Neolitització al Pròxim Orient: Agricultura i Ramaderia

Domesticació i Neolitització al Pròxim Orient

Cronologia

• 11.000 aC → Plantes
• 8.800 aC → Animals
• 7.000 aC → Ceràmica

Domesticació vegetal

Es troben restes de domesticació al sud-est de Turquia.

Evidències

• Indirectes: Grana modificada, que ens permet veure la diferència entre les domesticades i les que no. Solen estar cremades.
• Directes:
  • Palinologia → Anàlisi del pol·len
  • Fitolits → Anàlisi dels continguts
  • Antracologia → Estudis paleoambientals, paleobotànics i de territori
  • Restes arqueològiques → Granes i fruits

Passos en el procés de domesticació vegetal

• Sedentarització
• Recol·lecció dels ancestres silvestres
• Emmagatzematge
• Disposició d’eines (falç i molins)
• Situació de l'hàbitat en un medi obert
• Percepció dels cicles naturals
• Mínima organització del treball

Pressió selectiva d’unes espècies per sobre d'altres

• Pèrdua en el procés de conreu
• Pèrdua en el procés de repòs i manipulació
• Uniformitat de la germinació
• Augment de mida del gra
• Augment del rendiment
• Uniformitat en la maduresa

Teories de domesticació

• Pindos: Canvi de llavors salvatges a domèstic sense intervenció antròpica.
• Gordon Hillman: En 30/40 anys de plantar una llavor, aquesta es converteix en una espècie domesticada.

Primeres espècies domesticades

• Cereals: Blat escamat, Espelta, Civada
• Lleguminoses: Llenties, Pèsol, Cigró, Veça, Lli

El procés agrícola

• Zones de conreus i “Artiga” o ampliació de nous espais de conreu agrícola
• Estudis palinològics (descens de la massa boscosa i augment de la massa herbàcia)
• Noves eines per desforestar: Destral polida i Herminette
• Noves eines per cultivar: Pedres perforades i Falç
• Pràctiques agrícoles: Ignicultura, augment de l’espai de conreu i efecte fertilitzant.

Plantejaments teòrics del conreu primitiu (Esther Boserup)

• Conreu de guaret a la zona de bosc (25 - 28 anys de durada)
• Conreu de guaret sobre àrea herbàcia durant un període d’uns 2 anys (procés 6 - 10 anys abans del retorn) → S’arriba a un equilibri entre el temps de guaret i el de conreu (agricultura itinerant)
• Conreu de guaret curt, d'1 o 2 anys
• Conreu de collita anual (guaret d'1 a 2 mesos)
• Conreu de collita múltiple (més intensiu)
• Establir cicles de conreu a causa de l'esgotament de la terra (simultani cereals i llegums)

Procés de recol·lecció / collita

Procés: Tall de l’espiga punt de contacte espiga i la tija / Tall a la base de la tija. Recol·lecció manual (sense eines) o recol·lecció amb eines (falç). Realitzar la collita quan el gra no està madur permet assegurar que no cau el gra, l’optimització de la collita i màxima conservació del producte.

Manipulació del producte

• Procés de mòlta → Molins de vaivé i morters (percussió)
• Presència d'estructures d'emmagatzematge (sitges, grans contenidors)

Ramaderia

Principals animals domèstics

Ovella, Cabra, Vaca i Porc.

Distribució desigual de la seva procedència

• Bòvids i suids: zona dels Balcans
• Cabra i Ovella: Pròxim Orient
• Gat: domesticat a Xipre al 8000 aC
• Camells i èquids: domèstics 2000 anys després

Procés de domesticació

Humans establerts en comunitats agrícoles, fet que permet interactuar més estretament amb uns certs animals.

• Selecció Natural: Seleccionar animals que mostraven característiques desitjables, com més docilitat.
• Interacció i Adaptació: A mesura que s'assentaven, les espècies s'adapten.
• Mútua Benefici: Recursos i ajuda en el treball, els animals reben aliment i protecció.
• Diversificació

Canvis amb la domesticació

Modificacions cromosòmiques, comportamentals, funcionals i anatòmiques.

Evolució dels animals

Presència d’animals domèstics en nivells epipaleolítics. Espècies salvatges: 25%.

Neolític antic cardial

• No predomini generalitzat dels petits rumiants.
• Ramaderia mixta i autosuficient (carn i aprofitament específic de la peça).
• Tot i la dificultat de diferenciar l’ovella de la cabra, es pot dir que l'ovella és més abundant i s’associa a una cultura de pastors.

Neolític mig: Segona revolució neolítica

• Menor dependència de les espècies salvatges.
• Control més intensiu de les espècies polivalents.
• Explotació dels productes derivats.
• Apareixen objectes especialitzats: Formatgeres / coladors.
• Tot i que no podem parlar de ramaderia especialitzada.

Evidències de les activitats ramaderes

• Ús de coves com a corrals
• Activitats d’estabulament (crema d’excrements, etc.)
• Presència de copròlits de carnívors indicant un estabulament que podria ser ocasional o estacional.
• Estudi dels fosfats

Neolitització del Pròxim Orient

Pròxim Orient → Trobem les restes que ens donen peu a pensar en la construcció i consolidació de grans poblats (Ex: Çatal Hüyük). Procés de neolitització del Pròxim Orient.

Període Kebranià-Natufià (12000 - 10300 aC)

• Sedentarisme
• Poblats
• Caça i recol·lecció especialitzada
• Emmagatzematge
• Jaciments

Els jaciments més importants es troben al llevant mediterrani (Síria, Israel, etc.). Ens han demostrat una dinàmica d’assentament canviant:

• Planta circular
• Es pot donar sobreposició
• Presència d’enterraments en aquests assentaments

Això ens permet veure l’ornamentació de l’època → Indústria òssia i escultura.

El PPNA (10300 - 8800 aC)

• Creixement dels poblats
• Augment de la complexitat arquitectònica → Cases: Les cases tenen forma de petjada. Estan fetes d’una pasta que ajuda a enganxar el material del qual està feta la paret. Estructura:
  • Trobem un porxo (com a forma d’entrada)
  • Una vegada entrem, hi ha un passadís que dona lloc a l’espai privat de la casa → En aquest espai trobem un espai dedicat pel foc (fornets)
  • Les cases estan dotades de certs mecanismes pel seu manteniment (sistemes de drenatge, etc.)
• Agricultura incipient
• Transformació simbòlica
• Jaciments:
  • Jericó: El tell va estar habitat des del X mil·lenni aC i ha estat considerat com 'la ciutat més antiga del món', amb moltes troballes arqueològiques importants.
    • La Torre de Jericó: És una estructura de pedra de 8,5 metres d'altura, construïda en el període Neolític preceràmic A, al voltant de l'any 8000 aC. Està entre els primers monuments de pedra de la humanitat.
    • La muralla de la ciutat: Va ser dissenyada amb finalitats defensives o de protecció contra les inundacions. Si s'interpreta com una 'fortificació urbana', la muralla de Jericó és la muralla de ciutat més antiga descoberta per arqueòlegs en qualsevol part del món.
  • Jerf el Ahmar: És d'època neolítica i presenta cronologies que van del 9200 al 8700 aC i ocupa aproximadament 1 ha i es reparteix entre dos tels separats per un petit uadi amb direcció nord-sud. Una de les principals aportacions de les excavacions d'aquest jaciment és la posada en valor de desenvolupaments arquitectònics al final del PPNA.

El PPNB (8800 - 6900 aC)

• Poblats: Estructura complexa
• “Agricultura domèstica”
• Domesticació d’espècies animals:
  • Capra → Cabra: Es domestica als Zagros. Algunes de les primeres evidències ho trobem entre el 8600 al 8200 aC
  • Sus Scrofa → Porc: Trobem les primeres evidències de domesticació en un període entre 8300 a 8100 aC
  • Bou: Trobem les primeres evidències de domesticació en un període entre 8300 a 8000 aC
• Ampliació xarxes d’intercanvi
• Jaciments:
  • Göbekli Tepe: Antic santuari aixecat al X mil·lenni aC. Enterrat sobre el 8000 aC, i oblidat durant uns 10.000 anys. Revoluciona la comprensió del Neolític euroasiàtic. Complex megalític més antic.
  • Çatal Hüyük: Antic assentament dels períodes neolític i calcolític, i el conjunt urbà més gran i millor preservat de l'època neolítica a l'Orient Pròxim. En el seu apogeu aquest assentament va arribar a cobrir 13 hectàrees.
  • Tell Halula: Tell prehistòric del neolític, d'unes 8 hectàrees. És un dels majors jaciments trobats fins a la data, descrit com un “megasitio”. S'han trobat 222 fulles de falç de sílex, falç completa.

Transformacions tecnològiques

• Nous útils: falç, molins, etc.
• Nous sistemes d'elaboració (tècniques de talla, aprofitament d’útils, etc.)
• Matèries primeres diversificades (sílex, calcària, etc.)
• Xarxes d’intercanvi

Pràctiques funeràries i elements simbòlics

• És un món molt divers
• Hi ha una continuació de la tradició del PPNA amb els cranis separats
• Podia haver-hi sepultures individuals sota l’hàbitat

Preforma → És un objecte que està mig fet però que s’acaba de fer en el lloc on s'utilitza. On s’utilitzarà es fa una personalització d’aquell objecte.

La consolidació del PPNB

Evolució dels poblats

Çayönü: Trobem plantes en forma de graella, es caracteritza per habitatges ja rectangulars amb una triple subdivisió de l'espai i múltiples objectes pertanyents a la cultura material. També trobem cases fetes de diversos materials per tal de mantenir la temperatura i la humitat.

Creació de llocs per conservar el menjar

White ware: És un recipient de ceràmica de color blanc que té com a objectiu conservar la fruita.

L'aparició de la ceràmica

És un compendi de misteris perquè no s'entén el perquè i com apareix la ceràmica.

Característiques

• Desinversió en els poblats: Els poblats es deixen de desenvolupar i retrocedeixen en el nivell de la seva estructuració i organització de les cases.
• “Agricultura domèstica”: S’introdueixen els espais de conservació i consum dins dels poblats (graners).
• Revolució dels productes secundaris: Aprofitament dels productes derivats.
• Ampliació de les xarxes d’intercanvi: S’introdueix la ceràmica com a objecte d’intercanvi.

Pròxim Orient

• Trobem una zona que continua amb PPNC. NO accepten la ceràmica.
• Trobem els primers espais que estan al PNC.
• 7000 aC - 4500 aC → L’etapa del neolític ceràmic.

Primeres produccions

• Es comença la producció ceràmica amb la producció de copes.
• Es veu que la ceràmica té un ús més simbòlic que tecnològic.
• Tenim producció amb argila amb petits dibuixos geomètrics.
• On tenim els primers recipients? Black series són atuents que tenen la propietat. En les primeres etapes on es produeix la ceràmica trobem una evolució constant en l’àmbit estètic fins a arribar a pintar-los.

Neolític final

Característiques

• Diversitat d’assentaments
• Dualitat arquitectònica
• Pràctica econòmica agrícola i ramaderia consolidada
• Pràctica social i ideològica
• Aparició de noves produccions ceràmiques

Jaciments

• Tell Halula: En aquest jaciment podem veure que es deixa de veure trossos de ceràmica i es comencen a veure elements d'utillatge fets amb ceràmica.
• Sabi Abyad: Va ser un poblat que es va cremar i les restes ens deixen veure quina era la composició dels poblats.

Ubaid

• Cronologia → 5900 - 4300 aC
• Aquesta etapa la trobem al golf pèrsic fins a Israel
• Què aporta aquesta cultura? Els primers temples apareixen amb aquestes cultures