La Naturalesa Humana: Biologia, Cultura i Intel·ligència
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,35 KB
La Naturalesa Peculiar de l'Ésser Humà
L'ésser humà és un mamífer molt peculiar per la seva natura:
Característiques Biològiques Clau
Bipedestació
Caminem erectes sobre dues cames; per una banda, és un sistema de desplaçament que ens allunya de la radiació solar, i per una altra, ens allibera les mans, que Aristòtil denominava "instrument dels instruments".
Polze Oposable
Les nostres mans tenen una gran capacitat d’aprehensió.
Neotènia
Quan el cervell, juntament amb el cap, creixen més que la resta del cos.
Plasticitat Biològica
No tenim comportaments instintius que determinin la nostra conducta.
Maduració i Adaptació Humana
La plasticitat biològica i la neotènia permeten que l'ésser humà es desenvolupi, en el procés de maduració més llarg de tot el regne animal, absorbint la informació que el grup humà li proporciona per aconseguir la seva lenta adaptació al medi.
La Cultura com a Eina de Supervivència
L'ésser humà, per a sobreviure dins de la seva cultura, ha desenvolupat:
Desenvolupaments Culturals Essencials
El Llenguatge
Imprescindible per a la comprensió conceptual del món.
El Foc
Que proporciona protecció contra el fred, la conservació dels aliments, facilita la digestió i evita intoxicacions.
L'Habitatge i el Vestit
Que ens abriguen i ens protegeixen.
L'Agricultura
Centrada en la producció i consum de cereals nutritius, amb les següents conseqüències:
Conseqüències de l'Agricultura
- Fa la població sedentària.
- Exigeix especialització en el treball.
Àmbits de Desenvolupament Social Humà
Àmbits bàsics en què es va desenvolupar la societat humana:
Funcions Bàsiques de la Societat
Política
Distribució social del poder necessari per a l’organització de les activitats socials.
Econòmica
Producció, distribució i consum dels béns.
Cultura
Elaboració de codis simbòlics que permeten la comprensió del "lloc de l'home al cosmos" i la seva comunicació interpersonal.
Percepció, Intel·ligència i Consciència
L'ésser humà necessita conèixer el medi i desenvolupar un comportament que li permeti l'adaptació, i això implica una percepció, intel·ligència i consciència singulars.
La Percepció de la Realitat
Percepció Humana vs. Animal
La percepció humana de la realitat és el que un filòsof espanyol anomena la "formalitat de realitat".
La percepció animal de la realitat es presenta com un conjunt d’estímuls que disparen en l'animal una resposta.
En l'ésser humà no funciona així, perquè els sentits ens presenten la realitat i ens suggereixen una resposta, però no la determinen.
Les Dimensions de la Intel·ligència
La nostra intel·ligència opera en dues dimensions:
Dimensió Pràctica
Que desenvolupa un comportament que ens permeti viure en aquesta realitat.
Dimensió Teòrica
En què la intel·ligència desenvolupa les següents capacitats:
Capacitats de la Intel·ligència Teòrica
Abstreure
Focalitzar l'atenció en un objecte, prescindint de tot el que l’acompanya.
Discernir
Establir la modalitat de realitat del que s’ha abstret, on la intel·ligència es pregunta: "És possible o impossible?"
Definir
La intel·ligència estableix "el que una cosa és", amb les seves semblances i diferències.
Entendre
Analitzar com el que hem abstret interactua amb si mateix i amb el seu context.
Simbolitzar
La intel·ligència també opera amb símbols i codis lingüístics:
Resultats de la Simbolització
- Permet superar les barreres que imposa la realitat present i comunicar el que s’ha après.
- Així el coneixement esdevé intersubjectiu.
- La intel·ligència es converteix en una facultat lingüística.
La intel·ligència suposa la capacitat de projectar el nostre comportament.