Neoplasies: creixement i proliferació cel·lular

Hiperplàsia

Hiperplàsia: Increment del nombre de cèl·lules d'un teixit. Aquest és un procés proliferatiu comú durant els períodes de creixement ràpid, (com desenvolupament fetal i adolescència) i la regeneració de la medul·la òssia). És una resposta normal a necessitats fisiològiques, però és anormal si sobrepassa els límits fisiològics, com passa a la irritació crònica.

Displàsia

Displàsia: Creixement anòmal que origina cèl·lules de forma, grandària i disposició diferents d'altres del mateix tipus de teixit. Sol ser conseqüència de l'acció de substàncies químiques, radiacions o inflamació e irritació cròniques. A vegades és reversible i en altres és el principi de canvis neoplàsics irreversibles.

Neoplàsia

Neoplàsia: És el creixement i proliferació irrefrenable de cèl·lules sense una necessitat fisiològica, por ser benigna o maligna i es classifiquen segons el tipus de teixit.

Anaplàsia

Anaplàsia: Regressió de les cèl·lules a una forma més primitiva i indiferenciada.

Pleomorfisme

Pleomorfisme: fa referència al la variabilitat en grandària i forma de les cèl·lules d'una massa tumoral.

BENIGNES:

Les cèl·lules s'assemblen a les originàries del teixit on es desenvolupen/ El tumor creix per expansió i no infiltra els teixits veïns/ Habitualment el creixement és lent/ No hi ha disseminació per metàstasi (veieu Metàstasi: )/ Sol afectar a la funcionalitat del lloc anatòmic on es desenvolupa i no interfereix en les funcions vitals/ No lesiona els teixits excepte si obstrueix el reg sanguini per la seva localització/ Normalment no són mortals excepte si creixen en llocs anatòmics que poden comprometre funcions vitals.

MALIGNES:

Les cèl·lules són diferents a les teixit on es van format, i hi ha anaplàsia i pleomorfisme/ Fa invasió (veieu: Invasió) dels teixits veïns/ Normalment el creixement és ràpid, quan més anaplàstic més ràpid/ Capaç de travessar vasos sanguinis i limfàtics/ Causa efectes generalitzats com anèmia i debilitat/ Sol lesionar extensament els teixits veïns per manca de reg sanguini ocupat en el creixement tumoral i per producció de substàncies citotòxiques/ Sol provocar la mort si no es tracta.

Invasió

Invasió: Proliferació de la neoplàsia primària en els teixits veïns. El procés és bàsicament per pressió mecànica que exerceixen les neoplàsies de creixement ràpid, formant-se prolongacions que poden finalment separar-se de la massa primària.

Metàstasi

Metàstasi: Disseminació de les cèl·lules malignes del tumor primari per pas directe a cavitats corporals o per circulació limfàtica o sanguínia. Aquest procés lluita contra els sistema immunològic del pacient que tendeix a controlar aquest creixements anòmals.

Carcinogènesi

Carcinogènesi: es pot considerar que el desenvolupament d'una neoplàsia s'estructura en tres fases: o Començament: Un agent etiològic aconsegueix alterar el DNA i escapar dels sistemes de correcció cel·lulars. Aquesta situació habitualment no té cap conseqüència fenotípica, excepte si es passa a la segona fase. o Estimulació: El contacte reiterat amb agents que alteren el DNA, provoca l'expressió d'informació genètica anormal, inclús després de períodes de latència prolongada. Les variables són l'agent causal i les cèl·lules diana. o Progressió: Els canvis cel·lulars provoquen que les cèl·lules adoptin comportaments malignes, ràpid creixement, anaplàsia… i poden fer invasió i metàstasi.

Sistema TNM:

Sistema TNM es el mètode de estadiatge de neoplàsies desenvolupat per la AJCC (American Joint Committee on Cancer) en col·laboració con la UICC (Union Internacional Contra Cancer). Des de la seva primera edició en 1977, s'ha actualitzat en diferents ocasions fins la setena edició, la última publicada, en 2009. Utilitat: L'objectiu és el correcte estadiatge dels diferents tumors enfocat cap el maneig clínic, decisió terapèutica, avaluació després del tractament o pronòstic, i unificació de criteris per projectes d'investigació i transmissió de dades entre centres. Per això era necessari un sistema que aplicable a tumors de qualsevol origen anatòmic i al que a l'aproximació clínica pugui afegir-se informació aportada per altres mètodes (histologia, cirurgia,...)/ Normes d'aplicació: Es parteix de la premissa de que els tumors de mateixa procedència i histologia comparteixen patrons d'extensió i creixement similars. • Els índexs numèrics expressen l'extensió progressiva de la malaltia:

Tumor primario (T)

TX: El tumor primari no pot ser avaluat/ T0: No hi ha evidència de tumor primari/ Tis: Carcinoma in situ (càncer inicial que no s'ha disseminat a teixits veïns)/  T1, T2, T3, T4: Grandària i/o extensió del tumor primari 

Ganglis limfàtics regionals (N):

NX: No és possible avaluar els ganglis limfàtics regionals/  N0: No existeix complicació de ganglis limfàtics regionals (no es va trobar càncer allí)/ N1, N2, N3 Complicació de ganglis limfàtics regionals (número i/o extensió de disseminació) 

Metàstasis distant (M): 

MX: No és possible avaluar una metàstasis distant/ M0: No existeix metàstasis distant (el càncer no s'ha disseminat a altres parts del cos)/ M1: Metàstasis distant (el càncer s'ha disseminat a parts distants del cos) 

La Morfologia o Histologia

de las neoplasias hace referencia a la forma y estructura de las cèl·lules tumorales y se estudia con el fin de clasificar una neoplasia por su tejido de origen.

El tejido de origen y el tipo de cèl·lules que componen una Morfologia determinan a menudo la tasa de crecimiento esperada, la gravedad de la enfermedad y el tipo de tratamiento recomendado

Virus Es pensa que els virus s'incorporen a l'estructura genètica de la cèl·lula i alteren l'expressió genètica i la multiplicació cel·lular. ejem: Virus d'Epstein-Barr = Limfoma de Burkitt/ Aflatoxina: toxina produïda pels fongs Aspergillus flavus i A. parasiticus càncer de fetge/ Schistosoma: es relaciona amb càncer de bufeta urinària. 

Agents físics Són agents capaços d'alterar l'estructura del DNA. ejem: Llum UV: radiació no visible de la llum solarcàncer de pell/ Radiació ionitzant: radiacions derivades de procediments radiogràfics, per exemple, però també composto naturals i ubics com el radó. Neoplàsia de tiroides/ Radiació no ionitzant: derivades d'ones de ràdio o telèfons mòbils, se les relaciona epidemiològicament amb leucèmia infantil. El mecanisme no està ben establert./ Irritació o inflamació crònica: Tabac = càncer de boca, Colitis ulcerosa = Càncer de colon.

Agents químics: Substàncies químiques capaces d'alterar el DNA ejem: Es considera que el tabac és la substància carcinogènica química més potent. Neoplàsia d'esòfag, pulmó, bufeta urinària…/ Amines aromàtiques: S'originen durant la combustió de la matèria orgànica (sutge, socarrimat dels aliments…)  neoplàsia d'estómac. 

Factors genètics: predisposició familiar a patir per exemple: Neoplàsia de mama, de colon, pròstata, pulmó… 

Factors alimentaris: Factors que promouen el càncer: fumats, excés de greix a la dieta, nitrats i nitrits…/  Factors que redueixen el risc: fibra, vegetals rics amb carotenoide, com la pastanaga, tomàquet…) 

Agents hormonals: La proliferació tumoral es pot veure estimulada per alteracions de l'equilibri hormonal. =neoplàsia de glàndula de mama, pròstata… 

Funció del sistema immunològic: Una de les funcions del sistema immunològic és la destrucció de cèl·lules anòmales. Un disfunció en aquest sistema pot afavorir el desenvolupament de neoplàsies, Ejem:  En malalts de SIDA:=Sarcoma de Kaposi  Malalts renals en tractament amb hemodiàlisis:.  Persones trasplantades.  Malalties autoimmunes.  Vellesa. 

Diagnòstic:

Objectius: Determinar la presència i extensió d'un tumor./ Identificar possibles invasions o metàstasi. / Valorar la funció dels òrgans afectats. /Obtenir mostra de teixit tumoral per precisar l'etapa i el grau histològic 

Exemples de procediments diagnòstics utilitzats:

Cirurgia com a tractament primari.

Objectiu: eliminar (o disminuir el màxim possible) el tumor i teixits circumdants, inclosos vasos sanguinis i limfàtics. o Excisió local: indicada si el tumor és petit i accessible. o Excisió àmplia o radical: inclou l’extracció del tumor primari, ganglis limfàtics i estructures properes

Tipus: o Convencional: Us de bisturí per l’extracció de la massa. o Criocirurgia: us de nitrogen líquid per congelar i destruir les cèl·lules. o Quimiocirurgia: combina quimioteràpia amb cirurgia. o Cirurgia amb làser: utilització de làser per eliminació de les cèl·lules en càncers accessible com el de coll d’úter, pròstata... 

Cirurgia amb finalitats preventives. En casos de pacients amb un risc molt elevat de patir neoplàsia, com en algunes línies familiars del càncer de mama, es pot extirpar profilàctiment els teixits, per evitar el desenvolupament maligne. 

Cirurgia amb finalitats pal·liatives. Cirurgia amb l’objectiu principal de millorar la qualitat de vida del pacient, eliminar complicacions com obstruccions, dolor, hemorràgies… 

Cirurgia amb finalitat reconstructora. Cirurgia amb l’objectiu de recuperar la funcionalitat i l’estètica d’un òrgan afectat per una neoplàsia.

Radioteràpia La radioteràpia és un tractament que fa servir les radiacions ionitzant per detenir la proliferació cel·lular. (veieu: Radiació ionitzant). Objectiu: o Curació. o Reducció i/o control del creixement tumoral quan l’abordatge quirúrgic no és possible. o Cures pal·liatives Tipus: o Radiació externa: s’aplica la radiació des d’una font externa, variant la intensitat de l’emissió en funció de la profunditat del teixit. Es pot realitzar de forma intraopertòria, de manera que es millora l’accessibilitat al teixit. o Radiació interna o braquiteràpia: consisteix en la implantació de radioisòtops de baixa energia, de manera que la radiació treballa de forma molt localitzada. Per exemple es fa servir en el càncer de pròstata, amb I125 (isòtop de iode) 

Quimioteràpia La quimioteràpia consisteix en l’administració de fàrmacs que provoquen la destrucció de les cèl·lules tumoral, interferint en les seves funcions, inclosa la divisió cel·lular. Normalment s’aplica a neoplàsies generalitzades, però també es combina amb cirurgia i radioteràpia. Forma d’administració: normalment es combinen varis fàrmacs que s’administren en períodes cíclics. La forma: o Injecció intramuscular o Intravenosa o Pastilles o Injeccions al líquid cefaloraquidi. 

 Complicacions: les principals són risc d’infecció, fatiga, hemorràgia, anorèxia, vòmits 

Terapias dirigidas contra la neoplasia maligna. La teràpies dirigides fan servir medicaments o altres substàncies per identificar i combatre tipus específics de cèl·lules canceroses i que causa menys mal a les cèl·lules normals. Poden imperdir n l'acció de certs enzims, proteïnes o altres molècules que participen en el creixement i disseminació de les cèl·lules canceroses, tambiénpueden estimular el sistema immunitari a destruir les cèl·lules canceroses o portar substàncies tòxiques directament a aquestes i destruir-les i per tant produeix menys efectes secundaris que altres tipus de tractament del càncer. 

Quina diferència hi ha amb la quimioteràpia anteriorment esmentada? 

La quimioteràpia sol actuar contra totes les cèl·lules, canceroses i normals/ L'objectiu de les teràpies dirigides s'estableix des de l'inici del seu desenvolupament, amb un disseny orientat al ser citoestática i no citotòxica, com en la majoria de la quimioteràpia convencional. 

Les teràpies dirigides són, en l'actualitat, on es centra la major creació de fàrmacs contra el càncer. Són la pedra angular de la medicina de precisió, una forma de medicina que utilitza informació dels gens i proteïnes d'una persona per prevenir, diagnosticar i tractar malalties.

Com s'identifiquen les dianes d'aquest tipus de teràpia?

1. Per comparació entre la presència i quantitat de les proteïnes que produeixen les cèl·lules neoplàsiques i les cèl·lules normals, especialment si juguen un paper en la supervivència o creixement cel·lular: Un exemple d'un blanc d'aquest tipus que s'expressa diferencialment és la proteïna receptor 2 del factor de creixement epidèrmic humà (HER-2). La HER-2 s'expressa en altes concentracions en la superfície d'algunes cèl·lules canceroses. Diverses teràpies dirigides es dirigeixen contra la HER-2, fins i tot el trastuzumab (Herceptina®), el qual va ser aprovat per tractar certs càncers de pit i d'estómac que sobre-expressen HER-2. (Govern espanyol, s.f.) 

Com s'identifiquen les dianes d'aquest tipus de teràpia?

1. Per comparació entre la presència i quantitat de les proteïnes que produeixen les cèl·lules neoplàsiques i les cèl·lules normals, especialment si juguen un paper en la supervivència o creixement cel·lular: Un exemple d'un blanc d'aquest tipus que s'expressa diferencialment és la proteïna receptor 2 del factor de creixement epidèrmic humà (HER-2). La HER-2 s'expressa en altes concentracions en la superfície d'algunes cèl·lules canceroses. Diverses teràpies dirigides es dirigeixen contra la HER-2, fins i tot el trastuzumab (Herceptina®), el qual va ser aprovat per tractar certs càncers de pit i d'estómac que sobre-expressen HER-2. (Govern espanyol, s.f.) 

2. Identificar la producció de proteïnes mutades per part de cèl·lules canceroses, que afavoreixen el desenvolupament de les cèl·lules tumorals: Per exemple, la proteïna BRAF que assenyala el creixement cel·lular està present en una forma alterada (coneguda com BRAF V600E) en molts melanomes. El vemurafenib (Zelboral®) s'adreça a aquesta forma en mutació de la proteïna BRAF i ha estat aprovat per tractar pacients amb melanoma inoperable o metastàtic que conté aquesta proteïna alterada de BRAF 

3. Identificar alteraciones genéticas que alteran la reproducción celular: Por ejemplo, el mesilato de imatinib (Gleevec®) se enfoca en la proteína de fusión BCR-ABL, la cual está formada de piezas de dos genes que se unen en algunas células de leucemia y promueve el crecimiento de células leucémicas.

Tipus de teràpies dirigides hi ha disponibles.

1. TERÀPIES HORMONALS Actuen sobre la producció de determinats hormones necessàries per al desenvolupament de cèl·lules canceroses, o bloquegen la seva acció. 2. INHIBIDORS DE TRANSDUCCIÓ DE SENYALS. La transducció fa referència al moviment de senyals des de l'exterior a l'interior de la cèl·lula gràcies a una sèrie de reaccions químiques que finalment desencadenen una resposta cel·lular. En alguns tipus de càncer la resposta cel·lular les impulsa a dividir-erròniament, i ho inhibidors bloquegen aquesta senyalització errònia.

3. MODULADORS DE L'EXPRESSIÓ GÈNICA. Interfereixen en el funcionament de les proteïnes que modulen l'expressió de determinats gens

4. INDUCTORS DE LA APOPTOSI. L'apoptosi és una mort cel·lular programada, que respon a estímuls intra o extracel·lulars, que permeten el desenvolupament controlat d'òrgans i sistemes. Els inductors permeten eliminar les estratègies de les cèl·lules tumorals que els permeten un desenvolupament incontrolat.

5. INHIBIDORS DE L'ANGIOGÈNESI. Bloquegen el creixement de de vasos sanguinis nous, limitant la perfusió de les cèl·lules tumorals, bloquejant o disminuint el seu creixement. 

6. INMUNOTERÀPIES. Aquest tractament té com a objectiu modificar la resposta immune del pacient per millorar la teràpia neoplàsica. Recordeu que una disminució funcional del sistema immunològic és un factor de risc en el desenvolupament de les neoplàsies Hi ha dos grans blocs:  Agents inespecífics: estimulen de manera generalitzada el sistema immunològic. Ex .: el bacil de Calmette-Guérin (BCG)/ Agents específics: anticossos monoclonals. Aquests anticossos són proteïnes del sistema immunològic, encarregades del reconeixement d'antígens, és a dir d'identificar de forma unívoca, la presència d'invasor no desitjats. 

7. ANTICOSSOS MONOCLONALS CITOTÒXICS Aquests Ac, dipositen molècules tòxiques que poden causar la mort de cèl·lules tumorals, ja sigui perquè és citotòxica o radioactiva.