La Negociació Col·lectiva: Estructura, Conceptes i Reptes

La Negociació Col·lectiva

1) Estructura de la Negociació Col·lectiva

Pot ser de 3 tipus: centralitzada, descentralitzada i de nivell intermig:

• Centralitzada: La negociació col·lectiva es fa a nivell global, per a l’àmbit de tot el país. Que un país tingui aquesta estructura de neg. col. no vol dir que sempre s’apliqui aquesta estructura. Exemple: Països nòrdics.
• Descentralitzada: La negociació col·lectiva és específica per a cada empresa. Aquesta es realitza empresa per empresa. Té un caràcter més liberal que l’anterior. Es basa en que una empresa té llibertat per acordar el conveni que vulgui, sense que un conveni d’àmbit superior els vinculi. És pròpia de països amb economies més liberals com Regne Unit i Irlanda.
• De nivell intermig: Pot voler dir dues coses:
  • a) Coexistència de convenis (d’empresa i de sector): Entre aquests dos tipus de conveni no existeix cap tipus de vinculació (el conveni d’àmbit superior no obliga a l’empresa). Tot i això, l’empresa és lliure d’associar-se al conveni d’àmbit superior si vol.
  • b) Nivell superior: En aquest cas el conveni d’empresa sí que està sotmès al conveni d’àmbit superior (sectorial o territorial). Si el conveni d’empresa millora les condicions establertes al conveni d’àmbit superior no hi ha cap problema ni conflicte. El problema sorgeix quan el conveni d’empresa empitjora les condicions de treball establertes al conveni d’àmbit superior, ja que es produirà un conflicte entre els dos tipus de conveni i acabarà prevalent el d’àmbit superior.

Calmfors (1988) va ser autor que va intentar establir una relació entre l’estructura de la negociació col·lectiva i la taxa d’atur. Va arribar a les següents conclusions:

Al llarg del temps, les taxes d’atur més baixes s’han donat en els països situats en els dos extrems de la ‘’U’’ invertida. Això vol dir que els països que tenen una estructura de la negociació col·lectiva centralitzada i descentralitzada presenten unes taxes d’atur més baixes. A nivell intermig (cas d’Espanya) és on es donen les taxes d’atur més altes històricament. Tot i així, cal tenir en compte que l’estructura de la negociació col·lectiva no és la única variable que incideix en la taxa d’atur. També existeixen altres variables que influeixen en la taxa d’atur com ara:

• La formació que reben els aturats.
• L’eficàcia de les polítiques actives.
• La flexibilitat interna de les empreses.

També val a dir que a nivell intermig hi ha alguns països que son una excepció, ja que presenten aquesta estructura de la negociació col·lectiva i encara així presenten unes de les taxes d’atur més baixes de la UE. Aquest és el cas d’Àustria, que té un model de neg. col·lectiva intermig basat en la coexistència de convenis i presenta una taxes d’atur baixíssima. El que sí que és cert que tots els països que tenen una estructura de la neg. col·lectiva de nivell intermig basada en la superioritat dels convenis d’àmbit superior presenten històricament una de les taxes d’atur més altes.

Conceptes Bàsics sobre la Negociació Col·lectiva

1. Cobertura: Número d’assalariats coberts per un conveni col·lectiu.
2. Coordinació: Només fa referència a aquells països que tenen una estructura de la negociació col·lectiva de nivell intermig. Ve a dir que com existeixen diferents tipus de conveni hi ha d’haver una coordinació entre els mateixos per evitar el conflicte.
3. Indiciació: ‘’Indiciar’’ vol dir vincular l’augment salarial a l’augment de la inflació, per tal de que el poder adquisitiu dels treballadors no disminueixi. Quan es pacta el conveni col·lectiu encara no se sap quin serà l’augment real de la inflació, ja que aquest se sap a final d’any. És per això que els convenis inclouen el que s’anomenen ‘’clàusules d’indiciació salarial’’ que preveuen i obliguen a l’empresari a pagar als treballadors els endarreriments corresponents a la possible desviació de la inflació (ja que com s’ha dit abans aquesta es preveu a principi d’any).
4. Ultra activitat: Fa referència a que en determinats casos els convenis segueixen tenint efectes tot i que hagi arribat la seva data de caducitat. Això es produeix quan l’empresari i els treballadors no es posen d’acord en l’aprovació d’un nou conveni una vegada ha expirat l’anterior. És en aquest cas que es prorroga automàticament el conveni anterior. El problema és que les situacions dels empresaris i els treballadors han variat, per la qual cosa és possible que el conveni anterior (teòricament caducat) no satisfaci les noves necessitats d’empresaris i treballadors.
5. Eficàcia general automàtica: Es tracta d’un principi segons el qual els convenis s’apliquen a la totalitat dels treballadors, independentment de si aquests estan afiliats o no al sindicat que ha portat a terme l’acord. En alguns països aquest principi no està en vigor (països nòrdics).

Reptes de la Negociació Col·lectiva

1. Augmentar o reforçar la legitimitat dels negociadors: Fa referència a que s’hauria d’acostar la negociació col·lectiva per a cada tipus d’empresa. És a dir, es defèn que la neg. col. hauria de tindre en compte les particularitats de cada tipus d’empresa. Això s’aconseguiria si els negociadors fossin més propers a les empreses. Exemple: La CEOE representa a les grans empreses. Tot i això, les seves decisions s’apliquen també a les petites i mitjanes empreses.
2. Concurrència entre convenis: Ve a defensar que els convenis puguin ‘’competir entre ells’’. Això s’aconseguiria si els diferents tipus de conveni tinguessin àmbits de validesa determinats. D’aquesta manera, el conveni d’àmbit superior (sectorial o territorial) no tindria tanta força davant del conveni d’àmbit inferior (d’empresa).
3. Suprimir el principi d’eficàcia general automàtica dels convenis d’àmbit superior a l’empresa: Defèn que el principi d’eficàcia general automàtica només ha de ser aplicable als convenis d’àmbit inferior, és a dir, els d’empresa. D’aquesta manera, el conveni d’àmbit superior únicament serà aplicable als treballadors que estiguin afiliats al sindicat que ha pactat l’acord.
4. Establir un límit temporal a la ultra activitat: Aquesta mesura ja s’ha aplicat amb la Reforma Laboral del 2012. S’ha establert que el principi màxim d’ ultra activitat d’un conveni son 6 mesos. Si passat aquest termini les parts no es posen d’acord en aprovar un nou conveni intervindrà un mediador per a fomentar que les parts arribin a un nou acord.
5. Fomentar la coordinació en la neg. col.: Ve a defensar la coexistència de convenis de diferent àmbit per tal de que el conveni d’àmbit superior a l’empresa no obligui de manera directa.