Neoliberalisme i Educació: Drets i Llibertats

Neoliberalisme i la seva influència en l'educació

Els neoliberalistes, representants de la dreta econòmica, es basen en els principis del laissez-faire d'Adam Smith. Un dels seus principals exponents és Hayek, que defensava que les necessitats humanes poden ser satisfetes pel lliure joc del mercat. Són partidaris d'un estat mínim que es dediqui a garantir l'ordre i la seguretat mitjançant l'exèrcit i la policia.

Consideren l'educació com un bé de mercat i als pares com a clients o consumidors. L'ideal educatiu neoliberal seria la desaparició de l'escola pública i la seva completa privatització, una utopia que no s'ha pogut dur a terme. Els neoconservadors, que constitueixen la dreta cultural, demanen un estat fort capaç de plantar cara als mals de la societat. A l'escola, recuperen els valors tradicionals i lluiten contra la societat del benestar. Proposen un currículum que retorni a aquests valors.

Això dona lloc a una doble xarxa que atorga a l'escola pública una funció subsidiària, facilitant la formació a un gran nombre de ciutadans, mentre que l'escola privada s'encarrega de l'educació de qualitat. Aquesta visió es basa en tres pilars per aconseguir la privatització:

1. Qualitat de l'educació

S'acostuma a identificar amb el rendiment dels alumnes i dels centres docents, sense tenir en compte la desigualtat de partida, les necessitats formatives dels alumnes o el dret a una educació de qualitat per a tothom, independentment del seu origen o poder adquisitiu.

2. Llibertat d'elecció de centres docents

Per fer-ho possible, els neoliberals ataquen la presumpta ineficàcia de l'escola pública, defensant un lliure mercat de béns educatius on cada alumne o els seus pares puguin escollir el centre docent lliurement.

3. Autonomia institucional dels centres educatius

La proposta neoliberal no busca incrementar els recursos, sinó promoure una millora en la gestió per establir competència entre les escoles. La millor manera de fer-ho és donar total autonomia als centres educatius perquè puguin competir per captar alumnes. El problema no és l'autonomia en si, sinó com la utilitza el neoliberalisme.

Els pares i els seus drets en l'educació

Els pares tenen una doble funció:

• Funció personalitzadora: A la unitat familiar es valora cada individu per la seva personalitat, amb un vincle afectiu que afavoreix el desenvolupament i la maduració.
• Funció socialitzadora: En el si de la família s'adopten criteris, valors i normes.

Els seus drets estan regulats per la LODE (Llei Orgànica del Dret a l'Educació) de 1985. Tenen dret a:

• Que els seus fills rebin una educació adequada.
• Escollir el centre educatiu en relació amb les seves conviccions religioses.
• Llibertat d'associació, que els permet assistir a tots els elements d'organització relacionats amb l'educació dels seus fills.
• Col·laborar amb les activitats del centre.

Dret de participació

El dret de participació es concreta en tres mecanismes:

1. La participació dels pares en la mecànica de classe, amb intercanvi d'informació i opinions sobre el desenvolupament de l'alumne.
2. La participació relacionada amb la dinàmica del centre.
3. La participació dels pares al consell escolar del centre.

El Consell Escolar és un òrgan de participació que intervé en el control i la gestió dels centres educatius.

Article 27 de la Constitució Espanyola

L'article 27 de la Constitució Espanyola estableix els principis fonamentals del dret a l'educació:

1. Tothom té dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyament.
2. L'educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.
3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els fills rebin la formació religiosa i moral d'acord amb les seves conviccions.
4. L'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l'educació, mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.
6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals.
7. Els professors, els pares i, si escau, els alumnes, intervindran en el control i la gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en els termes que la llei estableixi.
8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per garantir el compliment de les lleis.
9. Els poders públics ajudaran els centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi.
10. Es reconeix l'autonomia de les universitats, en els termes que la llei estableixi.