Neurones, sistema nerviós i funcions: guia completa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,01 KB
Neurones i les seves parts
Les neurones estan formades per cos cel·lular, axó, dendrites i botó sinàptic. Els axons són els encarregats de transmetre l'impuls nerviós. La neurogènesi és el naixement de noves neurones a partir de cèl·lules mare i cèl·lules progenitores.
Tipus de neurones
Segons el lloc del sistema nerviós on estan situades, podem distingir tres tipus de neurones:
- Neurones sensorials (formen els nervis sensorials)
- Neurones de coordinació (formen els centres nerviosos com l'encèfal i la medul·la)
- Neurones motores (formen els nervis motors)
Les neurones que condueixen l'impuls nerviós cap al sistema nerviós central es diuen sensitives i les que el condueixen cap als músculs i les glàndules s'anomenen motores.
Neurogliòcits
Els neurogliòcits formen la neuroglia, que protegeix i proporciona nutrients a les cèl·lules neuronals. Tenen funció de sosteniment de les neurones i posseeixen capacitat per col·laborar en la creació de les beines de mielina. Poden trobar-se cinc tipus diferents depenent de la funció específica: astròcits, microglia, cèl·lules ependimàries i cèl·lules de Schwann.
Impuls nerviós
L'impuls nerviós es propaga per les cèl·lules nervioses i es genera amb un potencial d'acció produït per un canvi de polaritat en la membrana neuronal en variar la distribució de determinats ions a banda i banda de la mateixa.
Neurotransmissors i sinapsis
Els neurotransmissors més importants són les catecolamines, que integren l'adrenalina, la noradrenalina i la dopamina (reaccions d'alarma, adaptació i inhibició). La noradrenalina es troba en el SNC, a l'hipotàlem, i la dopamina es produeix en el mesencèfal, a la substància negra. La sinapsi és la unió estructural i funcional entre dues neurones o entre una neurona i l'òrgan diana al qual va dirigit l'impuls nerviós.
L'impuls nerviós és una ona de naturalesa elèctrica que es crea en les neurones i en algunes cèl·lules sensorials, en incidir sobre elles algun tipus d'estímul, extern o intern. Aquest estímul pot ser qualsevol cosa: una substància química, una pressió, els nivells d'algun compost químic, una ona mecànica, la llum, el fred o la calor.
Barrera hematoencefàlica
La barrera hematoencefàlica és una barrera protectora entre els vasos sanguinis del cervell i el teixit cerebral. Permet que la sang flueixi lliurement cap al cervell, però impedeix el contacte entre la majoria de les substàncies del torrent sanguini i les cèl·lules cerebrals.
Sistema Nerviós Central (SNC)
El SNC està format per l'encèfal i la medul·la espinal. L'encèfal és tot el conjunt de cèl·lules nervioses que hi ha dins del crani i està format per: cervell, cerebel i bulb raquidi.
El cervell és l'òrgan que conté totes les funcions de memòria, la imaginació, la capacitat de pensar... Està format per un gran nombre de neurones i es divideix en dues parts anomenades hemisferi dret i hemisferi esquerre.
Cerebel i bulb raquidi
El cerebel té funcions complementàries a les del cervell, controla l'equilibri i la posició i és el responsable de la coordinació en els moviments. El bulb raquidi connecta l'encèfal amb la medul·la espinal. Regula els moviments del cor i dels pulmons, també controla els estats de son i de vigília i permet seleccionar estímuls concrets per concentrar-nos.
Medul·la espinal
La medul·la espinal està formada per teixit nerviós protegit per la columna vertebral. A la seva part externa hi ha substància grisa (cossos neuronals) i a l'interior substància blanca (axons). Comunica el tronc i les extremitats amb l'encèfal i controla molts actes reflexos.
Les meninges
El sistema nerviós allotjat en estructures òssies no es troba en contacte directe amb els ossos, ni amb el crani, ni amb la columna vertebral. Els òrgans nerviosos es troben envoltats per un sistema de capes membranoses: les meninges.
Sistema nerviós i sistema endocrí
El sistema nerviós i el sistema endocrí són els encarregats de relacionar l'organisme amb el món exterior, així com de coordinar l'activitat dels diferents òrgans i aparells que formen el nostre organisme. Són els centres de coordinació.
Sistemes i aparells implicats en la funció de relació
- Els receptors: òrgans dels sentits
- El sistema nerviós: sistema constituït bàsicament pel teixit nerviós, que és el teixit format per les cèl·lules nervioses
- El sistema endocrí: format per les glàndules endocrines
- Els efectors: òrgans i aparells encarregats de realitzar les respostes, poden ser de dos tipus:
- Aparell locomotor: constituït pel sistema esquelètic i el sistema muscular. Són els responsables de realitzar els moviments.
- Les glàndules exocrines: són les glàndules que segreguen substàncies a l'exterior, com per exemple les sudorípares, o a l'interior del tub digestiu, com les cèl·lules gàstriques.
Funcions del sistema nerviós
El sistema nerviós té dues funcions principals:
- La regulació de l'organisme: els aparells digestiu, locomotor, circulatori, respiratori i excretor són dirigits pel sistema nerviós. Així, l'encèfal i la medul·la espinal controlen accions del nostre cos com ara el ritme de la respiració o el batec del cor.
- La direcció del moviment del cos: els centres nerviosos donen ordres als músculs per realitzar els diferents moviments del cos, com ara aixecar-se o tombar el cap.
Sistema Nerviós Perifèric (SNP)
El SNP és una xarxa interna de comunicació formada pels nervis. Aquests s'encarreguen de distribuir els impulsos nerviosos del sistema nerviós central a tot el cos. Permet al sistema nerviós central rebre informació de la resta del cos, per tant també de l'exterior, i un cop elaborada aquesta informació en el sistema nerviós central, donar respostes mitjançant el sistema nerviós perifèric.
Nervis i ganglis
Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda per un conjunt d'axons, agrupats en fibres nervioses i reunides i associades en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu. Un gangli és una agrupació de somes de neurones situades fora dels centres nerviosos.