Negociació Col·lectiva: Sindicats, Taxes i Poder de Negociació

Aspectes Clau de la Negociació Col·lectiva

Què és el que es negocia en la negociació col·lectiva? Són dos aspectes bàsics:

• Els salaris
• Les condicions de treball (flexibilitat interna, horaris, promocions, seguretat i salut laboral, etc.)

El Paper dels Sindicats en la Negociació Col·lectiva

Quan es parla del paper dels sindicats dins de la negociació col·lectiva, es fa referència a l'existència d'un “monopoli bilateral”. Què vol dir això? Que la representació dels treballadors, en la majoria de casos, es fa mitjançant un monopoli o un oligopoli, ja que un petit nombre de sindicats representen i defensen els interessos d'un gran nombre de treballadors.

Els sindicats defensen els interessos dels treballadors, els quals representen l'oferta de treball del mercat laboral. Quan parlem de la patronal, passa el mateix, perquè molt poques patronals representen un gran nombre d'empresaris. En aquest cas, com les patronals defensen els interessos dels empresaris, que alhora representen la demanda de treball d'un mercat laboral, parlem de monopsoni o oligopsoni bilateral.

Les Taxes de Sindicació: Definició i Dades

La “taxa de sindicació” es refereix al percentatge de treballadors que està afiliat a un sindicat determinat.

Taxes de Sindicació per Països de la Unió Europea:

• Països nòrdics: Al voltant d'un 85-90%.
• Països continentals: Al voltant d'un 45-55%. Dins d'aquest grup hi ha països com Alemanya, Àustria, Holanda, etc.
• Països mediterranis: Al voltant d'un 15-30% (Espanya, Itàlia, Grècia, etc.).

Taxes de Sindicació Fora de la Unió Europea:

• Japó, Suïssa i els EUA presenten taxes de sindicació molt baixes, al voltant d'un 10-15%.

Factors que Influeixen en la Presència Sindical

En quins casos o en quines èpoques hi haurà més gent que s'afiliï a un sindicat? Diversos factors influeixen:

Cicles Econòmics i Afiliació Sindical

En períodes econòmics expansius, la taxa de sindicació normalment es redueix. En períodes econòmics recessius, la taxa de sindicació augmenta. Tot i això, només es tracta de petites variacions.

L'Edat i la Taxa de Sindicació

• Entre 30 i 50 anys: És la franja d'edat on es produeix la major taxa de sindicació, ja que els treballadors ja gaudeixen d'estabilitat laboral.
• Menors de 30 anys: Presenten una baixa taxa de sindicació, ja que aquest col·lectiu és massa jove i encara no gaudeix d'estabilitat laboral.
• Majors de 50 anys: També presenten una baixa taxa de sindicació, ja que es tracta d'un grup de treballadors que està a prop de jubilar-se o prejubilar-se, fet que redueix els incentius per afiliar-se a un sindicat.

Sexe i Tendència a la Sindicació

Històricament, els homes han presentat una taxa de sindicació molt més alta (75%) que les dones (25%). A què es deu això? Hi ha dos factors principals:

1. Per raons històriques i tradicionals, els homes sempre han mostrat una major tendència a afiliar-se als sindicats.
2. El sector econòmic que presenta una major taxa de sindicació és el secundari (indústria). Aquest sector està ocupat majoritàriament per homes. A més, per regla general, els llocs de treball que requereixen una feina de tipus manual sempre han mostrat una major taxa de sindicació.

En el sector primari hi ha una baixa taxa de sindicació. A què es deu això? A que la majoria de treballadors són autònoms i treballen per ells mateixos.

Formació Acadèmica i Afiliació Sindical

Es poden distingir tres tipus de casos diferents segons el nivell d'estudis:

1. Nivell d'estudis baix: Els treballadors dins d'aquest grup presenten una baixa taxa de sindicació.
2. Nivell d'estudis intermedi: Els treballadors dins d'aquest grup presenten una alta taxa de sindicació.
3. Nivell d'estudis alt: Els treballadors dins d'aquest grup presenten una baixa taxa de sindicació.

Per què els treballadors amb un baix nivell d'estudis presenten una baixa taxa de sindicació? Perquè normalment treballen en feines de tipus temporal i no tenen incentiu per afiliar-se a un sindicat.

Per què els treballadors amb un alt nivell d'estudis presenten una baixa taxa de sindicació? Perquè normalment es tracta de treballadors que tenen una edat superior als 50 anys i ja estan pensant en jubilar-se o prejubilar-se, fet que redueix els incentius per afiliar-se.

Per què els treballadors amb un nivell d'estudis intermedi presenten una alta taxa de sindicació? Perquè, per regla general, aquests treballadors tenen entre 30 i 50 anys, per la qual cosa ja gaudeixen d'estabilitat laboral i tenen incentius per afiliar-se (per exemple, per mantenir aquesta estabilitat).

Ideologia Política i Afiliació Sindical

En molts casos, la tendència a afiliar-se a un sindicat es relaciona amb la ideologia de la persona. Hi ha dos casos principals:

1. Ideologia d'esquerres: Normalment presenta una tendència més alta a afiliar-se a un sindicat.
2. Ideologia conservadora o de dretes: Tradicionalment presenten una tendència més baixa a afiliar-se a un sindicat.

Objectius Fonamentals dels Sindicats

Els sindicats tenen dos tipus d'objectius bàsics:

1. Aconseguir el màxim augment salarial possible: Això vol dir dues coses:
   • Aconseguir l'augment salarial directe.
   • Aconseguir l'augment de la massa salarial: La massa salarial són conceptes o retribucions que es poden assimilar al salari, però que el treballador no rep de manera monetària. Exemple: menjadors, guarderia per als fills dels treballadors, etc.
2. Millorar les condicions de treball dels treballadors: És a dir, negociar la promoció interna, els horaris, la salut i la seguretat laboral, etc. En definitiva, no només es negocia la remuneració monetària que reben els treballadors, sinó també la manera com aquests treballen i en quines condicions desenvolupen la seva tasca.
3. Mantenir l'ocupació: És a dir, arribar a acords perquè els empresaris no acomiadin cap treballador en un context de crisi econòmica o perquè en contractin més en períodes d'expansió econòmica.

El Poder de Negociació dels Sindicats i Empresaris

El poder de negociació del sindicat resulta del següent quocient:

Poder de negociació del sindicat = Percepció de la direcció de no acceptar els costos de la proposta sindical / Percepció de la direcció dels costos d'acceptar la proposta sindical

Per lògica, el poder de negociació dels sindicats serà major quan augmenti el numerador o disminueixi el denominador.

Exemple: El sindicat proposa un augment salarial del 4% per als treballadors. Si l'empresari rebutja la proposta sindical, això pot acabar desembocant en vagues, conflictivitat laboral, disminució de la productivitat, etc. Si els costos de rebutjar la proposta sindical són més grans que els costos d'acceptar-la, a l'empresari li convindria acceptar el que proposa el sindicat.

També hi ha poder de negociació dels empresaris, que resulta del següent quocient:

Poder de negociació dels empresaris = Percepció del sindicat dels costos de no acceptar la proposta de l'empresari / Percepció del sindicat dels costos d'acceptar la proposta de l'empresari

El sindicat ha de valorar en cada moment quin serà el cost que patiran els treballadors si no s'accepta la proposta dels empresaris.