Natura i Cultura: L'Ésser Humà, Evolució i Característiques

Natura: Un Terme Polisèmic

• La totalitat del cosmos natural, en contraposició a l'àmbit "sobrenatural, diví o sagrat".
• Allò que no és producte humà.
• El conjunt dels trets característics, la seva "natura" o "essència". Natura s'oposa a l'accidental.
• Allò "congènit", allò que es neix, davant d'allò après socialment.

Cultura: Sabers i Habilitats Socials

• El conjunt de sabers o habilitats socials que atorguen a qui els posseeix l'estatus de persona cultivada.
• La cultura és la totalitat de sabers.

L'Ésser Humà i la Natura

L'Ésser Humà: Un Mamífer Peculiar

L'ésser humà és un mamífer molt peculiar:

• Bipedestació: Caminem erectes sobre dues cames, un sistema de desplaçament que ens allunya de la radiació solar, consumeix molt poca energia i allibera les mans. Desavantatge: L'estretor del canal del part fa més dolorosos els parts i deixa més exposats els òrgans fonamentals a les agressions i accidents externs.
• Polze oposable: Les nostres mans tenen gran capacitat d'aprensió, que poden exercir constantment.
• Neotènia: Naixem "prematurament". El cervell del nadó no supera els 400 g i assoleix 1 kg en el seu primer any.
• Plasticitat biològica: No tenim comportaments instintius que determinin la nostra conducta. La plasticitat biològica permet a l'ésser humà desenvolupar-se, absorbint la informació que el grup humà li proporciona per aconseguir la seva lenta adaptació al medi. L'ésser humà, per la seva pròpia natura, necessita una cultura per sobreviure. Què deu l'ésser humà a la natura i què a la cultura que li ha estat inoculada socialment?

La Cultura: Un Procés Evolutiu

Les conquestes fonamentals són:

• Llenguatge: Imprescindible. Protecció contra el fred i les feres, millora la dieta i evita intoxicacions.
• L'habitatge i el vestit: Ens abriguen i ens protegeixen.
• Domesticació dels animals: Són fonts d'alimentació, de transport i d'ajuda en el treball.
• Agricultura: Producció i consum de cereals que permeten alimentar una població deu vegades més gran. Grans conseqüències:
  1. Fa sedentària la població.
  2. Exigeix una especialització en el treball (conrear la terra i defensar el territori), la qual cosa comporta l'aparició de les jerarquies socials.
  Les societats humanes es van desenvolupar en un procés de complexitat que afecta les seves funcions bàsiques.
• Política: Distribució social del poder necessari per a l'organització de les activitats socials.
• Economia: Producció, distribució i consum dels béns, necessari per a la vida humana.
• Cultura (codis simbòlics): Elaboració de codis simbòlics que permeten la comprensió del "lloc de l'home en el cosmos" i la seva comunicació amb els nostres coetanis i hereus.

Conclusió

L'home és per natura un ésser social i cultural. L'ésser humà és un ésser històric, hereu d'una tradició que li proporciona un patrimoni. Som hereus i testadors. Aquesta evolució natural i cultural ha donat lloc al mode humà de conèixer, obrar i sentir.