Neteja i fabricació de sabons: mètodes i components

La neteja

Consisteix en l'eliminació d'un producte indesitjable depositat a una superfície sòlida, un teixit o la superfície cutània o capil·lar. La brutea que està simplement depositada o adherida lleugerament es pot eliminar còmodament mitjançant mecanismes mecànics més o menys sofisticats (agranada, aspiració, ultrasons) que no es descriuran ací. Molts sistemes de neteja es basen en l'addició al sistema d'un producte de neteja, líquid o semisòlid, formulat de forma adient a l'objectiu de neteja.

Detergents

Sector molt interrelacionat amb altres afins com la cosmètica i la perfumeria a través d’ingredients presents en tots ells (tensioactius).

• La incidència mediambiental afecta al propi producte. Un dels principals objectius és aconseguir que els residus no contaminen, per això estan apareixent detergents sense fosfats.
• Destí diferenciat en tres segments:
  1. el consumidor domèstic
  2. la indústria (tèxtil, electrodomèstics, ...)
  3. sector serveis (hospitals, hotels, ...) amb demandes específiques.

Sabons (soap)

Són la sal corresponent dels àcids grassos de cadena llarga obtinguts a partir dels greixos animals o vegetals. Si el metall és Na o K té acció tensioactiva. Se’ls pot afegir tot tipus d’aromes, colorants, o glicerina.

Fabricació de sabons:

Mètode clàssic:

1. Reacció de saponificació en tancs agitats del greix amb hidròxid de sodi o potassi a partir d’un àcid gras més aigua i glicerina.
2. El sabó obtingut se sala amb una dissolució, per reduir la seua solubilitat, sura en grumolls damunt de l’aigua.
3. Es decanta el sabó, es renta, es fon i s’acaba d’esgotar el greix no saponificat.
4. S’hi poden afegir perfums, colorants i altres additius, i es porta als motles

Mètodes moderns:

1. Reacció d’hidròlisi a pressió en columnes en contracorrent, per obtenir els àcids grassos i la glicerina.
2. Reacció de saponificació sobre els àcids grassos.

Formulació de detergents en pols:

• Tensioactiu, com a matèria activa que reduïx la tensió superficial de l'aigua, arrenca la brutícia greixosa de la superfície del sòlid o de la fibra, i la manté en suspensió en l'interior de micel·les recobertes de molècules de tensioactiu.
• Segrestant, per tal de reduir la duresa de l’aigua i evitar que precipitin alquilsulfonats de calci.
• Blanquejant químic, oxida les taques no greixoses que el tensioactiu no pot arrancar.
• Blanquejant òptic, dóna a la roba blanca més lluminositat.
• Càrrega, coadjuvant o builder que complementen l’acció del tensioactiu en el procés de rentat degut a la seva acció sinèrgica.
• Antiespumant, per a llavar amb màquina.
• Antiredeposició, impedix que les micel·les de tensioactiu amb greix es redepositen a la superfície rentada.
• Enzims, proteases i lipases, que degraden certa matèria orgànica, com taques d'herba, sang o rovell d'ou, no eliminable amb altres mitjans.
• Colorants i perfum.

Els detergents concentrats no contenen càrrega ni altres components complementaris.

Els detergents en forma de gel o líquids són suspensions de detergents amb aigua, la poca solubilitat de l’agent segrestant fa que siguin pastosos.

Els suavitzants són productes que disminuïxen la duresa, la seua fórmula es fonamenta en una dissolució aquosa de tensioactius catiònics, a baixa concentració (normalment un 4%), amb colorant i perfum.