Neoclassicisme i Música Clàssica: Història i Característiques

Context Històric i Social del Neoclassicisme

És un estil que es desenvolupa durant la segona meitat del segle XVIII, inspirant-se en la senzillesa de l'art clàssic. Durant aquest període, els països capdavanters són Àustria, Alemanya i Itàlia.

La Il·lustració és el moviment cultural francès creat per intel·lectuals com Jean-Jacques Rousseau i Denis Diderot. Aquest corrent ideològic defensava:

• La raó i el sentit comú regeixen el món, fet que va comportar un gran desenvolupament de la investigació i la ciència.
• Els ideals d'igualtat i benestar per a tothom s'aconsegueixen a través de l'educació i el coneixement.
• El Neoclassicisme suposa una revalorització dels cànons estètics de Grècia i Roma.

El músic, en aquesta època, és considerat encara un servent, està al servei d'un mecenes i està obligat a fer obres que complaguin el gust i les necessitats del seu senyor. D'aquesta manera, el músic tenia estabilitat econòmica i professional.

Consideracions sobre la Música Clàssica

Però hi ha també altres accepcions al terme "clàssic" que cal considerar i que són les següents:

• Clàssic és allò que no és popular.
• Clàssic és allò que es refereix a les cultures de l'antiguitat, especialment Grècia i Roma. Les obres artístiques d'aquestes civilitzacions estaven impregnades de proporció, equilibri, claredat, moderació, serenitat i estaven marcades també per un esperit auster i sobri.

El Preclassicisme Musical

Una etapa "preclàssica" que estaria compresa entre el 1730 i el 1770. En l'etapa preclàssica són especialment importants els fills de Johann Sebastian Bach i l'Escola de Mannheim.

Els Fills de Johann Sebastian Bach

• Wilhelm Friedemann Bach (1710-1784): Estudià violí i clave, i també matemàtiques, filosofia i lleis a la universitat. Ocupà diversos càrrecs d'organista i les seves composicions se centren en algunes cantates i diverses peces per a clave i conjunts de cambra.
• Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788): Estudià lleis a la Universitat. Ocupà el càrrec de músic (clavecinista) a la cort de Frederic de Prússia durant gairebé 30 anys fins que es traslladà a Hamburg com a chantre i director de música en substitució de Telemann. Les seves obres abasten la música per a teclat, per a orquestra i de cambra, a més de la música vocal.
• Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795): Estudià lleis a la Universitat de Leipzig i ocupà el càrrec de músic de cambra del comte de Bückeburg, on va viure fins a la seva mort.
• Johann Christian Bach (1735-1782): Va centrar bona part de la seva activitat musical a Milà i a Londres. Va substituir Händel a la cort anglesa i va ser professor de Mozart.

L'Escola de Mannheim

Un dels efectes més importants a l'orquestra de Mannheim era l'anomenat "crescendo de Mannheim" que, en ser interpretat per una orquestra de molts músics al llarg d'un passatge de gran extensió, tenia un efecte electritzant en el públic.

Altres novetats importants van ser:

• L'uniformitat en els cops d'arc.
• El costum de dirigir l'orquestra des del lloc del concertino (violí primer).
• La introducció del metall i la percussió.

Característiques de la Música Clàssica

La música es considera un entreteniment social, música galant, i els compositors busquen la moderació, l'ordre, el bon gust, l'elegància i l'expressió sense perdre mai la mesura.

• Domina la música pura, música sense cap significat extramusical.
• Predomina la música profana per sobre de la música religiosa.
• La melodia, que és l'element predominant de la música, ha de ser senzilla.