Narrativa i Teatre del Segle XX: Resum i Anàlisi

La Narrativa del Segle XX

El nou model narratiu es caracteritza per l'irracionalisme, l'oposició a la lògica, el subjectivisme, la penetració psicològica i l'experimentació tècnica. Apareix un tipus de narrador més compromès amb la societat que intentarà reconstruir els valors oblidats o bé mostrarà el caos i l'absurd de la vida humana. Serà molt variada. Els temes tractaran de conflictes, crisis religioses i de valors, relacions personals, sexualitat, sentit de l'existència... L'heroi o protagonista serà substituït per l'antiheroi. El temps important serà el psicològic, el moment viscut pel protagonista. El punt de vista narratiu serà el d'un sol personatge que selecciona els esdeveniments i els explica en primera persona tal com ell els veu i els sent. El monòleg interior comportarà una autèntica revolució. Una altra novetat serà la del perspectivisme, on s'expliquen uns mateixos esdeveniments des de diferents punts de vista perquè el lector n'extregui una visió pròpia. L'estructura de la narració serà fragmentada i la forma s'acostarà a la d'altres gèneres.

Marcel Proust

Escriu una mena de crònica impressionista de la societat francesa que ell dona a conèixer des d'una perspectiva totalment nova: el punt de vista intern dels personatges, els quals caracteritza d'una manera fragmentària, a través dels seus costums, gustos, records... La subjectivitat, el domini del monòleg interior i les evocacions sensorials. Creador de la novel·la psicològica del segle XX. Va voler fixar el temps passat, sobretot una època i un món, el de l'aristocràcia i l'alta burgesia. Un dels aspectes més interessants de l'obra és la manera que té de fer reviure el passat, a través del que ell anomena la memòria involuntària, la qual es posa en funcionament a partir de les sensacions gustatives, olfactives o tàctils. A la recerca del temps perdut, un conjunt de set llibres estructurats com una sola novel·la que va reconstruint la vida del narrador i retratant els personatges i l'ambient de l'aristocràcia i de l'alta burgesia de l'autor. Escrita en una prosa poètica, morosa, de to elegíac i reflexiu, té com a tema principal el pas del temps i la memòria. Les relacions amoroses basades en la gelosia i la desconfiança del retrat de la vida.

Franz Kafka

La metamorfosi. Kafka descriu un univers absurd en què l'individu se sent sol i impotent davant la burocràcia, la justícia i la societat, que apareixen com una cosa hostil i incomprensible. En les seves obres mostra que l'ésser humà està subjecte a poders més grans que no pas ell i que porta el pes de la culpabilitat per un delicte que mai s'especifica. La idea de la culpa i el motiu bàsic són presents en tota l'obra de l'autor. La majoria de crítics relacionen la prosa de Kafka amb l'expressionisme.

Thomas Mann

És el millor representant de la novel·la de pensament alemanya. Les seves obres són força complexes a causa de la profunditat intel·lectual i de la densitat de les reflexions sobre temes transcendents com ara l'art, la vida, la malaltia, el temps... Tota la seva obra consta de l'antagonisme entre l'art i la vida i de la decadència dels valors burgesos. La muntanya màgica ambientada en un d'aquests establiments on es reunien burgesos rics de tot Europa. Darrere una aparença realista, s'amaguen un conjunt de símbols que representen la fi d'una època i dels valors burgesos. El doctor Faust reflexiona sobre la creació artística i la història d'Alemanya vista com un Faust col·lectiu que acaba destruint-se perquè ha venut l'ànima al diable. La mort a Venècia, estada de repòs a Venècia. Al mateix hotel estiueja una família polonesa amb el seu fill, autèntica personificació de bellesa.

James Joyce

La publicació d'Ulisses va capgirar la concepció de la novel·la contemporània. Ulisses narra un dia normal d'un home que viu i es mou per Dublín. Joyce intenta mostrar la vida psicològica quotidiana de l'home contemporani a través del monòleg interior, les associacions d'idees, els salts temporals i les alternances somni-realitat, dividit en 18 capítols. Joyce experimenta a Ulisses múltiples recursos formals, sobretot el punt de vista narratiu, l'ús del llenguatge, referències culturals constants, jocs de paraules, una puntuació molt particular, cançons... Una altra obra va ser Finnegan's Wake.

Virginia Woolf

Fi de viatge, La cambra de Jacob, Les ones, Orlando, Al far. És una novel·lista difícil de classificar. Les seves novel·les prescindeixen de l'argument i la caracterització dels personatges per poder analitzar detalladament un estat d'ànim tal com es presenta en un moment donat. Fa servir el monòleg interior per representar el corrent de consciència dels seus personatges i li agrada alternar-lo amb diferents perspectives. Salts temporals i fa reflexions sobre el pas del temps. Escriu en prosa poètica i s'hi va teixint la narració a través dels pensaments dels personatges. L'objectiu és mostrar la realitat interna i subjectiva.

William Faulkner

Sartoris explica la història d'una família poderosa en fase de desintegració. Va basar-se en la seva família. El soroll i la fúria. Juga a combinar elements clarament avantguardistes amb aspectes més tradicionals. A Mentre agonitzo es multipliquen els punts de vista narratius i l'autor hi va donant versions en primera persona del que pensen els personatges d'una família pobra de camperols. Durant 18 dies intenten traslladar el cadàver en un carro de bous a la ciutat. Santuari narra el segrest i la violació d'una nena rica per part d'un delinqüent. Pertany al grup d'obres de l'autor que parlen de blancs ambiciosos i mancats de principis. El soroll i la fúria explica una història familiar molt dura. Transcorre en 4 dies que estructura la novel·la en 4 parts. La primera és un monòleg d'un dels 4 germans de la família. La segona part està narrada per un altre germà. La tercera està narrada per un racista, estafador que fa la vida impossible a la família i a l'última part trobem el narrador omniscient.

El Teatre del Segle XX

Teatre Naturalista i d'Idees

. intenta reproduir la realitat fidelment i alhora analitzzar el comportament hum i les seves causes. per aconseguiro aplica la idea de la quarta paret qe ocupen els espectadors, desde la qual han de poder espiar els personatges en la seva intimitat. caraceristiques: els personatges: l'herècia, la filosofia i l'ambient son les causes del comportament, dels sentiments i dels pensaments dels personatges. La intencio es tracta d'un analisis minuciosa i impertorbable dels caracters, una mena d'estudi psicologic. La posada en escena: en la vida han de existir realments dalt de l'escenari. Els agrada els decorats exagerats. el director escenic es el maxim responsable de la representacio. El teatre simbolista: contrari que el teaatre naturalista, es un teatre idealista i espiritual, obert al misteri i al sobrenatural. fou en el seu temps un teatre reservat a una minora d'escollits, hermetic, i preocupat per la bellesa formal i l'ideal espiritual. caracteristiques: l'accio es vol traslladar a la realitat mes profunda i miseriosa que s'amaga darrere les apareces i el mon quotidia. L'esài i el temps es tracta d'obres atemporals, fora de l'espai i el temps, Els personatges estan destinats a simbolitzar sentiments sense individualitat, el llenguate és magnific, poetic i musical, de comprensio dificil i la posada en encena, pels simbolistes el mes important es el text. El teatre d'avantguarda. El teatre de Jarry influi molt en el teatre dadaista i surrealista, aixi com el teatre de la crueltat. Tambe el teatre expressionista que es desenvolupa a Alemanya i es tracta dun teatre cinema que barregen el subjectivisme i la denuncia social. La figura mes representativa del teatre compromes es l'alemany Berolt que en col.laboracio amb el tambe alemany te els fonaments en el metode del distanciament per evitar que l'espectador s'identifiqui amb el que es narra dalt de l'escenari. El teatre de la crueltat propugna un espectacle total, en que el text s'enriqueix per qualsevol element sensorial, imatges violentes que trenqui la passivitat de l'espectador.

El teatre existencialista o de l'absurd: arriba al conclusio que qualsevol accio humana es absurda i inutil i porta implicits el patiment i el sacrifici.Expressen l'absurditat de la vida mitjançanet unes formes dramatiques tradicionals i un llenguatge lògic, mentre que l'anomenat teatre de l'absurd recolza en situacions sense explicacio en que tot es torna absurd i il.logic ja que vol posar de manifest la dificultat o la impossibilitat de communicacio entre els essers humans. Eugenie Ionesco i Samuel Beckett. Henrik Ibsen : amb Peer Gynt, Brant, dues obres dramatiques, va guanyar la fama de gran literat escandinau i el reconeixement internacional. Casa de nines, Un enemic del poble, amb el temps va evolucionar cap a obres més simboliques i pessimistes.  La dama del mar, Hedda Gabler. La carrega simbolica de La dama del mar coverti Ibsen en el director ideal de l'incipient teatre simbolista. Es per aixo que costa d'etiquetr ña seva obra dins duna esteta concreta. Opta per qualificrrla amb el terme generic de drama ibsenià. 3 etapes: 1. rimantica d'aprenentatge en que concreà drames romantics i d'intriga  vers, la segona en que pasota per duos obres liriques i filosoofiques, basades en l tradici i el folklore noruec i finalment a la tercera etapa ja en prosa, la del drama modern ibenia, de forta critica social burgesa, que genera grans ecandols i prohbicions. i que sovint recorre a l'us de elements simbolics. Anton Txèkhov: sel sol considerar seguidor del teatre impressionista que intenta recollir un moment qualsevol de la vida duna col.lectivitat humana, captarne les sensacions  i presentar els personatges a traves de detalls, dialegs i reaccions liminant la relfexio intel.lectual. Trenca les regles i aconsegueix que el personatges no siguin els mateixos en acabar que en començar l'obra. Ens situa dins dels prsonatges i ens mostra la incomunicacio que hi ha entre ells. Els seus personatges viuen sumits en la desesperacio i senfronten a la sensacio de fracas i dinutilitat de manera passiva, convençuts que la felicitat es impossible. Es tracta de un teatre de reflexio on els personatges s'intercmbien monolegs lirics. Sol recorrer a petits tocs d'ironia o d'humor negre que tambe el fan un clar personatge del teatre de l'absurd. Berolt Brecht: opera dels tres rals, critica la burgesia i es una parabola de la relacio entre la industria alemanya i Hitler. Trror i miseria al tercer reich, la bona persona de Sezuan, mare coratge i els seus fills, vida de Galilei i el cercle de guix caucasià. Va desenvolupar la teoria del teatre epic que preten suprimir la il.lusio teatral que intenta identificar l'actor i l'espectador amb els personatges. Per aquest motiu, actor i espectador s'han de mantenir distanciats, amb actitud objectiva i critica. La tecnica correspon a l'efecte V que presenta allo que es habtual transformat en alguna cosa singular. Per aconseguir aquest efecte va assajar diversos procediments. La finalitat del distanciament de l'actor es estabir l'objectivitat de la critica en la mateixa accio. El distanciament de l'actor ha d'aconseguir el dtanciament de l'espectador. Mare coratge i els seus fills: Laccio transcorre enmig duna guerra de religio. La cortge viu de comprar baix preu articles de la gent quee fuig i revendrels. El primer fill que li pren l'exercit es afussellat, el segon fill tambe, la guerra de religio continua . Nomes caterina, la fillam uda, te la valentia suficient per desafiar l'exercit i avisar la ciutat anb el soroll del seu timbal. Mare coratge assisteix al funeral dels seus fills. Al final sembla que el personatge no hagi apres res ni s'hagi transformat, pero el public si que en pot treure una lliçó. Samuel Beckett: Murphy, Watt, Molly, Malone meurt i L'innomable. es tracta del mateix univers desesperat que ens prensenta el seu teatre: Tot esperant Godo, Fi de partida. Va dedicarse fonamentalment al teatre. Acte sense paraules i Oh els bons dies.

Tot esperant Godot: buidor, absurditat de l'existencia i incapacitat de comunicacio dels essers humans. Obra sense argument i sense accio en que el temps no compta. Als dos actes que té la obra, apareixn els mateixos personatges en un mateix espai desolat. Dos vagabunds representes l'esser huma, esperen a sota d'un salze un tal Godot. Sostenen un dialeg absurd i desesperat que es interromput per l'arribada de dos essers grotescos i dramatics que poden simbolitzar lexplotacio i la crueltat en les relacions socials. Al final de cada acte, arriba un missatger per dir que godot no hi ha pogut anar i que poser hi anira l'endema.