Natura, Cultura i Diversitat: Teories i Actituds Antropològiques

Hi ha una “naturalesa humana”?

Sí, perquè, per exemple, tenim l’instint de reproducció. Ara bé, aquesta naturalesa humana sembla ser molt flexible i indeterminada. La vida sexual és molt diferent en funció de com és una persona.

Concloem que l’ésser humà no té natura, sinó que té cultura.

Cultura en el sentit de supervivència de l'espècie

La intel·ligència és la facultat humana que, per mitjà del que crea, permet la supervivència.

• Creacions = Cultura
• Fi = Supervivència

Cultura vs. Educació

La cultura és allò que vas aprenent dia a dia a base dels costums que té la societat.

L'educació és la forma d’adaptar-te a la societat que t’ensenyen les persones del teu voltant.

L'Ésser Humà i la Cultura

L’ésser humà apareix com a ésser cultural (ja fabricava estris/armes, es vestia, enterrava els morts...).

Què ens fa ser humans?

El procés d’humanització (crear-nos) és la progressiva humanització de la realitat i la independització de la pressió natural per mitjà de la cultura.

Natura i Transmissió d'Informació

La vida es basa en la transmissió d’informació genètica (instints), però per a l'humà, la vida depèn de la cultura i la transmissió d’informació per mitjà de l’ensenyament i l’aprenentatge.

Definició de Cultura

La cultura és el mode de vida que un grup social comparteix. Es compon del medi social on l’home s’educa.

L'home és considerat un “animal tècnic” i un “animal simbòlic”.

• Tècnica: Permet la reproducció material de l’espècie.
• Llenguatge: Permet la reproducció simbòlica del saber compartit per la comunitat.
• Funcions del llenguatge: Representativa, expressiva i apel·lativa.

Com expliquem la diversitat cultural?

S’explica per la gent estrangera que emigra i té pensaments diferents dels que hi resideixen. En ajuntar-se diferents cultures, es crea aquesta diversitat.

Teories sobre el Desenvolupament Cultural

Evolucionisme Unilineal

Teoria que diu que totes les cultures han passat o passaran per les mateixes bases de desenvolupament, en una única escala evolutiva:

1. Salvatisme (nomadisme)
2. Barbàrie (agricultura)
3. Civilització (urbanisme)

Difusionisme

La diversitat cultural s’explica pels contactes que cada cultura ha tingut amb altres (cultures emissores i receptores). La cultura s’expandeix amb migracions, comerç, transport, conquestes i intercanvis.

Neoevolucionisme Multilineal

Les diferents cultures són resultats d’adaptacions diferents davant de contextos diferents.

Multiculturalisme

És el fet que en un espai conviuen grups identificats amb diverses cultures.

Actualment, aquests grups reclamen un major reconeixement de la seva cultura, ja que els estats moderns s’han construït a partir de la progressiva uniformació del poble (religiosa i nacional).

Es pot jutjar una cultura superior a l'altra?

No, perquè cada cultura té els seus propis trets culturals (respecte al medi, cohesió familiar, ritme de vida, solidaritat social...).

Diversitat Cultural

És el fet que cada societat o grup social té la seva cultura.

Actituds davant la Diversitat Cultural

1. Etnocentrisme: Analitza allò diferent des dels propis criteris i valors, i tendeix a comportar:
   • Fenòmens de manca de comprensió.
   • Mesura en què es considera la cultura superior (paternalisme/imposició).
   • Tolerància respecte a les diferències.
   • Separació entre grups culturals i tancament de cada cultura en el seu espai.
2. Relativisme Cultural: Considera cada cultura des dels seus propis valors:
   • Lluita contra l’etnocentrisme, però pot perdre sentit crític quan en les altres cultures s’avaluen pràctiques contràries als drets humans.
   • Afavoreix una vista estàtica de les cultures i les impedeix evolucionar o progressar.
3. Interculturalisme: Considera necessari l’encontre entre diferents cultures en peu d’igualtat. Es proposa:
   • Reconèixer la naturalesa plural de les nostres societats i no renunciar a la cohesió.
   • Celebrar la diversitat i afavorir la integració social a partir d’una cultura o identitat comuna.
   • Promoure el diàleg entre cultures i identitats, i la barreja.

La Cultura i la Revolució Francesa (1789)

Els burgesos necessitaven il·lustrar el poble perquè aquest deixés d’estar al costat de l’Església i es posés a favor de la Revolució.