El Neorealisme Italià: Cinema de la Postguerra

El Neorealisme: Cinema de la Postguerra Italiana

Context Històric i Definició

El final de la Segona Guerra Mundial va deixar Itàlia sumida en un profund desconcert. L'ensorrament del règim de Mussolini i la fi de la guerra van generar una sensació d'alliberament, però també la consciència que el país necessitava una reconstrucció profunda. A més, es va fer evident que la Itàlia pre-guerra, idealitzada pel feixisme, no era la nació pròspera que es volia fer creure. En aquest context, va sorgir el neorealisme, un moviment artístic que buscava retratar la Itàlia real, la Itàlia dels italians, amb un enfocament centrat principalment en el cinema.

El neorealisme va néixer el 1945 i va perdurar fins al 1952, aproximadament. Aquest moviment va buscar la dignitat en la realitat, allunyant-se dels grans escenaris i discursos artificiosos. El canvi econòmic, polític i social que va experimentar Itàlia en la postguerra va propiciar la seva decadència.

Obres Mestres del Neorealisme

• Roma, città aperta (Roberto Rossellini, 1945)
• Sciuscià (Vittorio De Sica, 1946)
• Ladri di biciclette (Vittorio de Sica, 1948)
• La terra trema (Luchino Visconti, 1948)

Característiques del Neorealisme

• Realisme: El neorealisme es va allunyar de la grandiloqüència del feixisme, adoptant un to realista i cru.
• Actors no professionals: Es va optar per actors no professionals per la seva naturalitat i espontaneïtat, a la vegada que permetia reduir els costos de producció.
• Rodatge en escenaris naturals: La dificultat per accedir a estudis de gravació va portar a rodar en exteriors, mostrant la devastació de la postguerra i augmentant el realisme.
• Temàtica quotidiana: Es van abordar temes quotidians de les classes populars, reflectint la realitat de la Itàlia de la postguerra i les seves dificultats.
• Innocència i reflexió: Personatges i ambients amb un aire d'innocència, diàlegs senzills i una invitació a la reflexió social. Es va humanitzar els personatges, allunyant-se dels herois idealitzats.
• Importància de dones i nens: Dones i nens van adquirir un paper narratiu i dramàtic important.