El Neolític a la Mediterrània i altres regions

El Mediterrani Central i Occidental

Sistematització i tipologies ceràmiques

La neolitització de la Mediterrània central i occidental és un fenomen complex, en el qual hi juguen molts factors.

S'ha superat el model de poblament caracteritzat per un mesolític de pastors residents en coves. Les coves s'ocupen de manera marginal.

Els primers jaciments neolítics són en zones costaneres, a les regions de Trieste, costes orientals de la península Ibèrica i a Sicília.

A finals del VII mil·lenni i durant el VI es localitza l'horitzó de producció de les ceràmiques impreses, especialment la cardial.

Itàlia Meridional

Finals del VI mil·lenni, al sud d'Itàlia i Sicília:

• Valls fèrtils
• Estructura de cases rectangulars envoltades de fosses en forma de C
• Tavaliere

Més de 1000 recintes. Apareixen aïllats com a granges familiars, o bé com a autèntics poblats. P. ex.: Passo di Corvo.

Els fossos en C s'interpreten com: reserves d'aigua, elements de drenatge, sosteniment de pallissades o dispositius de control remot.

Itàlia central i septentrional

• La Marmota és un poblat del neolític antic al llac Bracciano que es caracteritza per una economia d'ampli espectre.
• Poblat al costat del llac, va quedar submergit.

França

Ceràmiques de bandes centreuropees i la de la ceràmica impresa procedent d'Itàlia (Cardial).

Neolític antic (VI-V mil·lenni a.C.)

• Hàbitat en coves i poblats a l'aire lliure
• L'economia és d'ampli espectre

Neolític mitjà (IV mil·lenni a.C.)

• Chassey suposa l'assentament de l'economia de producció agrícola.

Illes Britàniques i altres àrees marginals

Illes Britàniques

L'inici del neolític a les Illes Britàniques (V mil·lenni a.C.) es caracteritza per la presència sincrònica de cereals, animals domèstics i ceràmica procedents del continent.

Els primers neolítics, arribats pel mar, conviuen amb la població epipaleolítica (aculturació).

Henge: És una estructura arquitectònica prehistòrica de forma circular o ovalada que consisteix en una excavació limitada per una rasa i un terraplè.

A l'interior hi ha uns cercles més petits d'uns 50 m de diàmetre.

Silbury Hill: Construcció prehistòrica d'origen antròpic més important del món.

Perifèria d'Europa: Skara Brae (Illes Òrcades)

Vers 3000 a.C.

• Poblats semisubterranis de pedra per suportar els forts vents
• Cultures de Cortaillad i Golzwil

La plenitud del neolític europeu. El megalitisme

Definició de megalitisme

Construccions fetes amb grans blocs de pedra o paraments ciclopis. Fenomen majoritàriament de caire funerari que apareix en determinats punts d'Europa, tot just a l'inici de la seva neolitització. Es pot considerar la primera arquitectura europea.

El megalitisme és un fenomen complex:

• No es tracta ni d'una cultura ni d'una època concreta.
• Serà una circumstància comuna a diferents grups culturals al llarg de diversos períodes de la prehistòria.

Per tant, destaquem:

• El seu ampli ventall cronològic: s'inicia al V mil·lenni fins al II mil·lenni.
• La seva pluralitat i diversitat
• Discontinuïtat geogràfica

Historiografia

Per la seva monumentalitat, el megalitisme mai ha passat desapercebut a Europa i ha estat font de nombroses llegendes populars. Amb el naixement de diferents nacionalismes europeus, apareix la identificació del megalitisme amb el món celta.

Al s. XIX es pensava que els druides havien estat els constructors dels megàlits. A més, es considerava que les construccions megalítiques eren fetes pels druides, una idea errònia.

Al s. XX destacava el difusionisme radical, segons el qual el megalitisme és un culte solar que havia nascut a Egipte i s'havia difós per tot el món.

A mitjan s. XX sorgiren les tesis difusionistes moderades: "còpia" a partir de cultures més avançades com la micènica grega.

Les teories van quedar desmentides amb el C14.

Diversitat funcional i estructural: els principals tipus megalítics

El megalitisme es pot dividir en:

• No funeràries: Menhir, alineaments i recintes.
• Funeràries:
  • Exterior: Dolmen, Cairn, Cromlech.
  • Interior: Sepulcre de corredor, galeria coberta, cambra simple, cista megalítica.

Teories explicatives

• Renfrew: Cohesió social i reafirmar els drets sobre l'explotació del territori.
• Chapman: Competició social entre comunitats complexes i jerarquitzades per la possessió de la terra.
• Tilley i Shanks: Símbol que expressava una ideologia de poder.

Les primeres comunitats productores a Àfrica, Àsia i Amèrica

El neolític a l'Àfrica subsahariana i sahariana

Òptim climàtic: 9000-5000 a.C.

Aridesa irreversible: 3500 a.C.

Dos tipus de teories:

1. Difusionistes: que les poblacions neolítiques provenen del Pròxim Orient.
2. Autoctonistes: que hi ha un focus neolític africà.

Evidències de domesticació

• Focus saharià: 5000 a.C., primeres evidències agropastorals, amb la probable domesticació dels bòvids.
• L'ordi, el blat i els ovicàprids són espècies que es porten del Pròxim Orient.
• Focus subsaharià: 3000 a.C., amb el mill, l'arròs africà i el sorgo. Focus vegetal independent del Pròxim Orient.

Cereals que es troben a l'Àfrica sahariana i, sobretot, a la subsahariana en estat silvestre i que també es domesticaran.

Àsia (Xina)

• Cultura de Yangshao (nord): control del mill silvestre al 8000 a.C. i conreu d'aquest al 6000 a.C.
• Cultura de Hemudu (sud): hàbitats lacustres amb cases palafítiques.