La Narrativa Valenciana de Postguerra: Repressió i Renaixement (1939-1975)

La Narrativa Valenciana de Postguerra: Repressió i Renaixement

Els Anys Foscos (1939-1946): Silenci i Exili

L’any 1939, amb l’acabament de la Guerra Civil, la nostra llengua i cultura, pertanyents al bàndol dels vençuts, van intentar ser esborrades i dominades. El primer pas per a aconseguir aquesta fita va ser la prohibició de l’ús del valencià a nivell oficial i també a nivell literari, és a dir, es va prohibir a les editorials que publiquessin llibres en valencià.

Molts dels intel·lectuals que ja havien iniciat la seva obra, o els qui se sentien identificats amb la nostra cultura, es van veure obligats a emprendre el camí de l’exili cap a França o Amèrica del Sud. Altres van emmudir i ja no van publicar cap obra més i, finalment, uns quants van canviar de llengua per poder publicar.

Entre els anys 1939 i 1946 es va produir l’etapa més negra i desolada de la postguerra. Érem als inicis i la situació era completament adversa a la nostra cultura. El panorama literari valencià es trobava gairebé desèrtic; l’única cosa que mantenia en vida la nostra narrativa eren algunes publicacions que es feien a l’exili, concretament a Mèxic o a Xile.

Primera Etapa de Represa (1946-1959): El Premi Joanot Martorell

La represa de la narrativa valenciana es va iniciar sobretot gràcies a un fet històric mundial que va afavorir indirectament la nostra literatura: l’acabament de la Segona Guerra Mundial l’any 1946. Aquest esdeveniment significava la derrota de les dictadures europees i deixava el govern espanyol en una situació molt difícil.

Per tal de donar una imatge més tolerant, es van començar a permetre alguns premis i publicacions en llengua catalana (o valencià). Concretament, l’any 1947, es va iniciar el Premi Joanot Martorell, que va ser molt important a l’hora de divulgar i donar suport a la nostra novel·la en els anys més difícils.

Així doncs, a partir d’aquesta represa que s’inicia els anys 1946-1947, comença la primera etapa de la postguerra, que es tanca al final de la dècada del 50. Durant aquest període, es va intentar la recuperació de la narrativa valenciana i es va lluitar per impedir que la literatura anés minvant fins a desaparèixer o esdevenir un fet regional i anecdòtic.

Durant aquesta primera etapa, alguns autors que havien començat a escriure abans de la guerra van reprendre la tasca. D’altra banda, va aparèixer tota una sèrie d’escriptors que van iniciar la seva obra en la postguerra, intentant una ruptura respecte a la novel·la anterior.

Desafiaments dels Narradors de Postguerra

Els narradors en aquesta etapa es van haver d’enfrontar a uns condicionaments tan importants i negatius com:

• La manca d’editorials
• El règim franquista
• La censura
• La impossibilitat de viure de la seva professió

Segona Etapa: La Consolidació dels Anys 60

La segona etapa de la postguerra es va iniciar l’any 1960 gràcies a una sèrie de factors molt importants:

1. Major tolerància: El règim, ja consolidat i segur, es podia permetre una major obertura respecte a la literatura en català.
2. Retorn d'autors clau: Una sèrie d’autors importantíssims que ja s’havien començat a publicar abans de la guerra van reprendre la seva tasca, alguns d’ells a l’exili, i van assolir una gran qualitat novel·lística. És el cas, per exemple, de Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga i Joan Puig i Ferreter.
3. Pic de qualitat i noves veus: Altres autors, com ara Manuel de Pedrolo, Joan Sales o Xavier Benguerel, van arribar a un moment de qualitat en la seva producció. A més, van aparèixer una sèrie d’escriptors nous, com són Baltasar Porcel i Terenci Moix.

El Final de la Narrativa de Postguerra (1970-1975)

En acabar la dècada dels 60, i més concretament entre els anys 1970 i 1975, es va produir el final de la narrativa de postguerra. Aquest acabament és degut sobretot a l’aparició d’una nova generació d’escriptors, la dels 70, per als quals la Guerra Civil és un fet històric que, si bé encara té influència, ja no és un fet viscut sinó llunyà.