Neoclassicisme i Romanticisme: Art i Societat en les Revolucions del Segle XIX

Context Històric: Revolucions i Transformacions

La Revolució Francesa i la Revolució Industrial

Les Revolucions Francesa i Industrial marquen els anys dels segles XVIII i XIX. La Revolució Francesa va significar el triomf de la burgesia i la fi de l'Antic Règim. La Revolució Industrial va comportar l'aparició de la nova figura del proletari i el moviment obrer. A França, es van produir les grans revolucions socials. La consciència nacional es va materialitzar en la creació de nous estats, i es va produir la pèrdua dels imperis colonials. També hi va haver una revolució en els transports i noves fonts d'energia.

Transformacions Socials i Urbanístiques del Segle XIX

Durant el segle XIX, es va consolidar la classe burgesa, fet que va provocar un augment notable dels transports i l'aparició de noves formes d'energia. La població va créixer significativament, i es van enderrocar les muralles que encerclaven les ciutats. Un gran creixement demogràfic va ser conseqüència d'un fort procés de transformació de les ciutats i de l'urbanisme, amb un notable èxode rural i urbanització.

Noves Ideologies: Socialisme i Anarquisme

Aquest període també va veure l'aparició del socialisme i l'anarquisme com a respostes a les noves realitats socials.

Característiques del Neoclassicisme

Principis Estètics i Filosòfics

El Neoclassicisme va mostrar un interès per l'antiguitat grecoromana, pel model polític republicà de la Roma antiga i per les teories filosòfiques del món clàssic. Va criticar els excessos del Barroc i del Rococó i va voler abandonar la imaginació en benefici de la recerca de la bellesa. L'art es va posar al servei d'una filosofia de l'estètica basada en l'antiguitat grega. L'art neoclassicista va ser l'adaptació d'aquest model al món del segle XIX, volent ser un art modern i compromès amb la problemàtica del seu temps.

L'Academicisme com a Tret Essencial

L'academicisme va ser un tret essencial del Neoclassicisme. Aquest fet coincideix perfectament amb l'esperit racionalista dels homes de la Il·lustració.

L'Arquitectura Neoclàssica

Rebuig de l'Ornamentació i Recerca de la Simplicitat

L'arquitectura neoclàssica va rebutjar les ornamentacions supèrflues (Barroc i Rococó) i va cercar versions simplificades dels models grecs, etruscos, romans i egipcis. Formalment, les columnes van substituir els pilars, mentre que els murs es van deixar llisos o simplement es van recobrir amb motius senzills en estuc.

Tipus d'Edificis i Exemples Destacats

Es va produir una desaparició progressiva de l'arquitectura religiosa i la construcció d'un gran nombre d'edificis de caràcter públic, com biblioteques, mercats, etc. Va ser important l'aportació de Napoleó, que va potenciar l'arquitectura civil. El classicisme oficial va estar representat en construccions parisenques com La Madeleine de Pierre Vignon. També destaquen les columnes commemoratives i arcs de triomf, com la columna Vendôme i l'Arc de l'Étoile de Chalgrin.

Arquitectura Neoclàssica per Països

• A Alemanya, va destacar l'arquitecte Leo von Klenze, autor dels Propileus i la Gliptoteca a Munic.
• Als Estats Units, un exemple és l'edifici del Capitoli a Washington.
• A Espanya, l'Academia de San Fernando i Juan de Villanueva, autor del Museo del Prado i del Jardín Botánico de Madrid.
• A Catalunya, entre els arquitectes triomfava la racionalitat i buscaven la puresa. L'art neoclàssic va arribar més tard que a la resta de països europeus.

La Pintura Romàntica

Definició i Arrels Ideològiques

El terme Romanticisme és una actitud vital que afecta l'art, la literatura, la música i altres àmbits de la vida. Les seves arrels ideològiques es troben en pensadors del segle XVIII, com Rousseau i la filosofia alemanya, amb un ordre ideològic basat en l'exaltació vitalista.

Trets Fonamentals del Romanticisme

Els trets fonamentals del Romanticisme inclouen:

• La diversitat davant la uniformitat i les tradicions nacionals.
• L'aspiració a la llibertat individual i nacional, idea que connecta amb les revolucions burgeses.
• L'historicisme com a recerca de les arrels nacionals en el passat.
• La comprensió i el sentiment de la natura.

Reacció i Crítica Estètica

El Neoclassicisme va criticar els excessos del Barroc i del Rococó i va voler abandonar la imaginació en benefici de la recerca de la bellesa. L'art es va posar al servei d'una filosofia de l'estètica basada en l'antiguitat grega. Va ser l'adaptació d'aquest model al món del segle XIX, volent ser un art modern i compromès amb la problemàtica del seu temps. L'academicisme va ser un tret essencial del Neoclassicisme. Aquest fet coincideix perfectament amb l'esperit racionalista dels homes de la Il·lustració. Per això, a la França napoleònica i, més endavant, als Estats Units és on l'arquitectura neoclàssica va assolir una influència més important.

Localització i Evolució Artística

Nuclis Geogràfics Principals

La localització geogràfica dels nuclis bàsics es va situar a Roma i París.

El Natzarenisme: Renovació de l'Art Religiós

El Natzarenisme és un moviment artístic fundat al començament del segle XIX per artistes alemanys a Viena i Roma. Influenciats pel catolicisme i el Romanticisme, tenien com a objectiu renovar l'art religiós des de l'estudi dels antics mestres italians i alemanys i reviure l'honradesa i l'espiritualitat de l'art cristià medieval. El seu llenguatge artístic va estar influenciat pel Neoclassicisme lineal de David. La Confraria de Sant Lluc delata la pretensió d'establir les bases de la pintura sobre la religió i un bon treball artesanal; volien restaurar així "la veritat i la puresa" de la pintura anterior a la pintura virtuosa del Renaixement.

Moviments Artístics a Europa

París, durant el període romàntic, va esdevenir el centre de l'art europeu. A Anglaterra, es va desenvolupar el Prerafaelitisme, i Alemanya també va ser important.

Coexistència i Transformació de Corrents

El Neoclassicisme es va desenvolupar en paral·lel a la Il·lustració i va coexistir, des d'un punt de vista teòric, amb la fi del Rococó. En canvi, a Anglaterra, fidel a l'esperit classicista, podem identificar ja a l'inici del segle XVIII un Protoneoclassicisme en l'arquitectura. A França, el terme Romanticisme es va començar a utilitzar per referir-se a la pintura. El Romanticisme del segle XIX va ser una transformació del Neoclassicisme.