Neolític: Origen, Difusió i Impacte en la Humanitat

Conceptes Generals d'Arqueologia i Prehistòria

Arqueologia: Recuperació, descripció i estudi de la cultura material del passat. Prehistòria: Disciplina amb l'objectiu de reconstruir les formes de vida i la ideologia de les societats del passat associades a la Prehistòria.

Recuperació de Dades Arqueològiques

• Jaciment: Assentament del passat on es troben restes, que s’extreuen per estudiar-les.
• Indici: Objectes trobats en un jaciment.
• Troballes aïllades: Petites peces trobades lluny dels seus contextos originals.
• Conjunt tancat: Jaciment amb restes arqueològiques més contextualitzades.
• Material descontextualitzat: Objecte que aporta informació però sense context.

Tipus d'Intervenció Arqueològica

• Programada: Per iniciar un projecte, es demana permís i es treballa el jaciment.
• Preventives: Àrees urbanes i excavacions amb altes afectacions al terreny.
• Urgència: Intervenció que no estava prevista, on es troben restes.

Evidències Arqueològiques

• Assentament
• Enterrament
• Espai d’ocupació (taller)
• Espais de freqüentació (context bèl·lic)

Mètodes de Localització i Documentació

• Prospecció: Tècniques destinades a la localització d’elements arqueològics:
  • Topografia
  • Toponímia
  • Fotografia aèria
  • Prospecció sistemàtica
• Excavació: Tècnica de documentació de registres arqueològics:
  • Registre vertical (Estratigrafia): Divisió del jaciment en quadrats de mides iguals, deixant espais no excavats entre ells.
  • Registre horitzontal: Excavació en extensió. Tot es documenta i s’excava.

Paradigmes Interpretatius en Arqueologia

• Antiquarisme: Considera que la finalitat de l’arqueologia prehistòrica és l’augment del patrimoni material mitjançant les col·leccions.
• Evolucionisme: Interpretació basada en les lleis de l’evolució (Darwin, Laplace).
• Difusionisme: Els trets antropològics es difonen des dels seus centres d’origen en totes direccions (Childe).
• Migracionisme: Variant difusionista, connecta troballes culturals amb un grup.
• Funcionalisme: El prehistoriador té la tasca d’interpretar la utilitat dels objectes arqueològics (Taylor i Malinowski).
• Paradigmes marxistes: Interpretació marxista prehistòrica a nivell cultural i social.

Contextualització: Epipaleolític

L’Epipaleolític és l’etapa intermèdia entre el Paleolític i el Neolític. És una etapa de transició de caçadors-recol·lectors a productors (ramaderia, agricultura).

Aspectes Clau de la Vida Epipaleolítica

• Tecnologia:
  • Indústria lítica (microlaminar, macrolaminar i geomètric).
  • Canvi de la indústria lítica del mode IV al V.
  • Grans innovacions (arc i fletxa).
• Hàbitat i Territori: Abris, prop de cursos fluvials amb bona orientació. Poques estructures internes i diferents ecosistemes.
• Subsistència: Caça, pesca, recol·lecció. Màxim aprofitament del que s'obté sense estructures d’emmagatzematge.
• Societat:
  • Explotació de la terra.
  • Flexibilitat familiar i territorial (adaptació i mobilitat).
  • Bandes segmentades. Reciprocitat i intercanvi.

Arribada del Neolític

El concepte de Neolític està associat al canvi tecnològic per l’aparició d’eines de pedra polida (Lubbock). Presenta una complexitat geogràfica, cronològica i arqueològica. Hi ha un canvi en el patró de subsistència i un canvi tecnològic: domesticació de plantes i animals, metal·lúrgia, transformacions socials i econòmiques, apropiació de l’espai, propietat privada i conflicte.

Causes de les Transformacions Econòmiques i Socials

• Canvis paleoambientals: El pas del Plistocè a l’Holocè comporta un canvi climàtic que dona lloc a espècies faunístiques i vegetals diverses, amb períodes cíclics d’estrès entre població i recursos.
• Pressió demogràfica: El creixement de la població impulsa l'evolució dels mètodes de cultiu. El sedentarisme comença a expandir-se exponencialment, i entre els grups sedentaris ja no seria necessari espaiar els naixements.
• Precarietat estructural dels caçadors-recol·lectors: No intervenen en el cicle reproductiu de les plantes i animals. Els períodes d’estrès porten a noves estratègies i tècniques d'obtenció de recursos. La innovació tecnològica permet l'explotació d'espècies animals i vegetals.

Característiques del Neolític

• Innovacions tecnològiques: Ceràmica, pedra polida, domesticació de plantes i animals, emmagatzematge.
• Societats productores d’aliments:
  • Producció d’aliments: Agricultura i ramaderia.
  • Canvi en la cultura material: Trets adscrits a l’agricultura i ramaderia.
  • Aparició de la ceràmica.
  • Materials per emmagatzemar la producció d'aliments.
  • Sedentarització: Permanència de les comunitats humanes en un sol assentament.

La Domesticació de Plantes i Animals

La domesticació de plantes i animals fou un fenomen independent a diferents àrees del món:

• Llevant: Blat, ordi, llenties, cabra, ovella, bou, porc (10000 aC).
• Sud de la Xina: Arròs, búfal, gos, porc (8500 - 6500 aC).
• Nord de la Xina: Mill, gos, porc, pollastre (7500 aC).
• Àfrica subsahariana: Sorgo, mill, arròs africà (4000 aC).
• Centre de Mèxic: Blat de moro, carbassa, gos, gall d’indi (4700 aC).
• Andes centrals: Patata, quinoa, mongeta, conill d'índies (4500 aC).

Evolució Humana durant el Neolític

• Tecnologia: Geometrisme, ceràmica, polit, indústria òssia, ornaments.
• Hàbitat i territori: Poblats amb estructures internes i de grans dimensions.
• Subsistència: Domesticació, emmagatzematge i rendiment immediat.
• Societat: Menys mobilitat, major cohesió social i organització familiar.

Origen i Difusió de l'Agricultura

• Difusionisme (Cavalli-Sforza i Ammerman), "Ona d’Avanç": Els factors de canvi del Neolític es van anar traspassant fins a arribar a Europa.
• Autoconisme (G. Barker): Capacitat de l’home per arribar a les mateixes solucions quan es donen situacions similars. Cada zona seria inventora del seu propi Neolític. La difusió dels elements tecnològics té lloc en el marc d’un procés autòcton.
• Aculturacionisme: Comunitats autòctones que intercanvien productes i tècniques amb altres vinguts de la Mediterrània oriental.
• Gordon Childe – Hipòtesi de l’Oasi (1952): La invenció de l'agricultura fou el resultat d’un canvi climàtic a condicions més àrides. La climatologia obliga les comunitats epipaleolítiques i mesolítiques a adoptar noves pràctiques de supervivència.
• Robert Braidwood – Teoria de l’Àrea Nuclear (1958): Crítica a Childe: el canvi climàtic no fou tan sever; el canvi es degué a causes inherents a la pròpia evolució cultural humana. Les pràctiques agrícoles s'iniciaren als Zagros i Taurus, zona nuclear per la presència de plantes i animals domesticables.
• Binford i Flannery – Teoria de les zones marginals: Contrària a la teoria nuclear, argumenta que les zones nuclears, en causar l'abundància de recursos, augmenten la població i esgoten els recursos. Això provoca l'abandonament d'aquestes zones i el trasllat de llavors i animals a zones marginals.

Nous Models Econòmics

• Hipòtesi evolucionista: Tendència natural a millorar les condicions de vida.
• Hipòtesi determinista/demogràfica/de la causa social.

Gordon Childe

Plantejament formulat amb influències evolucionistes i deterministes. Té una etapa històrico-cultural i una altra de materialista històrica. Fou el primer a plantejar una hipòtesi explicativa: el 1930, la "revolució neolítica". El Neolític s’iniciaria al Pròxim Orient i s'estendrà gràcies a la comunicació dels diversos grups humans. L’agricultura sorgeix i provoca un canvi profund en les estructures econòmiques, tecnològiques i socials.

Origen de l'agricultura – Hipòtesi de l’Oasi (1952): L'agricultura és el resultat d’un canvi climàtic a condicions més àrides. La climatologia obliga les comunitats epipaleolítiques i mesolítiques a adoptar noves pràctiques per a la supervivència.

Redman – Revolució Silenciosa

El Neolític és un canvi de les relacions de l’home amb el medi. La producció d’aliments ofereix seguretat i estabilitat, i porta a la sedentarització.

Hipòtesis Demogràfiques

• Mark Cohen: La població creix al llarg de la història i causa el canvi tecnològic. El desenvolupament de l’agricultura fou una adaptació de les poblacions com a resposta al creixement demogràfic.
• Ester Boserup: La sedentarització estimula la pressió demogràfica i la necessitat de noves formes de vida, donant pas a la creació de l’agricultura i la ramaderia.

Hipòtesis Materialistes Històriques

Conflictes interns a les societats caçadores-recol·lectores causen el canvi i l’adopció d’una economia agrícola-ramadera. Els canvis en les estructures socials provoquen canvis en l'economia. B. Bender (1978) proposa que la causa del canvi foren les relacions socials.

Origen del nou model econòmic: La crisi climàtica no és la causa del canvi, sinó les limitacions del sistema econòmic.

Conseqüències de l’economia de producció: Increment dels recursos, creixement demogràfic i reorganització social amb noves institucions socials, valors i ideologies.

Impacte en el Món Simbòlic-Religiós

J. Cauvin: El canvi simbòlic-religiós és difícil que sigui la causa de l'aparició de l’agricultura. Teoria ideològica: les estratègies humanes estan vinculades a la necessitat de supervivència.

Socialització

• Relacions socials i intergrupals: L'explotació de recursos implica la territorialitat dels grups.
• Intercanvis a llarga distància d’elements exòtics evidencien unes xarxes supragrupals.
• Control de la reproducció amb la regulació de l’accés sexual a les dones.

El Neolític: Origen

Creixent fèrtil: Regió històrica que inclou el Llevant mediterrani i Mesopotàmia. S'hi troben moltes restes d'important activitat humana d'antigues èpoques. La zona occidental del riu Jordà i el nord de l'Eufrates va donar lloc a la primera cultura neolítica, cap al 9000 aC. Aglomera una complexa realitat de cultures a partir de l'Edat de Bronze, motiu pel qual la zona ha rebut el nom de "Bressol de la Civilització".