Neoclassicisme i Romanticisme: Característiques i Diferències
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,29 KB
Neoclassicisme: Característiques Generals
El terme Neoclassicisme va sorgir a principis del segle XIX amb un notable valor pejoratiu. Es va utilitzar per designar una etapa breu d'imitació aparent dels models de Grècia i de Roma, en què es produeix un art intel·lectualista, academicista i impersonal. L'interès per l'antiguitat grecoromana, pel model polític republicà, per les teories filosòfiques del món clàssic, pel sistema de vida, etc., es va estendre a Europa a partir de la segona meitat del segle XVIII i va tenir l'expressió més cabdal en la creació de l'anomenat estil neoclàssic.
El Neoclassicisme va ser una reacció contra els excessos del Barroc i del Rococó. Va voler abandonar la imaginació i sotmetre l'art al predomini de la raó, tot cercant l'equilibri i l'harmonia ideal de les formes clàssiques. Per això, l'art neoclàssic es construeix a partir d'un concepte estètic basat en els models grecs, que es consideren superiors, més purs que els del món romà i menys preocupats que aquests per la representació de la realitat.
L'art neoclassicista, però, no s'ha d'entendre com una simple imitació del món clàssic, sinó més aviat com la revisió o l'adaptació d'aquest model al món del segle XIX. L'art neoclàssic va voler ser un art modern i compromès amb la problemàtica del seu temps. Com va afirmar Diderot, "la finalitat de tot home honest que agafa la ploma, la paleta o el cisell és fer atractiva la virtut i ridícul i odiós el vici".
L'academicisme, és a dir, la necessitat d'ajustar-se a unes normes establertes per les acadèmies, va ser un tret fonamental del Neoclassicisme. Aquest fet coincideix perfectament amb l'esperit racionalista dels homes de la Il·lustració, alhora que reflecteix el rebuig del decorativisme rococó, considerat una manifestació del gust decadent de l'aristocràcia.
Romanticisme: Característiques Generals
Els termes romanticisme i romàntic s'utilitzen sovint en el llenguatge comú per expressar una determinada actitud sentimental generosa i idealista. S'apliquen també a la descripció de fets i situacions -i fins i tot obres d'art- de totes les èpoques. Però, en front d'aquest ús genèric, el terme Romanticisme, amb un significat precís, és el nom amb què es coneix el moviment cultural i artístic que sorgeix a Europa a l'inici del segle XIX.
El Romanticisme no sorgeix tan sols com un estil artístic, sinó també com una actitud vital que afecta tant l'art, la literatura i la música com la manera mateixa de viure. Les arrels ideològiques del moviment romàntic s'enfonsen en els grans pensadors del segle XVIII, especialment en Rousseau i en la filosofia alemanya vinculada al naixement del nacionalisme.
Aplicat a l'art, el concepte "romàntic" neix en contraposició al càlcul i l'harmonia de les encotillades normes neoclàssiques. Després del totalitarisme racional neoclàssic, es proposa un nou ordre ideològic basat en l'exaltació vitalista i en la necessitat d'explorar camps nous: exotisme oriental, conflictes bèl·lics, anàlisi psicològica, exaltacions nacionalistes i religioses, costums populars, abrandades passions amoroses, cementiris, bandolers, viatges i aventures, el suïcidi, la bogeria, tempestes, paisatges exòtics, etc.
Trets Fonamentals del Romanticisme en les Arts Plàstiques
Pel que fa a les arts plàstiques, el Romanticisme va ser un moviment eminentment pictòric, en el qual es poden distingir cinc trets fonamentals:
- a) La diversitat oposada a la uniformitat i, amb això, l'exaltació de l'individu i de les tradicions.
- b) L'aspiració a la llibertat individual i nacional, idea que connecta amb les revolucions burgeses de l'època.
- c) L'historicisme com a recerca de les arrels nacionals en el passat, cercant de fonamentar-se essencialment en l'Edat Mitjana.
- d) La comprensió i el sentiment de la natura des dels vessants sensible i religiós.
- e) Predilecció per l'exòtic, l'imaginari i l'irracional, mostrant interès pel món musulmà del nord d'Àfrica i per la cultura oriental.