany.

E) Diferències amb altres solucions coetànies:

L’obra de Kandinsky s’allunya de tot el que s’havia vist e l’art fins aquell moment. És el primer autor en allunyar-se de l’art figuratiu per pintar simplement el que els seus sentiments li dicten i això s’allunya, tant de l’art clàssic i acadèmic, com dels últims moviments que ja havien estat trencadors, com el romanticisme, el Realisme, l’impressionisme o les avantguardes del fauvisme i el Cubisme, tot i que d’aquestes últimes en rep alguna influència l’autor que estudiem. 

4. Interpretació: a) Funció:

Kandinsky i Franz Març van fundar, el 1911, El Genet Blau, amb la finalitat d’emancipar l’obra d’art de la seva funció de reproducció fictícia. Els artistes ja no volien reproduir el món sinó que buscaven un llenguatge pictòric que permetés a l’espectador la comunicació amb la pintura; el quadre havia de ser independent i respondre a la cadena artista-quadre-espectador. Aquest autor concebia la pintura com un art capaç de reproduir la comunicació, basat en la música i la seva harmonia: els quadres havien de crear acords cromàtics que produïssin sentiments d’equilibri i dissonància en l’espectador.

B) Significat:

Aspectes iconogràfics: El quadre s’inspira en l’escena d’un conte de fades. Al centre, la muntanya blava coronada per la silueta d’un castell; a l’esquerra lluiten uns cavallers, les muntures dels quals s’enfronten per sobre de l’arc de Sant Martí. El 1913, Kandinsky afirmà que no volia donar als seus quadres un caràcter narratiu, moment en què la història esdevé un simple conflicte entre elements abstractes. Als seus escrits, Kandinsky revelava la seva capacitat de transformar en grafisme tota mena de sensacions, com la que li va produir la primera audició de l’òpera Lohengrin de Wagner. B. Significat: Entre 1910 i 1914, Kandinsky realitzà dues sèries, Composicions i Improvisacions. Aquestes últimes naixien de la més pura “necessitat interior”, mentre que les Composicions eren elaborades lentament. Les Impressions eren una tercera categoria que designa aquelles obres en què es pot descobrir l’objecte extern. El predomini del color com a mitjà expressiu volia dir que Kandinsky podia prescindir de les formes significatives, no que les rebutgés. L’autor barrejava diversos estils en la seva obra.

El profeta (Gargallo)

1. Fitxa tècnica a. Títol: El profeta b. Autor:Gargallo c. Cronologia: 1933 d. Mides: e.Localització: Museu Gargallo Saragossa f. Escola/país:Espanya  e. Estil: Cubisme 2. Context històric i cultural:A principis del Segle XX, al 1914, hi ha la primera Guerra Mundial i la societat europea trontolla; el drama de la guerra arriba a tota la societat i l’art ho reflecteix d’una manera molt potent. Molts artistes rebutgen la cultura occidental i busquen influències en cultures i grups socials habitualment considerats salvatges. En aquest context, sorgeixen les avantguardes, grups més o menys cohesionats, generalment reduïts i incompresos que tenen una actitud o bé agressiva o bé defensiva cap a l’art i la societat occidentals: rebutgen el passat, valoren l’experimentació i l’afany de novetat i sovint defensen les seves idees a través de manifestos. Durant aquest segle, es produeix una revolució en l’escultura que ja s’anunciava en Rodin. 

Com a conseqüència de l’elevat cost dels materials, l’evolució de l’escultura és una mica més lenta que la de la pintura. En l’art que ens ocupa, també hi ha una tendència a l’abstracció i l’ús de nous materials, així com la incorporació de noves tècniques que tradicionalment no s’havien utilitzat en escultura. És el moment d’escultors com Picassó (que també destacava en pintura), Boccioni, Brancusi, Henry Moore, Juli González, Alexander Calder o Eduardo Chillida, a més de l’escultor estudiat, Pau Gargallo. Quan Pau Gragallo fa El Profeta, a Alemanya els nazis han guanyat les eleccions i a Espanya hi ha un clima polític especialment tens. Tot plegat fa pressentir l'imminent esclat d'una guerra. 3. Descripció: a) Suport i procediment: Es tracta d’una escultura exempta feta amb bronze, mitjançant la tècnica de la fosa b) Anàlisi formal: Malgrat tractar-se d'un bronze, l'escultura recull el treball anterior de Gargallo amb làmina plana de ferro, tub ondulat i buits estratègics. En Gargallo s’invertia el concepte i el que en l’original correspondria al relleu, en la seva obra era pla o buit. Els volums absents són acotats per elements corbats, com la galta esquerra; en el cap es concentra la vehemència del personatge, com ens mostra el buit de la boca que deixa veure el crit. L’eix central el formen el cap, la columna vertebral, i la cama esquerra, i d’ell creixen els diversos elements del cos, amb un joc de corbes i contracorbes portades al pla real per sòlides línies rectes que afermen l’home al terra. El buit – ell l’anomenava “transparència de la massa” – és més expressiu que els volums tradicionals. Una esquematitzada pell de xai lleugerament inclinada cap endavant cobreix la figura, donant un equilibri perfecte. Gargallo aprofità la mal•leabilitat del bronze per crear i desfer tensions entre les formes còncaves i convexes i l’aire sense influir-hi. Amb aquest joc assegurava l’equilibri compositiu entre les zones còncaves i convexes. L’home és una obra mestra que sintetitza les aportacions significatives de Gargallo: utilització de buits per exacerbar l’expressivitat; equilibri entre la vertical dominant i les corbes laterals; acurat estudi de la llum; i concepció de la figura des de l’espai interior. c) Antecedents i influències: El primer pas important que Gargallo va fer en el seu camí a l’experimentació va ser fer servir coure i planxes metàl•liqües, que tallava en fines tires, el 1907. Té una forta influència de la seva tradició familiar, la forja, ja que ell era ferrer. D’altra banda, també el Cubisme l’influí; a aquest moviment, hi pertanyia Archipenko, que amb les seves combinacions de buits i massissos inspirà l’artista Aragónès. També trobem influències de l’art primitiu i d’artistes com Brancusi o Modigliani. Ell va influir tots els escultors del Segle XX per la seva utilització del buit, com Chillida o Oteiza.

Al mateix temps, va exercir una forta influència en l’escultura de Picassó, tot i que la idea d’experimentar sorgí d’una nit que Gargallo dormí al costat de Les senyoretes d’Avinyó i es despertà amb idees revolucionàries pel seu art. Ell reflexionava sobre la creació i la necessitat d’investigar i no tancar-se en allò conegut, malgrat recomanar, també, captenir-se. El profeta, de factura cubista, recorda a l’expressionisme per la seva força i sensibilitat. d)  Relació amb altres obres del mateix autor.:  Gargallo passa per una època noucentista abans de dedicar-se al seu estil més madur, amb presència de buit, com el que observem en El profeta. Una obra de l’època noucentista és L’Acadèmia, mentre que una obra més propera al que estem estudiant seria Greta Garbó amb pestanyes o Ballarina o Bacant.  D’altra banda, podem relacionar la seva obra amb la d’un contemporani seu, Juli González, amb qui va compartir molt i amb el qual s’influenciaren mútuament. Una obra d’aquest artista en què utilitza el buit és Gran Maternitat. E) Diferències amb altres solucions coetànies: Una opció escultòrica diferent a la que va prendre Pau Gargallo és la que veiem en les obres pertanyents al Dadaisme o al Surrealisme. Ambdós moviments no busquen la bellesa, sinó crear un impacte en l’espectador i ho fan a base de fer servir materials i tècniques fins llavors impensables, com ens mostra la tècnica de l’ objet trouvé. 4. Interpretació: a) Funció: Es tracta d’una obra feta amb bronze, fet que permet realitzar diverses còpies. Va ser concebuda per a ser exposada en galeries d’art o museus, o per decorar espais públics, com el parc Middelheim d’Anvers. B) Significat: Aspectes iconogràfics: Trobem un home en ple arravatament de passió però amb els massissos peus afermats a terra, contrastant amb la vehemència de la seva expressió.  És un dirigent que aguanta una vara amb la mà esquerra i que comunica la seva decisió i incita a l’acció perquè creguin el que diu o perquè el segueixin físicament. B. Significat: L’home representat convida a seguir-lo amb el ferm gest del seu braç dret – part més alta de l’estàtua – i condensa una gran força expressiva en la seva sinuosa línia. La vara que aguanta amb la mà esquerra és símbol del guia.

Guernica (Picassó)

1. Fitxa tècnica a. Títol: Guernica b. Autor: Pablo Picassó c. Cronologia:1937 d. Mides: e.Localització: Museo Reina Sofia f. Escola/país: Espanya e. Estil: Cubisme, Surrealisme, expressionisme.

2. Context històric i cultural

A principis del Segle XX, al 1914, hi ha la primera Guerra Mundial i la societat europea trontolla; el drama de la guerra arriba a tota la societat i l’art ho reflecteix d’una manera molt potent. Molts artistes rebutgen la cultura occidental i busquen influències en cultures i grups socials habitualment considerats salvatges.

En aquest context, sorgeixen les avantguardes, grups més o menys cohesionats, generalment reduïts i incompresos que tenen una actitud o bé agressiva o bé defensiva cap a l’art i la societat occidentals: rebutgen el passat, valoren l’experimentació i l’afany de novetat i sovint defensen les seves idees a través de manifestos. A Espanya, entre el 1936 i 1939 té lloc la Guerra Civil. Un dels fets d’aquesta fou el bombardeig a la ciutat basca de Guernica per part dels nazis, aliats de Franco. Picassó pintà el quadre per al Pavelló de l’Exposició Internacional de París de l’any 1937 per al govern de la República. Un cop acabada l’exposició, aquest fou comprat per uns nord-americans i, actualment, es troba al museu Reina Sofia de Madrid, tot i que Picassó va dir que el quadre no tornaria a Espanya fins que no hi hagués República

. 3. Descripció: a) Suport i procediment:

Es tracta d’un oli sobre tela de 351 cm. X 782 cm.

B) Anàlisi formal:

El quadre va ser estructurat per una estudiada composició, amb simetria i algun tret de perspectiva, com ho feien els grans pintors de la història, com Rafael. Els eixos de simetria són la paret blanca, al mig, i els pilars verticals que representen el toro (esquerra)i la dona que alça els braços (dreta). La composició és com un tríptic: al panell central, el cavall i la dona portadora de la làmpada; a la dreta, l’incendi on hi trobem la dona que crida; i a l’esquerra, el brau i la dona amb el nen mort. El quadre s’organitza en triangles: el més evident és el central, el vèrtex del qual és el quinqué; a l’esquerra el delimita na línia diagonal i a la dreta elements solts, com la cua del cavall o les seves dents. La base del triangle és el guerrer vençut, que es troba a primer terme. Seguidament, hi ha la resta de figures, situades a diverses distàncies, i, finalment, l’arquitectura que delimita l’espai. El quadre té un ritme creixent manifestat en el crescendo que inicia el guerrer del que parlàvem, quiet, o la dona que crida per la mort del seu fill, entre d’altres. Pel que fa als elements plàstics, el fet que Picassó s’assabentés de la notícia pels diaris condicionà la manca de color de l’obra: l’autor va interioritzar l’horror, que manifestà en negres entintats, grisos, i un blanc sepulcral. Va utilitzar recursos expressius, com la deformació dramàtica de cossos i cares, i el repartiment desigual de la llum, il•luminant les figures que vol destacar, mentre banya en ombres el seu entorn. A l’obra, tot és clar; els espais que s’haurien d’omplir de color semblen delimitats, perquè aquest no hi apareix, com també passa amb el volum, que també ha fugit. El color i el relleu representen la vida; en el quadre, la seva absència ens parla de mort. 

C) Antecedents i influències:

 Picassó va recórrer a les troballes del Cubisme per disposar aquesta escena, i així parlar a l’espectador de manera plana i directa. Tot i que Picassó fos l’iniciador del Cubisme, l’obra que ens ocupa no ha estat catalogada dins de cap dels estils de l’època, ja que té elements de diversos d’ells però no s’endinsa dins d’un en concret. L’estil de l’obra agafa elements del Cubisme, per la perspectiva i la manera de representar les figures, amb gran presència de formes geomètriques, del Surrealisme, per les metamorfosis dels personatges, i de l’expressionisme, pels sentiments que expressa.

D)  Relació amb altres obres del mateix autor

’obre de Picassó va passar per diverses etapes abans de fer aquest quadre: l’època blava, l’època rosa, la plenament cubista, el període clàssic dels anys 20 i una posterior època surrealista. El Guernica s’acosta força al Cubisme però no és cubista del tot, sinó que barreja elements de diversos estils. Dins l’obra madura del mateix artista, el quadre marca un gir tan radical com el que havia protagonitzat Les senyoretes d’Avinyó. En aquest quadre, es trencà l’ordre establert de la pintura i s’aconseguí, gràcies a la impressió de desordre, un dinamisme explosiu.

E) Diferències amb altres solucions coetànies:

Com hem dit, el quadre no pot classificar-se dins d’un estil: tot i que en té elements, no és cubista, perquè no es dedica únicament a analitzar la realitat i fer-ne un estudi; no és tampoc surrealista, hi veiem plasmat un esdeveniment real, tot i que l’autor no hi fos present; i no és plenament expressionista, doncs és un quadre figuratiu i amb una composició i  perspectiva estudiades.

4. Interpretació: a) Funció

Picassó rebé l’encàrrec del Govern de la República espanyola de fer una obra per al pavelló espanyol de l’exposició universal de París el 1937. Foren necessaris cinquanta anys per posar el Guernica al seu veritable lloc. És un crit per a la vida i la Pau; a cada imatge, expressa un voluntat pacifista i representa una fita dins del panorama artístic.

B) Significat:

En el quadre, veiem la impressió que a Picassó li havia deixat el bombardeig nazi a Guernica. Hi veiem diverses figures: una dona amb el seu fill mort en braços, un brau, un guerres caigut, un cavall, una dona que s’arrossega, una que entra per la finestra amb un quinqué, un colom, i una dona que s’està cremant. B. Significat: Picassó va realitzar l’obra en un mes i mig sota l’impacte del bombardeig a Guernica. L’aviació nazi arrasà el poble assegurant-se que no s’escapava ningú. No hi ha acord sobre el nombre de víctimes: sembla que dels 7.000 habitants, en van morir 1.654 i en van resultar ferits 889. El quadre es pot llegir fàcilment; cada element simbolitza quelcom relacionat amb la Pau. La dona que entra per la finestra en forma de bafarada és la “dona-crit”, que amb el quinqué revela la veritat;

la bombeta només s’il•lumina a si mateixa i simbolitza la denúncia de la manipulació informativa nacional, que acusava els mateixos republicans d’haver bombardejat la ciutat, així com el mal ús que es feu dels avenços tecnològics. El poble és representat pel cavall, que sucumbeix en una lluita que no és la seva; el brau és la força del poble que no serà vençut. El guerrer mostra una espasa trencada (símbol de la  intemporalitat del guerrer)  i una flor, com una esperança que mai es va perdre. Els ulls tancats i quiets del nen mort en braços de la seva mare expliquen que és una víctima que no es podia defensar. Altres símbols són els ulls giravoltats per expressar horror, les llengües, com punyals, o trossos de vidre, símbols de tragèdia El pintor és dintre del fet i pateix l’anihilació amb les víctimes, sense una visió d’horror o pietat.

Formes úniques de continuïtat en l’espai (Boccioni)

1. Fitxa tècnica a. Títol: Formes úniques de continuïtat en l’espai b. Autor:Boccioni  c. Cronologia: 1913 d. Mides: e.Localització:MoMA  f. Escola/país: Itàlia  e. Estil: Futurisme 2. Context històric i cultural:
El Manifest futurista, escrit per Filippo Tommaso Marinetti i publicat al diari Le Figaró el 1909, marca l'inici d'un nou moviment cultural conegut com a Futurisme. Aquest manifest és considerat la base del moviment i va ser seguit per una sèrie de publicacions literàries i articles en revistes com Lacerba, que van donar veu a les opinions revolucionàries dels autors futuristes. El Futurisme va representar un trencament amb els models del passat i va introduir noves formes d'expressió artística, especialment en l'escultura, on es buscava representar el moviment mitjançant l'ús de formes suggeridores i descomposició de la figura. A nivell estilístic, es va interpretar com un Cubisme dinàmic, incorporant elements geomètrics propis d'aquest moviment. A més, el Futurisme va destacar símbols de modernitat com els mitjans de transport, la ciutat, la velocitat i el risc, tot i que també va ser associat amb aspectes morals i socials negatius com la violència i el militarisme. Després de la Primera Guerra Mundial, molts artistes futuristes van defensar el feixisme de Mussolini com una solució als problemes d'Itàlia. Umberto Boccioni va ser un dels principals exponents del Futurisme, tant en la creació escultòrica com pictòrica. Va ser teòric del moviment i va escriure el "Manifest" dels pintors futuristes el 1910. La seva obra es va desenvolupar des de l'abandonament del Realisme figuratiu fins a l'abstracció geomètrica influenciada pel Cubisme. Aquesta evolució està reflectida a la seva obra, que inclou una còpia present a les monedes de 20 cèntims d'euro d'Itàlia.

3. Descripció: a) Suport i procediment

Material: bronze Tècnica: fosa a la cera perduda b) Anàlisi formal:
L’obra representa un home en posició de marxa, recorda les figures de l’art grec, alguns autors assenyalen a la Victòria de Samotràcia. La figura de cos sencer, mostra un tors sense braços que han estat substituïts per una forma arrodonida , les cames fixades a dos blocs permetent, no obstant, crear una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat. Per aconseguir un efecte de dinamisme i una expressió de la figura humana mecanitzada, el volum del cos es desplaça en un moviment per l’espai generant aquest efecte òptic de moviment; és una figura que sembla avançar a gran velocitat. El contorn  de la figura apareix desdibuixat, obrint-se en diverses perspectives, multiplicant-se, en volums còncaus i convexes que es tallen,  creant un joc de plànols on la imatge mostra un moviment d’ales o de roba que juga amb les llums que emanen del propi material, en un resultat final de massa, de màquina però com quelcom vital i espacial. L’escultura és oberta però a la vegada està integrada entre l’objecte en moviment i el context espacial que l’envolta .

C) Antecedents i influències:

Els artistes futuristes tenen com a model molt proper l’estètica impressionista, però  aviat queden influïts er les formes cubistes, introduint una visió dinàmica de plànols i elements .Geomètrics que utilitzaran  per analitzar la nova percepció de les imatges que marcaran els ambients culturals del Segle XX,  no només de la pintura i l’escultura, també el teatre, el cinema... : imatges en moviment.

D)  Relació amb altres obres del mateix autor

Boccioni  a part d’escultor també va ser pintor. Alguns exemples de pintura són: Els que es queden i la seva parella: Els que se’n van. I com a escultor fa l’obra analitzada, Formes úniques de continuïtat en l’espai on es veu una tendència cap a l’abstracció e) Diferències amb altres solucions coetànies:
El Futurisme és una avantguarda que neix després del Cubisme. Altres autors d’aquest moviment, del Futurisme són: Balla, Serverini i Carra, tots ells rebutgen la convenció moral i defensen la màquina i la violència. Influència del Cubisme analític de Picassó o Braque.

4. Interpretació: a) Funció

Experimentació del concepte del moviment en  l’escultura, b) Significat:
L’obra representa un home avançant enèrgicament amb un rostre que pot recordar el d’un robot o un casc. L’obra vol donar una imatge de l’home modern , un ésser anònim que viu a una gran ciutat, que viu al seu temps, protagonitzat per la màquina, de tal forma que l’home és semblant a una màquina, un organisme mecànic. Pot recordar la figura d’un guerrer si es pensa en l’exaltació del militarisme dels artistes  futuristes.  En definitiva simbolitza la figura humana que avança vers el futur, la força, el moviment, la màquina , elements vitals de l’època industrial i de” l’home futurista  que viu en ella.

La persistència de la memòria (Dalí)

1. Fitxa tècnica a. Títol: La persistència de la memòria b. Autor: Dalí c. Cronologia: 1931d. Mides: e.Localització: MoMA f. Escola/país: Catalunya e. Estil: Surrealisme 2. Context històric i cultural:
Salvador Dalí, durant el període de la Dictadura de Primo de Rivera fins al començament de la II República a Espanya, experimenta un creixement artístic significatiu. Nascut i criat a Figueres, es trasllada a Madrid als 16 anys per estudiar a la Real Academia de Bellas Artés de San Fernando i estableix amistats amb figures com Luis Buñuel, Federico García Lorca i Pepín Belló. El 1928, Dalí signa el Manifest Groc, criticant l'art convencional, i comença a col·laborar amb la revista avantguardista L’Amic de les Arts. Durant aquest temps, entra en contacte amb els surrealistes de París i col·labora amb Buñuel en pel·lícules com "Un chien andalou" i "L’âge d’or". Malgrat la seva creativitat, és expulsat del grup surrealista per diferències ideològiques amb André Breton. Des dels anys 1948 fins al 1958, viu a Nova York, immers en projectes cinematogràfics i publicitaris, i estableix vincles amb Walt Disney. Finalment, s'estableix a Port Lligat, es casa amb Gala, i la seva personalitat excèntrica es converteix en un fenomen artístic. Malgrat contemporitzar amb el règim franquista, la seva obra aborda temes religiosos i sexuals. Desenvolupa el mètode paranoico-crític i mor al castell de Púbol el 1989.

3. Descripció: a) Suport i procediment:

Oli sobre tela: 24 cm x 33 cm, b) Anàlisi formal:
El quadre presenta una composició detalladament elaborada, amb una disposició que guia l'observador a través d'una narrativa visual. Mitjançant una diagonal ascendent d'esquerra a dreta, s'estableix un equilibri entre els diversos elements. La zona esquerra del quadre està dominada pels rellotges tous, la taula i l'olivera, mentre que a la dreta destaquen les roques il·luminades per una llum daurada. Aquest equilibri és reforçat per la llum, que ressalta les formes i crea una atmosfera crepuscular. Una característica destacada és l'ús de línies diagonals per guiar la mirada de l'espectador. Les línies de perspectiva de la taula condueixen la mirada fins al rellotge penjat de l'olivera, mentre que les roques daurades al fons serveixen com a punt focal. Aquesta disposició compositiva no només crea una sensació de profunditat, sinó que també transmet una certa tensió dramàtica.

Els elements plàstics de l'obra són rics i detallats. El paisatge al capvespre captura l'atmosfera melangiosa de la tarda, amb les roques esmolades pel pas del temps. Al centre de la composició es troba una figura peculiar: un cap tou amb un enorme nas i una llengua carnosa, potser un autoretrat de l'artista. Aquesta figura, juntament amb els rellotges i altres objectes, crea una sensació d'estranyesa i fascinació. La llum juga un paper crucial en la representació de l'escena. Una llum nítida i brillant il·lumina els objectes, projectant ombres allargades i definint les formes amb detall. Això contribueix a la creació d'una atmosfera misteriosa i enigmàtica, reforçant el tema surrealista de l'obra. Pel que fa a la paleta de colors, es fa un ús ric i variat dels tons. Predominen els tons freds com el blau ultramar i els grisos, contrastant amb els tons càlids com els ocres i els marrons. Aquest joc de colors no només contribueix a la bellesa estètica de l'obra, sinó que també ajuda a marcar els efectes dinàmics de la composició. Estilísticament, l'obra pertany al Surrealisme, un moviment artístic que va sorgir a França a principis del Segle XX. El Surrealisme busca expressar el funcionament del subconscient mitjançant imatges oníriques i simbòliqües. En aquest sentit, l'obra de Dalí és un exemple paradigmàtic, ja que utilitza el mètode paranoicocrític per transformar els somnis i les fantasies en imatges pictòriques provocatives i enigmàtiques. En conclusió, aquest quadre de Dalí és una obra captivadora que combina una composició meticulosament estudiada, una riquesa plàstica impressionant i una temàtica surrealista fascinant. Mitjançant l'ús de la llum, el color, el dibuix i la disposició dels elements, Dalí captura l'atenció de l'espectador i l'immergeix en un món de misteri i enigma.

C) Antecedents i influències:

En aquesta obra, Dalí mostra una tècnica depurada i minuciosa, influenciada per pintors detallistes com Hieronymus Bosch i Brueguel el vell, així com per altres corrents artístics com el Cubisme, el Noucentisme i la pintura Metafísica de De Chirico. Dins del Surrealisme objectiu i figuratiu, es relaciona amb altres artistes com Magritte, Ernst i Delvaux, que utilitzen una tècnica quasi fotogràfica per representar la realitat.

D)  Relació amb altres obres del mateix autor.:

Dalí era un home que tenia una gran tècnica en el dibuix i passa d’un estil de pintura que recorda el Barroc amb les natures mortes a un estil més surrealiste com amb l'obra de: El gran masturbador, i fins i tot va fer obres de caràcter religiós com Crist hipercúbic. El personatge que apareix a La persitència de la memòria té una gran semblança amb altres rostres d'aquesta època com el que apareix a “El gran masturbador” (1929) en el qual Dalí s'autoretrata identificant les seves faccions amb unes roques del cap de Creus. També s’assemblen pel que fa al paisatge, que igualment apareix en obres com Les ombres de la nit que cau (1931) o A la vora del mar (1931). A part, Dalí es dedicarà juntament amb Luis Buñuel a fer pelicules com ara Un perro Andaluz

E) Diferències amb altres solucions coetànies:

Dalí es troba en l'època de las avantguardes en el moment en què s'ha passat de moviments com el fauvisme, l’expressionisme o el Cubisme a les anomenades “avantguardes utòpiques” com el neoplasticisme holandès (molt racionalista, a diferència del Surrealisme) o el Surrealisme. Tot i així, l'art que Dalí aprendrà a l’Escola de Belles Arts continua essent molt tradicional.

4. Interpretació: a) Funció

"La persistència de la memòria" marca l'inici de la relació afectiva de Dalí amb la seva musa Gala, qui el porta al grup surrealista. Aquesta obra reflecteix la seva plena adaptació al moviment surrealista i les seves obsessions emocionals, que donen lloc a una creativitat màxima. Dalí va pintar aquesta obra una tarda després de dinar, mentre Gala estava al cinema amb amics. La seva inspiració va sorgir del formatge camembert que havien menjat i dels problemes filósòfics sobre el que era "super-tou" en el formatge. Després de dues hores de treball, quan Gala va veure l'obra, la va descriure com "un quadre impossible d'oblidar per a qui l'hagi vist, ni que sigui un breu instant". Coneguda també com a "Rellotges tous", l'obra es va exposar per primera vegada a París a la Galeria Pierre Colle al juny de 1931, on el galerista novaiorquès Julien Levy la va adquirir b) Significat:
a) En aquest oli de petit format, Dalí representa el paisatge de Portlligat, amb les característiques roques del Cap de Creus i els colors del cel i del mar. Es destaquen tres rellotges tous i un de rígid, cadascun marcat amb una hora diferent. Elements com la forma adormida al centre, el paisatge reconegut i la presència de mosques i formigues reflecteixen temàtiques recurrents en la iconografia de Dalí, com la putrefacció i la por als insectes. B) Dalí insinua la relativitat del temps i l'angoixa de controlar-lo, contrastant la immensitat del paisatge amb la fugacitat dels objectes. El paisatge de Portlligat representa la permanència i l'eternitat, mentre els rellotges tous simbolitzen la fugacitat del temps. Els diferents rellotges marquen hores diverses, il·lustrant la relativitat del temps, mentre el quart rellotge rígid i infestat de formigues simbolitza la inutilitat del temps quan és destruït. Aquest contrast entre els elements duradors i els efímers reflecteix la dualitat entre la immortalitat del paisatge i la mortalitat del temps i de l'home

. Pavelló Alemany (Mies van der Rohe)

1. Fitxa tècnica a. Títol:Pavelló Alemnay b. Autor: Mies Van der Rohe c. Cronologia: 1929/1986 d. Mides: e.Localització:Barcelona  f. Escola/país:Alemanya  e. Estil: Racionalisme dins el corrent artístic multidisciplinari de la Bauhaus.

2. Context històric i cultural

L’any 1929, Espanya està governada per Primo de Rivera que ha mantingut la institució de la monarquia; el rei és Alfons XIII. A Alemanya s’està vivint la República de Weimar. La postguerra de la 1ª Guerra Mundial ha estat molt dura però al llarg dels anys 20 la industrialització i l’economia han ajudar a provocar un avenç espectacular a Alemanya. Artísticament és el moment de la Bauhaus (escola de disseny molt important). L’any 1929 es produeix el Crack del 29 a Estats Units i Amèrica retira els diners que havia proporcionat a Alemanya que s’enfonsa en la crisi ( tot i que en el moment en què es fa el Pavelló encara no es nota). Mies és un dels arquitectes més importants del moment junt amb l’alemany Walter Gropius i el suïs Le Corbusier. L’any 1933, Hitler puja al poder i es retira la subvenció a la Bauhaus acusada de bolxevisme. Mies en aquell moment és el director i decideix emigrar a EEUU on farà una bona part de la seva obra.

3. Descripció: a) Suport i procediment:i

Materials: Els materials més destacats són la pedra (marbre travertí, ònix, granit) l’acer inoxidable i el vidre. Hi ha una combinació innovadora de materials tradicionals (marbre travertí, ònix, granit) i materials nous (vidre, tub d’acer). Ii. Coberta: Plana i horitzontal.

B) Anàlisi formal:

i. Espais interiors i espais exteriors. El Pavelló Alemany és una obra emblemàtica que anuncia un canvi radical en l’arquitectura. En aquesta obra els pilars d’acer tenen el protagonisme en la sustentació de l’edifici i els murs no tenen la funció de càrrega. Per aquest motiu els murs estan distribuïts d’una manera més estètica que pràctica. Els murs només tenen la funció de delimitar l’espai. Per tant, el suport bàsic són 8 pilars que es disposen en retícula a intervals regulars i que aguanten la coberta plana i horitzontal, avançada respecte a l’estructura inferior de manera que per una part sobresurt i per l’altra deixa al descobert un pati on hi ha un estany. L’edifici no té una façana pròpiament dita i s’aixeca sobre un podi rectangular de marbre travertí. L’accés es fa per una escala de vuit graons davant la qual hi ha un estany rectangular que obliga a girar la dreta per entrar a l’edifici. No es diferencia clarament l’interior de l’exterior i això contribueix a donar una sensació de llibertat . Al fons, un petit estany acull l’estàtua Demà de Georg Kolbe, envoltada de parets de granit verd. El mobiliari de l’interior també està dissenyat per Van der Rohe per a l’ocasió com per exemple la cadira Barcelona. L’interior està presidit per un rectangle d’ònix portat d’Àfrica de colors càlids i vetes sinuoses. Mies buscava la integració entre l’exterior i l’interior i l’austeritat, la manca d’ornamentació innecessària.

C) Antecedents i influències:

 L’estil de Mies correspon al Racionalisme de la Bauhaus, moviment al qual Mies es va afegir després de superar l’expressionisme inicial. Una important influència d’aquest arquitecte va ser Adolf Loos que va fer una arquitectura més pura durant el Modernisme. A més, es pot observar que els moviments avantguardistes s’influencien uns als altres: el neoplasticisme holandès, el constructivisme rus... A l’arquitectura racionalista la influencia també l’arquitecte americà Sullivan. Al seu torn ell influencia a tota l’arquitectura racionalista del Segle XX.

D)  Relació amb altres obres del mateix autor.:

Relacions amb obres similars de l’autor o l’escola: L’any 1919, Mies fa un projecte de gratacel que mai es va realitzar a Alemanya. L’arquitectura europea de Mies és baixa i horitzontal com el Pavelló i quan va a Estats Units pot dur a terme gratacels amb formes molt pures com capses de vidre. D’aquest moment destaca el Seagram building.

E) Diferències amb altres solucions coetànies:

El pavelló va ser construït per l’exposició del 1929 a Barcelona. Si es compara el pavelló espanyol amb l’alemany s’observa una superioritat tecnològica i arquitectònica impressionant del país alemany. L’arquitectura a Espanya era molt més academicista mentre que l’Alemanya trencava motlles i innovava creant fantàstiques obres com aquest pavelló que va ser desmantellat i tornat a construir per la importància artística que té. Hi ha un contrast brutal amb l’estil dels altres pavellons que mostraven una línia netament arcaïtzant (com el palau de María Cristina de Puig i Cadafalch)

4. Interpretació: a) Funció:

L’edifici va ser concebut com a pavelló per representar Alemanya en l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1929. Va ser un edifici que adoptava una nova manera de construir basada amb la utilització de vidre i acer.

B) Significat:

 Aquesta obra està considerada com un dels models principals de l’arquitectura moderna. El Pavelló volia simbolitzar els valors de la nova Alemanya (racionalitat, transparència i perfecció).  La construcció va ser encarregada per les autoritats alemanyes a Mies Van Der Rohe, que ja havia destacat per la projecció i construcció d’edificis totalment innovadors. La intenció d’Alemanya era mostrar al món sencer, a través de l’Exposició Universal, els canvis que s’havien produït en la seva societat.