Neoliberalisme i Educació: Impacte, Crítica i Desafiaments Actuals

L'antítesi de l'escola comprensiva és el neoliberalisme. Aquest corrent ideològic i econòmic es basa en els principis del liberalisme clàssic, defensant una reducció de la intervenció de l'Estat en l'economia. Promou la llibertat de mercat, la privatització de serveis públics, la desregulació i una major competència a nivell nacional i internacional.

El neoliberalisme afirma que el mercat és l'eina més eficaç per gestionar els recursos i garantir el creixement econòmic, i que la intervenció estatal ha de ser mínima. Aquesta ideologia promou que les institucions públiques, com l'educació, siguin gestionades de manera similar a les empreses privades, amb objectius d'eficiència, rendibilitat i competitivitat.

En l'àmbit social, el neoliberalisme posa l'accent en la responsabilitat individual: cada persona ha de ser capaç de "triomfar" en funció de les seves capacitats i esforços, en lloc de dependre de les ajudes o la protecció de l'Estat. Aquest enfocament individualista genera desigualtats socials, especialment per a aquelles persones que no poden competir en igualtat de condicions.

L'Impacte del Neoliberalisme en l'Educació

L'impacte del neoliberalisme en l'educació ha provocat canvis significatius en la manera com s'entén l'ensenyament, introduint mecanismes de mercat en els sistemes educatius. A continuació, es detallen els principals aspectes:

Materialisme i Educació Neoliberal

La filosofia neoliberal es justifica pels béns tangibles que deriven en beneficis econòmics, menyspreant els valors intangibles i rebutjant entrar en valoracions ètiques per equilibrar interessos en conflicte. La ciència ha de ser pragmàtica, útil i rendible. Així, la investigació i l'educació s'han d'orientar a la productivitat.

Positivisme Científic i els seus Límits

El mètode científic que s'ha imposat és el positivista, segons el qual l'únic coneixement vàlid és el propi de les matemàtiques, construït a partir d'entitats mesurables de la realitat física. Això implica eliminar tota metafísica per cenyir-se als fets, a una realitat que només existeix si és mesurable i quantificable. Així, amb el pas del temps, les humanitats tradicionals han agafat connotacions negatives dins el món de la ciència i han quedat relegades a l'àmbit subjectiu.

En conseqüència, la forma positivista d'entendre el món ha creat una fissura entre coneixements i valors. Des del moment en què es deixa de banda la subjectivitat humana en la filosofia, l'art o la literatura, l'objectivisme científic perd la capacitat d'autoconsciència i la perspectiva de la seva pròpia dinàmica, perquè no pot ser coneguda ni pensada amb els mètodes que té al seu abast. Això deriva en una absència de responsabilitat, ja que perquè hi hagi responsabilitat cal un subjecte conscient i centrat en un acte de discerniment. La visió positivista elimina la consciència i el discerniment i, per tant, elimina el subjecte, la responsabilitat i la llibertat.

Privatització de l'Educació i Competència

Segons la visió neoliberal, l'Estat no té capacitat per oferir una escola de qualitat, rendible i productiva. Es proposa disminuir la inversió en educació i potenciar una millor gestió dels recursos existents, restringint la despesa per alumne, augmentant el nombre d'alumnes per classe i fomentant la competitivitat entre el professorat i entre les institucions escolars. Es proposa que les inversions de l'Estat es facin per criteris de resultats i de productivitat, al marge de les variables socials implicades.

S'incentiva la privatització i la competència. Els centres que ofereixin millors serveis seran elegits pels usuaris i els que no siguin elegits hauran d'optar per millorar o desapareixeran. D'aquesta manera és viable una escola sense la intervenció de l'Estat, perfeccionada i actualitzada per la llei de l'oferta i la demanda. Una vegada més, el neoliberalisme parteix d'un sofisma molt estès en el món capitalista, ja que pressuposa la qualitat d'ensenyament en els centres guanyadors, quan els criteris de qualitat educativa poden ser relatius. El nou model que proposa és un sistema educatiu basat en els principis de mèrit i esforç individual, dins un criteri de competitivitat.

Individualisme: Èxit, Fracàs i Responsabilitat

Es promou una visió molt individualista de l'èxit i la responsabilitat, enfocant-se en l'autonomia personal com a camí per a la realització i l'assoliment d'objectius. En aquest context, l'èxit sovint es presenta com una qüestió d'esforç personal, ignorant sovint els factors socials, econòmics i col·lectius que hi poden contribuir. Així, s'idealitza la figura de l'individu "autosuficient" que, amb treball i perseverança, aconsegueix progressar per si mateix, transmetent que qualsevol pot assolir l'èxit si s'esforça prou.

Tanmateix, aquest enfocament també implica una contrapartida en cas de fracàs. Quan algú no arriba als estàndards d'èxit definits, se sol atribuir aquest fracàs a una manca d'esforç, de capacitat o de voluntat personal, desvalorant la persona i oblidant que sovint el context —com la classe social, l'educació rebuda o les oportunitats disponibles— juga un paper determinant en el camí de cadascú. Aquest discurs tendeix a invisibilitzar la xarxa col·lectiva de suport, com les famílies, les comunitats o les institucions, i pot portar a una càrrega psicològica que afecta l'autoestima i el benestar emocional de les persones que no aconsegueixen l'èxit esperat.

El Rendiment Escolar com a Valor de Mercat

S'iguala el funcionament de l'escola amb el funcionament d'una empresa destinada únicament als beneficis. Per exemple, el sistema nacional de proves de nivell per a avaluar els coneixements dels alumnes, motivar la competència entre les diferents escoles, el reforçament del paper dels directors... A nivell d'aula, les avaluacions quantitatives són sistemes de competició de mèrits arbitràriament seleccionats que configuren una estructura piramidal on les persones són ubicades dins una distribució que va dels més valuosos als menys valuosos.

Les qualificacions sovint actuen com un "valor de mercat": els alumnes es preparen per competir en un mercat laboral competitiu, on les notes, els mèrits i els "guanys" són valorats com a béns mercantils que determinen el seu futur.

L'Obsessió per l'Actualitat i l'Oblit del Passat

El pragmatisme considera principalment els beneficis dins el domini de l'actualitat com a únic paràmetre de significació. Els currículums que inclouen actualitat tendeixen a enfocar-se en preparar els alumnes per a les exigències del futur, sovint amb una mirada utilitarista. Això es tradueix en la creació de continguts i competències que reflecteixen les necessitats del mercat i de la societat contemporània.

L'oblit del passat és una conseqüència directa del predomini de l'actualitat. El passat és un temps superat, s'elimina la memòria col·lectiva, la memòria històrica; això ens fa entrar plenament dins el criteri de modernitat líquida. La societat líquida està amenaçada constantment per la superficialitat, entesa com l'oblit de les arrels històriques, antropològiques i filosòfiques inherents als fets. De la mateixa forma, actuar amb una visió de futur, és a dir, de sostenibilitat de les nostres accions en el temps, és d'una suma dificultat. La crisi del medi natural n'és un exemple.

Pragmatisme Educatiu i Priorització STEM

El pragmatisme fa referència a un enfocament pràctic i utilitari de l'educació, orientat cap a resultats concrets, mesurables i aplicables, sovint enfocat a la preparació per al mercat laboral. Hi ha un enfocament en disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i altres àrees que es consideren essencials per a l'economia globalitzada, com l'economia o l'anglès, en detriment de les humanitats i les ciències socials.

Innovació Pedagògica i Valors Neoliberals

En els darrers anys s'està evidenciant que la suposada innovació pedagògica no és més que un intent de fer servir l'escola com a instrument d'enginyeria social per transmetre valors neoliberals. Les metodologies aparentment innovadores no estan funcionant per reduir les desigualtats. A més, bona part del discurs de renovació pedagògica es fonamenta més en l'especulació filosòfica i el xantatge emocional. La innovació respon més a criteris clientelistes que a la veritable tasca educativa.

L'orientació cap a la innovació mercantilitzada pot portar al deteriorament de la qualitat educativa. Les institucions poden adoptar enfocaments superficials per innovar, centrant-se més en tècniques de màrqueting i presentació que en la implementació de metodologies educatives efectives.