Negociació col·lectiva i conflictes laborals

La negociació col·lectiva

Procés que té com a finalitat assolir un acord sobre les condicions en què es desenvolupa l'activitat laboral.

Els convenis col·lectius

Regulen condicions i normes de convivència que s'aplicaran a un sector o empresa.

Podem trobar convenis sectorials i convenis d'empresa. Un sector el formen empreses que tenen trets o característiques semblants.

Els convenis serveixen per a:

• Les relacions laborals siguin més fluïdes i dinàmiques. Si hi haguessin molts aspectes de relació laboral susceptibles d'interpretació, hi hauria més conflictes.
• Fa que es coneguin millor les condicions de treball.
• Es puguin solucionar els conflictes mitjançant les comissions paritàries (formades per uns representants dels treballadors i de l'empresari).

Contingut mínim del conveni

Als convenis es regulen aspectes com: el salari i altres remuneracions, la jornada laboral, els descansos i vacances, les categories professionals i la promoció, les condicions de treball i la productivitat.

El contingut mínim és el següent:

• Determinació de les parts que l'han concertat.
• Definició de l'àmbit:
  • Personal: A qui afecta.
  • Territorial: A quin territori.
  • Funcional: Activitat econòmica de les empreses.
  • Temporal: Període de vigència (normalment 2-4 anys).
• Forma i condicions de la denúncia del conveni. Què cal fer per instar a l'altra part a negociar un altre conveni.
• Condicions per a la no aplicació del règim salarial si n'hi haguessin. En determinades circumstàncies, l'empresari pot reduir el salari o la jornada dels treballadors.

Els conflictes laborals

Quan entre l'empresa i el treballador hi ha discrepàncies, hi ha un conflicte col·lectiu de treball.

Quan es produeix aquesta situació, s'acorda un calendari de reunions per arribar a una situació pactada.

En qualsevol moment, els treballadors poden adoptar mesures de pressió com la vaga.

Es pot arribar a solucionar un conflicte per acord entre les parts i també per la intervenció de tercers de l'entitat pública SMAC (Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació). En funció del poder d'aquest tercer en la negociació, parlarem de:

• Conciliació: El tercer intervé però sense aportar solucions per facilitar la negociació (escolta a les parts i facilita un bon clima).
• Mediació: El tercer intervé oferint propostes.
• Arbitratge: Les parts acorden sotmetre's a la decisió vinculant d'un tercer.

Els treballadors i l'empresari poden exercir el seu dret a engegar mesures de pressió per manifestar el seu desacord o per pressionar en un procés negociador. Aquestes mesures són la vaga i el tancament patronal.