El Naturalisme i el Realisme: Origen i Característiques

Què és el naturalisme?

El naturalisme és un moviment literari que va ser creat a França al voltant de l'any 1880 per Émile Zola. Va ser un moviment que es va contraposar al romanticisme. Es relaciona com una "exageració del realisme" i es caracteritza per implantar elements de les novel·les dins la literatura. El decenni 1880-1890 va ser el de màxima expansió de la moda naturalista en les literatures europees.

El naixement del naturalisme

Tot es remunta a l'any 1868, quan l'escriptor Zola, mentre escrivia una de les obres actualment més importants de la seva carrera, "Thérèse Raquin", comença a marcar el principi del moviment. Anys després, entre els anys 1875 i 1881, escrivint altres obres com "Le roman expérimental", comença a donar molt protagonisme als mètodes experimentals i a entendre la literatura com una història tan natural com social, expressada a través de la intenció del discurs.

La seva ideologia

El pensament naturalista reflectia que la humanitat no ho pot controlar tot. Els autors intenten demostrar la realitat que veuen amb els seus propis ulls amb el màxim detall en les seves obres. Considerat l'evolució del realisme, intenta demostrar i descriure les classes socials més baixes i, alhora, explica des de l'arrel els problemes de l'antiga societat.

Característiques del naturalisme

Les característiques del naturalisme són les següents:

• Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva.
• Estudi dels sentiments i de la vida moderna.
• Comunicar, a través de les obres del moviment, claredat i sobrietat.
• Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques: classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals...
• Els principals protagonistes pertanyen al proletariat.
• Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista.
• Enfocament científic: l'autor observa i elabora hipòtesis.

El realisme

El realisme va ser un moviment que pretenia plasmar objectivament la realitat. Es considera una reacció a l'excés del moviment anterior, el romanticisme, ja que aquest no expressava la realitat del moment, sinó que intentava escapar-ne creant un món idealitzat.

Generalment, el realisme s'estén per tots els camps de la creació humana, però cal ressaltar la seva especial importància com a corrent literari a partir del 1850. En el cas de les arts plàstiques, el realisme aconsegueix la seva màxima representació a França a mitjan segle XIX.

El seu objectiu era aconseguir representar el món d'aquells moments d'una forma verídica, objectiva i imparcial. Per tant, el realisme no era un moviment basat en la idealització.

La seva ideologia

Des d'un punt de vista ideològic, el realisme es vincula a les idees socialistes més o menys definides. Malgrat les diferències de cada autor, es pot observar com tots tenen un interès per la situació de les classes socials més desfavorides per culpa de la Revolució Industrial.

La manera com s'expressen aquests principis varia des de la crua objectivitat de Courbet fins a la simplificació gràfica de Daumier; és aquí on es pot veure que cada artista tenia una forma diferent d'expressar-se, tot i que tots compartien el mateix interès.

Característiques del realisme

• La característica principal del realisme és la reflexió sobre la realitat, sense idealitzar ni la societat ni la naturalesa.
• Els artistes van deixar de banda els temes màgics i sobrenaturals per centrar-se en els temes corrents.

Pintura realista

Les característiques de la pintura realista eren molt semblants a totes les altres expressions artístiques del realisme: s'intentava plasmar la realitat tal com era i es volia representar el món de manera objectiva i imparcial.

El realisme a Catalunya

Als Països Catalans, i concretament al Principat, trobem les primeres manifestacions del realisme en el costumisme, ja que són aquests autors els qui comencen a portar la realitat a la literatura.

Josep Yxart

Fou un crític literari català que va néixer a Tarragona el 10 de desembre de 1852. Va ser un gran creador i renovador de la crítica literària a Espanya, comparant la seva feina a la de qualsevol crític d'una altra cultura europea moderna.

Ja en l'adolescència, a finals de la dècada dels anys seixanta del segle XIX i arran del contacte amb el seu cosí Narcís Oller, es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona el 1873. Però, influït per les lectures de Taine, es va dedicar professionalment a la crítica literària. Com a escriptor, va publicar en capçaleres com: La Ilustración Universal, El Siglo Literario, Miscelánea Artística y Literaria, La Renaixença, L'Avenç, La Llumanera de Nova York, La Ilustración Artística, La Vanguardia i La España Moderna de Madrid. Es va dedicar especialment a la crítica teatral. Morí el 25 de maig del 1895 a Tarragona.

Joan Sardà i Lloret

Va ser un dels màxims representants d'aquest gènere. Sardà va néixer a Sant Quintí de Mediona el 1851 i va morir el 4 de desembre de 1898. Va ser reconegut com un dels millors traductors i crítics literaris.

Pel que fa als estudis, finalment es decantà per estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar més en la part del dret mercantil. Juntament amb Narcís Oller i Josep Yxart, a qui va dedicar un estudi necrològic, van ser els màxims exponents del naturalisme a Catalunya. L'arribada del Modernisme va comportar que Sardà es retirés progressivament de l'activitat pública.