Natació: Característiques, Parts Bones i Estils

Característiques

La natació és un esport que consisteix en nedar dins una piscina i es pot començar a practicar a qualsevol edat. Nedar, desplaçar-se per sobre o per sota de l’aigua, sense tocar el fons, ho podem fer a qualsevol riu, llac, canal.... Però competir de manera oficial, només ho podem fer en una piscina. Una piscina de competició ha de mesurar 50 m de llargada, 21 m d’amplada i 1,80 m de profunditat, i s’ha de dividir en 8 carrers de 2,5 m d’amplada cadascun.

• SURADES o CORDES: són separadors normalment de plàstic o suro que delimiten els carrers. En els darrers metres són d’un color diferent.
• BLOCS DE SORTIDA: Plataformes folrades de material antilliscant on pugen els nedadors per llançar-se a l’aigua. Cada bloc de sortida està numerat de l’1 al 8.
• AGAFADOR: Peça metàl·lica que s’utilitza per adoptar la posició de sortida en la modalitat d’esquena. Normalment està situat en el bloc de sortida.
• LÍNIES DE SENYALITZACIÓ DEL FONS DE LA PISCINA: Assenyalen els carrers sota l’aigua. Normalment són d’un color fosc i estan situades al mig de cada carrer perquè el nedador les pugui seguir sense cap problema.
• CORDA DE SORTIDA NUL·LA: Dispositiu situat a 15 m de la sortida d’ample de la piscina i que serveix per avisar els nedadors d’una sortida nul·la.
• LÍNIA DE BANDEROLES: Dispositiu format per una corda amb banderoles, situat gairebé al final de la piscina, a 1,80 m sobre la superfície de l’aigua. Serveix per indicar als nedadors de la modalitat d’esquena quan han d’iniciar el viatge.

Característiques

La primera característica destacable en aquest esport és el medi en què es realitza: l’aigua. Aquesta ha de mantenir-se a un nivell constant, i sense que hi hagi turbulències. La temperatura de l’aigua ha de ser de 24 º aproximadament. La segona característica ve donada per la posició del cos. Es passa de la posició vertical que tenim a terra a una posició totalment horitzontal en què s’ha de conservar el màxim equilibri corporal sobre la superfície de l’aigua. Aquesta capacitat l’anomenem flotació. Per desplaçar-nos dins l’aigua hem de combinar correctament els braços i les cames. És en aquest moment on té un paper molt important la propulsió. Mentre que en el medi terrestre només necessites les cames per desplaçarte, aquí, a l’aigua, hauràs de fer-ho combinant els braços i les cames. També, cal tenir en compte la respiració. És molt important que el nedador sàpiga respirar dins l’aigua (en les dues fases: inspiració i i expiració) i cal fer-ho d’una manera molt coordinada. La resistència que l’aire oposa al moviment mentre caminem és mínima, mentre que quan nedem, l’aigua oposa una resistència molt més gran, per això hem de fer un esforç superior. Aquest esforç és molt gran quan nedem al mar.

Parts bones

Perquè exercita tot el cos; és un dels esports més complets. Perquè aporta un treball de resistència cardiopulmonar molt gran. Perquè la pressió sanguínia és més baixa quan s'està en posició horitzontal. Perquè l'aigua és el millor medi que per exercitar els músculs lesionats o dèbils. Perquè els riscos de lesió són extremadament baixos. Perquè cap edat és impediment per fer natació i és particularment beneficiosa per les persones grans. Perquè millora la postura corporal. Perquè estimula la circulació sanguínia. Perquè allibera tensions.

Estils

Crol: Es tracta de moure els braços de manera alternada i les cames com una tisora. Aquest moviment de cames ha de ser rítmic i molt sincronitzat. És molt important, mentre es neda, saber respirar; fer-ho bé augmenta el rendiment i permet aguantar molt més. La respiració en aquest tipus d’estil ha de ser lateral. Es tracta d’inspirar per la boca quan girem el cap lateralment, al mateix temps que el braç del mateix costat executa un moviment rotatori d’avanç, i d’expirar dins l’aigua quan el cap torna a la seva posició inicial.

BRAÇA: Aquest estil també s’anomena “estil de granota”, perquè els moviments dels braços i cames s’assemblen als que fa aquest animal quan és a l’aigua. Tots dos braços es mouen alhora i realitzen un mateix moviment. Les cames es flexionen, imitant el moviment de les potes d’una granota. Durant el desplaçament sempre ha de coincidir que els braços s’estiguin oberts quan les cames estan tancades. La respiració és per davant, no pels costats. El moviment del cap es treu de l’aigua coincidint amb la fase d’obertura de braços, i es torna a introduir dins l’aigua quan es tanquen els braços i aleshores s’expira pel nas i la boca.

PAPALLONA: Aquest estil va néixer el 1926; l’inventà un alemany, quan en una competició de braça va impulsar els seus braços endavant per sobre l’aigua. El reglament no va fixar que els braços s’havien de mantenir sota l’aigua fins al 1952 i, així, un any més tard, s’instituí de manera oficial la papallona com a estil. És una modalitat molt dura. Els braços de forma simultània, es llancen endavant per sobre l’aigua i després, enrere, per sota. Els moviments de les cames i dels peus també es realitzen simultanis cap amunt i cap avall. El cos realitza un moviment ondulatori natural, no forçat, per mantenir una posició.

ESQUENA: Aquest estil es diferencia de tots els altres per la posició del cos, cara amunt. El moviment dels braços és rotatori i alternat, quan un braç comença a entrar a l’aigua, l’altre en surt. Les cames realitzen una batuda igual que en l’estil crol, però en posició contrària. Els genolls gairebé no es flexionen gens. La Natació assolí categoria olímpica el 1826 i el 1912 s’incorporà la modalitat.