Neoweberians: Classe, Estratificació i Poder

Neoweberians: Característiques Generals

Els enfocaments neoweberians comparteixen les següents característiques:

• Continuació de l'enfocament multidimensional de les classes socials de Max Weber.
• Consideració d'alguns punts marxistes, però sense adoptar la concepció de classe basada en les relacions de propietat dels mitjans de producció.
• Reconeixement de la progressiva diferenciació entre propietat i control dels mitjans de producció en les societats capitalistes avançades.
• Importància del desenvolupament del sector serveis.
• Impacte dels canvis tecnològics sobre l'organització del treball i l'estructura ocupacional.

Lockwood: Factors de la Posició de Classe

Segons Lockwood, hi ha tres factors principals que determinen la posició de classe:

• Situació de mercat: Recursos i oportunitats econòmiques.
• Situació de treball: Posició en l'estructura d'autoritat i control.
• Situació d'estatus: Prestigi social associat a l'ocupació.

Lockwood identifica tres elements clau en la capacitat de mercat:

• Ocupació (propietat)
• Credencials (coneixements formals)
• Altres coneixements (habilitats)

Hi ha una relació directa entre ocupació i classe.

Goldthorpe: Posició Social i Classe

Goldthorpe basa la posició d'un individu en la societat en:

• Riquesa material
• Prestigi social
• Poder polític

Adopta la conceptualització weberiana de situació de mercat (propietat i coneixement), i incorpora la situació en el treball (posició en els sistemes d'autoritat i control).

Goldthorpe inclou la situació de treball (ocupació) com a part de la definició d'una ocupació, distingint les següents categories:

• Classe de servei: (classe dirigent, privilegiada). Al servei del capital. Es divideix en:
  • Classe de servei alta.
  • Classe de servei subalterna (professions, administració de nivell inferior i supervisors).
• Classes intermèdies:
  • "Coll blanc" amb vincles a la indústria.
  • Petita burgesia.
  • Treballadors d'alta qualificació (empleats executius, treballadors de serveis, petits empresaris i treballadors autònoms, tècnics de nivell inferior i supervisors).
• Classes treballadores:
  • Treballadors manuals qualificats.
  • Treballadors manuals no qualificats.
  • Treballadors agrícoles.

Goldthorpe i Erikson van refinar i ampliar la matriu original de classes, incloent-hi:

• Propietat i control dels mitjans de producció.
• Prestació de serveis (amb major o menor autonomia).
• Treball manual (amb diversos graus de qualificació).

Goldthorpe considera que la posició de classe d'una família ve donada per la posició del pare, mentre que Wright la determina per la posició més alta de la unitat familiar (home o dona).

Giddens: Teoria de l'Estructura de Classe

Giddens defineix el procés d'estructuració de les relacions de classe com la conversió de relacions econòmiques en estructures de caràcter econòmic:

1. Estructura mediata: Vincles i capacitats de mercat que defineixen les classes.
2. Estructura immediata: Formació concreta de les classes.

Les classes, en el capitalisme, són grups a gran escala definits per les relacions de mercat, no per les de producció. Les fronteres entre classes no estan clarament definides.

Classes socials segons Giddens:

• Alta (burgesia): Posseeixen els mitjans de producció.
• Mitjana: Inclou vells comerciants, artesans, petit proletariat, treballadors agrícoles, nova classe mitjana alta i nova classe mitjana baixa.
• Obrera (baixa): Posseeixen la força de treball, que els proporciona certa capacitat de negociació en el mercat, però inferior a la de la classe alta i mitjana.

Fonts de diferenciació de les classes mitjanes:

• Diferències en la capacitat de mercat.
• Posició en la divisió del treball.

Els treballadors de "coll blanc" (administratius, comercials, professionals i tècnics) tenen una educació més alta i més oportunitats que la classe treballadora, però un baix nivell de consciència de classe i sindicalització.

Parkin: Tancament Social i Classe

Parkin destaca la relació entre ocupació i classe, i proposa el concepte weberià de tancament social: el procés pel qual els grups intenten mantenir un control exclusiu sobre els recursos. Aquest tancament pot utilitzar diversos atributs i busca restringir l'accés a oportunitats socials i econòmiques a persones externes al grup.

Tipus de tancament social:

• Tancament social excloent: Utilitza la propietat o altres atributs per excloure altres grups.
• Tancament social usurpador: Grups subordinats intenten millorar la seva posició a costa dels grups dominants.
• Tancament social dual: Combinació d'exclusió i usurpació.

La propietat i el coneixement tècnic i professional són els mitjans més estesos de restricció i exclusió en les societats avançades.

Comparació entre Enfocaments Neomarxistes i Neoweberians

Similituds:

• Tots dos enfocaments són multidimensionals.
• Centralitat de la classe com a element de desigualtat social (més marcada en els neomarxistes).
• Ús de dimensions o criteris similars en alguns casos.

Diferències:

• Els neomarxistes parlen de relacions d'explotació, mentre que els neoweberians parlen de relacions de domini.
• Els neomarxistes donen centralitat a la propietat, mentre que els neoweberians la donen a la capacitat de mercat (on la propietat és un element més).
• Els neomarxistes donen més importància a les posicions objectives de classe, mentre que els neoweberians consideren tant les dimensions objectives com les subjectives.