Neoclassicisme i Romanticisme: Art, Història i Obres Clau del Segle XIX

Neoclassicisme

Referents Històrics i Context Social

• Revolució Francesa: Transformació social i cultural.
• Revolucions burgeses: Creació del proletariat.
• Post-Napoleó: Revolucions burgeses (1820 i 1830), Revolució de París (1848).
• Inici al segle XVIII, fi al XIX.
• Fi de l'absolutisme monàrquic.
• Independència de les colònies.
• Procés d'industrialització.
• Nous transports i formes d'energia.
• Enderrocament de les muralles.
• Creixement demogràfic i millora de la higiene.
• Transformació urbanística.
• Naixement del socialisme i l'anarquisme amb el proletariat.

Localització i Evolució Geogràfica

• Capitals: París (amor) i Roma (referent romà).
• Moviment dels Natzarens (Alemanya).
• París: Més importància al Romanticisme pictòric.
• Anglaterra: Prerafaelisme i Protoneoclassicisme (s. XVIII) en l'arquitectura romana.
• Alemanya: Romanticisme particular neoclàssic, influenciat per la Il·lustració i el Rococó.
• França: Romanticisme contraposat al Neoclassicisme pictòric.

Característiques Generals del Neoclassicisme

• Primera meitat del segle XIX.
• Modelització de Roma i Grècia (estètica grecoromana).
• Art intel·lectualista, academicista i impersonal.
• Model polític republicà, basat en teories clàssiques.
• Contra els excessos del Barroc i el Rococó.
• Abandonament de la imaginació.
• Predomini de la raó.
• No copien les obres (visió pròpia del segle).
• Aquest moviment comença a França i s'estén fins als Estats Units.
• Dues línies de pensament: Academicisme (ajustar-se a les normes acadèmiques i la raó) i Il·lustració (esperit racionalista i contra el decorativisme).

Arquitectura Neoclàssica

• Sense decoracions, molt simple i sobri.
• Més columnes que pilars; pilars quadrats.
• Ús d'estucats.
• Arquitectura civil majoritàriament (biblioteques, museus, etc.).
• Arquitectura commemorativa.
• Desaparició de l'arquitectura religiosa.

Escultura Neoclàssica

• Semblant a l'escultura clàssica.
• Estètica i proporció.
• Ús d'al·legories.
• Antropocentrisme (no teocèntrica).
• Dinamisme (influència del Barroc i l'Hel·lenisme), però amb equilibri i proporcionalitat (racionalisme).
• Retorn a l'escultura clàssica: models clàssics (cerca de la perfecció, no simple còpia).
• Temàtica mitològica.
• Idealització de la bellesa (estètica clàssica).
• Materials: marbre i bronze.
• No policromats.
• Retrat burgès, monuments públics i funeraris. Menys presència en l'alta noblesa i l'Església.

Escultors Neoclàssics Destacats

• Dinamarca: Bertel Thorvaldsen
• Itàlia: Antonio Canova
• Espanya: Damià Campeny, Antoni Solà (formats a Roma amb Canova)

Pintura Neoclàssica

• Es conserven poques obres.
• Ordre i equilibri clàssic.
• Perspectiva lineal.
• Predomini del dibuix.
• Colors purs per contornejar les figures.
• Llum freda que il·lumina i realça.
• Temàtica clàssica, amb figures nues.
• Continguts ideològics, heroics i morals.
• Racionalisme compositiu.
• Referències a la llibertat i als sentiments (controlats per la raó).

Pintors Neoclàssics Destacats

• Anton Raphael Mengs
• Jean-Auguste-Dominique Ingres
• Jacques-Louis David

Francisco de Goya: Pont entre Neoclassicisme i Romanticisme

• Màxim representant del canvi.
• Pont entre Neoclassicisme i Romanticisme (amb una vasta producció pictòrica).
• Influenciat pel Barroc italià tardà.
• Trenca amb l'academicisme realista.
• Gran retratista.
• Hereu de Velázquez.
• Ideologia il·lustrada.
• Crític amb la religió i les tradicions.
• Crític amb les injustícies socials, amb voluntat de denúncia.
• S'anticipa a l'Impressionisme.
• Innova amb la litografia (tècnica d'estampació sobre pedra).

Romanticisme

Característiques del Romanticisme

• Sentimentalisme i melancolia.
• Idealització.
• Europa, segle XIX.
• Art lligat a la situació vital popular.
• Naixement dels nacionalismes (influència de Rousseau).
• Contraposició a l'harmonia i el càlcul (racionalisme).
• Exaltació vitalista i cerca de nous camps temàtics (exotisme, orientalisme, guerres, cementiris, mort, tempestes, bogeria, etc.).
• Més pictòric que escultòric i arquitectònic.

Trets Fonamentals del Romanticisme

• Diversitat en lloc d'uniformitat (èmfasi en l'individu i les tradicions).
• Aspiració a la llibertat (individual i nacional).
• Historicisme (arrelament al passat, especialment l'Edat Mitjana).
• Comprensió i sentiment de la natura (visió sensible i religiosa).
• Predilecció per allò exòtic (cultures musulmanes d'Àfrica i orientals).

Pintura Romàntica

• Diversitat estètica i llibertat creativa.
• Dues línies de treball:
  • Abarrocada: predomini del color (majoritària).
  • Classicista: predomini del dibuix.
• Els pintors s'agrupen i creen subgrups:
  • Natzarens a Alemanya.
  • Prerafaelites a Anglaterra.
• Temes: gènere històric (esdeveniments contemporanis o episodis de l'artista), paisatges (naturals, ruïnes medievals, exòtics, etc.) i temàtica religiosa.

El Romanticisme en Diferents Regions

A França

• Majoritàriament entre 1820 i 1840.
• Predomini del color i el dinamisme enfront de la forma i el dibuix.
• Eugène Delacroix i Théodore Géricault.
• Més llum i atmosfera.
• Dramatització de l'obra.
• Ús de diagonals.
• Gestos violents.
• Pinzellada solta i pastosa.
• Conviu amb una tendència classicista, però amb visió a Orient: Jean-Auguste-Dominique Ingres.

A Alemanya

• Estètica religiosa: art espiritualista, cristià i vida en comunitat.
• Natzarens: Friedrich Overbeck, Peter von Cornelius, etc.
• No Natzarens: Philipp Otto Runge i Caspar David Friedrich.

A Anglaterra

• No arrelament del classicisme, però sí del romanticisme.
• Temes naturals i bíblics.
• Anticipació del Surrealisme.
• Comencen a pintar in situ.
• Paisatgisme anglès (èmfasi en la llum, el color i l'atmosfera).

Alguns Autors Anglesos Destacats:

• William Blake
• William Turner
• John Constable

Prerafaelitisme (Anglaterra)

• Sorgeix a mitjans del segle XIX.
• Referent: Rafael.
• Temes literaris, quotidians i medievals.
• Cerca de la bellesa suprema i la puresa de les ànimes.

Alguns Autors Prerafaelites:

• Dante Gabriel Rossetti
• John Everett Millais
• Edward Burne-Jones
• William Holman Hunt

Francisco de Goya: Anàlisi Detallada

Francisco de Goya és un pintor clau en la transició entre el Neoclassicisme i el Romanticisme, influenciat pel Barroc italià i per Velázquez. La seva obra evoluciona d'un estil acadèmic i realista cap a una pintura més lliure i expressiva. Destaca com a retratista, especialment de l'alta societat i la burgesia. Amb una ideologia il·lustrada i crítica amb la religió, les tradicions i les injustícies socials, Goya utilitza la pintura com a eina de denúncia i reflexió sobre la seva època. A mesura que avança la seva carrera, el seu art es torna més fosc i introspectiu, influenciat pels conflictes polítics i la invasió napoleònica. La seva tècnica es caracteritza per una pinzellada lliure i un ús innovador del color i la llum. Es deslliga progressivament de la tradició acadèmica, anticipant-se a l'Impressionisme i experimentant amb tècniques com la litografia. Goya és important perquè trenca amb la tradició i dona protagonisme a la realitat i la veritat en la seva obra. La seva influència en la pintura moderna és profunda, obrint camí a nous moviments i marcant l'evolució cap a l'expressió personal i subjectiva.

Basílica de Santa Maria de Mataró

Importància de la Basílica

La Basílica de Santa Maria de Mataró és important per la seva història, ja que es va construir sobre antics temples, per la seva arquitectura barroca amb una cúpula destacada i pel seu valor artístic, especialment la Capella dels Dolors, una joia del Barroc català decorada per Antoni Viladomat.

Barreja d'Estils Artístics a la Basílica

La Basílica de Santa Maria de Mataró presenta una barreja d’estils artístics com a resultat de les diverses etapes constructives i reformes que ha experimentat al llarg dels segles. Aquesta evolució arquitectònica ha donat lloc a la combinació dels següents estils:

• Gòtic: De l'església gòtica original, construïda al segle XVI, es conserven elements com la base del campanar i els arcs apuntats de les capelles laterals.
• Barroc: L'ampliació iniciada el 1675 sota la direcció de l'arquitecte milanès Ercole Turelli va introduir l'estil barroc, visible en la nau principal i en la decoració de la Capella dels Dolors, aquesta última adornada amb frescos d'Antoni Viladomat.
• Neoclàssic: La façana principal, construïda per l'arquitecte Gaietà Simó, reflecteix l'estil neoclàssic, caracteritzat per línies més simples i una estètica més austera.
• Modernista: El decorador modernista Enric Monserdà va intervenir en la Capella del Santíssim, aportant elements propis del Modernisme català.

El Jurament dels Horacis

1. Fitxa Tècnica

• Títol: El Jurament dels Horacis
• Autor: Jacques-Louis David (1748-1825)
• Cronologia: 1784
• Estil: Neoclàssic
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Dimensions: 3,3 m x 4,25 m
• Localització: Museu del Louvre (París)

2. Context Històric

2.1. Sobre l'Autor

• Jacques-Louis David.
• Una de les obres més importants del Neoclassicisme.
• Aprenent amb Boucher.
• Viatja a Itàlia el 1776, influència clàssica.
• Temàtica històrica.
• Participa en la Revolució Francesa, artista oficial.
• Empresonament (després de la mort de Robespierre).
• Napoleó el nomena pintor de cambra.
• Exili a Brussel·les.
• Temàtica mitològica i napoleònica.

3. Anàlisi Formal

• Integració de les figures.
• Tres arcades que emmarquen tres grups de persones.
• Claredat expositiva.
• Color subordinat al dibuix.
• Personatges de perfil pur.
• Composició en aspa (o X).
• Contrast entre línia recta (homes) i línia corba (dones).
• Contrast entre agressivitat i sentimentalisme.
• Ús de grisos, ocres i vermells.
• Fons fosc contrastant amb el primer pla il·luminat.
• El vermell s'utilitza en les tres parts sense ser cridaner.
• Llum tènue (influència de Caravaggio).

4. Anàlisi Conceptual

4.1. Significació

• Llegat pictòric envers la pàtria.
• Inspirat en la Roma antiga.
• Precursor de la Revolució Francesa.
• Culminació del Neoclassicisme pictòric.

4.2. Temàtica

• Tragèdia literària d'Horaci (s. XVIII, França), basada en la "Història de Roma" de Tit Livi.
• Els tres germans Horacis juren davant del seu pare combatre fins a la mort contra els enemics.
• Context: Itàlia central.
• Les dones representen la família Horaci.
• No busca reflectir la història literalment.
• Valors i virtuts cíviques: autosacrifici, honor, lleialtat.
• El deure amb la pàtria.

4.3. Models i Influències

• Influència del món clàssic (tant formal com temàtica).
• Rafael, Caravaggio (ús de la llum) i Poussin (línies).
• Punt de partida de la pintura neoclàssica.

Eros i Psique

1. Fitxa Tècnica

• Títol: Eros i Psique
• Autor: Antonio Canova (1757-1822)
• Cronologia: 1787-1793
• Estil: Neoclàssic
• Tècnica: Talla
• Material: Marbre
• Forma: Escultura exempta
• Tipologia: Grup de figures
• Cromatisme: Monocroma
• Dimensions: 1,55 m x 1,68 m
• Localització: Museu del Louvre (París)

2. Context Històric

2.1. Sobre l'Autor

• Antonio Canova.
• Gran artista venecià.
• Concilia l'estil clàssic amb la imaginació.
• Precursor de l'escultura moderna.
• Va començar com a picapedrer.
• Arriba a Roma el 1781, on la seva obra evoluciona cap al classicisme.
• Delegat del Papa per a recuperar obres (després de Napoleó).

3. Anàlisi Formal

• Ideal de bellesa masculí i femení.
• Els cossos creen una composició en aspa.
• Forma en X (aspa).
• El petó com a punt central.
• Dinamisme equilibrat.
• Eternitza un moment instantani.
• L'amor representat amb tendresa.
• Contrast entre la base massissa (sense polir) i la lleugeresa de les figures (molt polides).
• Sense policromar.
• Eros abraça i sosté Psique.
• Efecte de la llum sobre el marbre.

4. Anàlisi Conceptual

4.1. Temàtica

• Psique: una noia de gran bellesa.
• Eros, el déu de l'amor, s'enamora d'ella.
• Psique s'adorm fruit de destapar un càntir que havia de lliurar a Venus de part de Prosèrpina.
• Es desperta només amb el petó d'Eros.

4.2. Models i Influències

• Influència del món clàssic (col·leccions del Campidoglio a Roma i Farnese a Nàpols).
• Contraposició al Rococó.
• Precursor del Neoclassicisme i de l'escultura moderna.
• Influència en Damià Campeny i Antoni Solà.

4.3. Funció

• Encarregada per Lord Cawdor.
• Funció decorativa per al saló d'una vil·la.

La Llibertat Guiant al Poble

1. Fitxa Tècnica

• Títol: La Llibertat Guiant al Poble
• Autor: Eugène Delacroix (1798-1863)
• Cronologia: 1830
• Estil: Romanticisme
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Dimensions: 2,6 m x 3,25 m
• Localització: Museu del Louvre (París)

2. Context Històric

2.1. Sobre l'Autor

• Eugène Delacroix.
• Una de les obres més importants del Romanticisme.
• Deixeble de Géricault.
• Influenciat per Rubens i l'escola veneciana.
• Viatja a Anglaterra, on es redescobreix.
• Viatja al Marroc (atret per l'exotisme).
• El Marroc inspira els seus colors, llums i paisatges.
• Torna a França.
• Figura molt important del Romanticisme.

3. Anàlisi Formal

• Composició triangular: bandera i figures dels morts.
• Figura femenina com a eix central.
• Mobilitat i dinamisme en l'obra.
• Combinació de línies rectes i corbes.
• Sensació de no obstacles, de poder amb tot.
• Interpel·la l'espectador, fent-lo partícip de l'escena.
• Fons parisenc (amb la silueta de Notre-Dame).
• Colors foscos i ocres.
• Gran importància de la bandera i els seus colors.
• Focus lumínic irreal.
• Nou sentit de la llum.

4. Anàlisi Conceptual

4.1. Temàtica

• Al·legoria de les revolucions de París.
• Revolució de Juliol de 1830 (27-29 de juliol).
• Fi de la dinastia Borbó i inici de la monarquia constitucional.
• Esperit combatiu i de rebel·lia.
• Representació de totes les classes socials.
• Representació de totes les edats.
• Figura de la dona com a guia.
• Nua (al·legoria de la llibertat).
• Imatge de la llibertat i la lluita.

4.2. Models i Influències

• Influències de:
  • La força de Rubens.
  • El clarobscur de Caravaggio.
  • El color de l'escola veneciana (Ticià).
  • Goya.
  • El seu mestre: Géricault.
• Inspiració per a:
  • L'art romàntic francès.
  • La temàtica exòtica.
  • El cromatisme.
  • Renoir, Seurat i Van Gogh.

4.3. Funció

• En un inici, funció propagandística.
• Posteriorment, funció commemorativa.