Neurollingüística i adquisició del llenguatge
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,43 KB
Neurolingüística
Què és la neurolingüística?
La neurolingüística estudia com el cervell processa el llenguatge. Neuròlegs, psicolingüistes, neuropsicòlegs i patòlegs de la parla contribueixen a aquest camp interdisciplinari, investigant la neurologia humana i els trastorns del comportament relacionats amb lesions cerebrals. Originada al segle XIX, la neurolingüística encara no ha desenvolupat un model unitari.
Aproximacions a l'estudi neurolingüístic
Existeixen dues grans escoles: la localizacionista i la holística. Al segle XIX, localizacionistes com Broca van observar que l'hemisferi esquerre del cervell era majoritàriament responsable del llenguatge, especialment les àrees centrals de la superfície exterior. Estudis posteriors van identificar l'àrea de Broca al lòbul frontal com a responsable de la producció del llenguatge.
Conclusió
La neurolingüística és un camp jove i en constant evolució. S'espera que la investigació permeti comprendre com el cervell s'organitza per al llenguatge.
El cervell
L'estudi de les interconnexions i la comunicació entre les diferents estructures cerebrals, així com entre el cervell i el cos, és crucial per a la neurolingüística.
Afàsia: classificació de síndromes
Lesions cerebrals poden causar afàsia, un trastorn del llenguatge. L'afàsia global és la forma més greu, amb una incapacitat total per comunicar-se. No obstant això, no totes les afàsies són iguals, i alguns pacients poden recuperar-se parcialment o totalment.
Símptomes d'afàsia
| Síndrome | Habla | Comprensió | Repetició | Nombrar | Lloc de lesió |
|---|---|---|---|---|---|
| A. de Broca | Pobre, no fluida | Buena | Escasa | Escasa | Anterior |
| A. de Wernicke | Fluida, buida | Escasa | Escasa | Escasa | Posterior |
| A. de Conducció | Fluida | Buena | Escasa | Escasa | Fascículo Arqueado |
| A. Anòmica | Fluida amb circunloquis | Buena | Buena | Escasa | Qualsevol lloc |
| A. Global | Cap | Escasa | Escasa | Escasa | Extensa |
| A. motora transcortical | Poca | Buena | Buena | No mala | Fora del lòbul central |
| A. Sensorial | Fluida | Escasa | Buena | Escasa | Fora del lòbul parietal |
Afàsia de Broca
Descrita per Paul Broca el 1861, l'afàsia de Broca es caracteritza per una parla no fluida, lenta i dificultosa.
Afàsia de Wernicke
Descrita per Carl Wernicke el 1874, l'afàsia de Wernicke es caracteritza per una parla fluida però amb estructures semàntiques inusuals, ús de circunloquis i neologismes.
Afàsia de Conducció
La incapacitat per repetir el llenguatge parlat o donar noms és el símptoma principal de l'afàsia de conducció, possiblement causada per una lesió al fascículo arqueado.
Anomia
L'anomia, la dificultat per recordar noms, és un símptoma comú en l'afàsia. Els afàsics anòmics presenten l'anomia com a únic problema del llenguatge.
Adquisició del llenguatge
1. Perspectives teòriques
Estructuralisme vs. funcionalisme: L'estructuralisme busca els processos invariants del llenguatge, mentre que el funcionalisme estudia la relació entre el context i el llenguatge.
Competència vs. actuació: La competència es refereix al coneixement lingüístic, mentre que l'actuació és l'ús real del llenguatge.
Innatisme vs. empirisme: L'innatisme defensa que el llenguatge és innat, mentre que l'empirisme atribueix l'adquisició del llenguatge a l'experiència.
1.2. Teoria de l'aprenentatge (conductisme)
Segons Skinner, el llenguatge s'aprèn com qualsevol altra habilitat, mitjançant el reforç, la imitació i l'associació.
1.3. Teoria lingüística (innatisme)
Chomsky defensa que el llenguatge és una capacitat innata i específica dels humans, amb estructures internes que determinen la conducta lingüística.
1.4. Teoria cognitiva (constructivisme)
El llenguatge emergeix de la interacció entre el funcionament cognitiu de l'infant i el seu entorn.
1.5. Teoria de la interacció social (sociointeraccionisme)
La funció social del llenguatge és clau per al seu desenvolupament. Els adults faciliten l'adquisició del llenguatge mitjançant el motherese i el scaffolding.
1.6. Connexionisme
El cervell extreu regularitats de l'input lingüístic i estableix connexions entre xarxes neuronals.
2. L'etapa prelingüística (0-1 any)
Els nadons perceben els sons de la parla i realitzen conductes comunicatives preverbals, com plors, somriures, mirades i vocalitzacions.
2.1.1. Bases perceptives i motrius
Els nadons desenvolupen habilitats visuals i auditives, control muscular i control de l'aparell bucofonatori.
2.1.2. Bases perceptives relacionades amb la parla
Els nadons distingeixen la llengua materna i mostren una percepció precoç dels sons.
2.2. Primeres conductes comunicatives
A partir dels 9-10 mesos, els infants mostren intenció comunicativa mitjançant gestos i vocalitzacions per rebutjar, requerir i comentar.
2.3. La interacció infant-adult
Les protoconverses i el motherese faciliten l'entrada de l'infant al llenguatge.
3. Desenvolupament fonològic
El desenvolupament fonològic inclou el període prelingüístic (vocalitzacions reflexes, balboteig) i el període lingüístic (adquisició de fonemes i processos de simplificació).
4. Desenvolupament lèxic i semàntic
L'adquisició del lèxic comença amb les primeres paraules (1-1,5 anys) i l'explosió lèxica (1,5 anys). Els infants presenten un estil referencial o expressiu.
5. Desenvolupament de la morfologia i la sintaxi
La morfosintaxi es desenvolupa en etapes: holofràstica (12-18 mesos), parla telegràfica (1,5-2 anys), productivitat parcial (2-3 anys) i competència adulta (3 anys en endavant).
Desenvolupament de la conversa i el discurs
La narració és el primer gènere discursiu que es desenvolupa. El domini dels mecanismes cohesius s'assoleix als 9 anys.