La narrativa i el teatre català del segle XIX

La narrativa catalana del segle XIX

Fins al 1862, el consum de narrativa és en castellà, la llengua de prestigi. El motiu és que no s’ensenya català a les escoles i els autors catalans utilitzen la llengua castellana per a les seves creacions.

• La narrativa catalana no té mercat.
• Les obres narratives es fan en castellà a través de traduccions, novel·la popular, històrica o social.
• A Catalunya només s’escriu L’Orfeneta de Menargues d’Antoni de Bofarull, una novel·la històrica.

Amb Narcís Oller, el gènere narratiu obté èxit i la novel·la catalana és reconeguda internacionalment.

Narcís Oller (1846-1930)

Creador de la novel·la catalana moderna, és l’autor més destacat del realisme català. És el novel·lista més important del seu temps, al mateix nivell que Guimerà i Verdaguer. Va néixer a Valls, estudià dret i es decantà pel realisme influenciat per autors europeus. Va començar escrivint en castellà, però amb la Renaixença va adoptar el català i va crear un model narratiu modern. Influenciat per autors realistes i naturalistes europeus, volia reflectir objectivament la societat catalana del seu temps.

Obres anteriors a Oller

• L’Orfeneta de Menargues (1862) d'Antoni de Bofarull: La primera novel·la escrita en català. És una novel·la històrica considerada la recuperació de la narrativa en català des de l’edat mitjana. Tracta fets entre 1413 i 1416, com l’empresonament de Jaume d’Urgell i la mort de Ferran I, dins el context de la nova dinastia dels Antequera després del Compromís de Casp.
• Història d’un pagès de Joaquim Riera: Va rebre un accèssit als Jocs Florals de 1869. Narra la vida d’un pagès anònim en un poble català, mostrant la seva lluita diària, la misèria i les dificultats socials. El protagonista viu un conflicte entre les seves obligacions familiars i els seus desitjos personals. L’obra critica la desigualtat social i l’explotació dels més pobres.
• Records de la darrera carlinada de Marià Vayreda: És una novel·la ambientada al món rural i amb un to tradicionalista. Tracta la darrera guerra carlina a Catalunya, seguint un grup de joves atrapats en el conflicte. L’obra mostra la violència, el patiment i les conseqüències personals i socials de la guerra civil.
• Julita (1869) de Martí Genís i Aguilar (publicada el 1874): És una obra sentimental que narra la lluita d’una jove, la Julita, entre les tradicions del seu poble i els seus desitjos personals. Tracta temes com l’amor, la llibertat, la pressió social i el conflicte interior.

Aquestes obres menors són narracions curtes, de caràcter testimonial i amb certa vocació costumista i realista.

Obres escrites per Narcís Oller

Oller porta la novel·la a la modernitat narrativa del moment adoptant el model realista-naturalista, però en fa una versió personal incloent el sentimentalisme i el moralisme romàntic que el realisme rebutjava. Les seves obres principals són:

• La Papallona (1882): Novel·la que explora la complexitat emocional i psicològica de les relacions humanes. La història se centra en el conflicte intern de l’Antoni, que es veu atrapat entre els seus desitjos i les convencions socials. Oller reflexiona sobre els límits entre la passió i la moralitat. És la primera novel·la naturalista catalana que combina naturalisme i romanticisme sentimental.
• Escanyapobres (1884): Novel·la realista que aborda la problemàtica social i les tensions de la Catalunya del segle XIX. Se centra en la vida de l’Oleguer, un jove humil que lluita per sortir de la pobresa. El tema central és l’avarícia i l’avar segueix la tradició europea, criticant la hipocresia dels poderosos.
• La bogeria (1899): Escrita en plena crisi naturalista a Europa. L’obra ofereix diferents opinions sobre les causes del desequilibri mental de Daniel Serrallonga. Un metge, en Ginebra, defensa el determinisme naturalista. És un estudi psicològic que mostra com les lleis del medi i l’herència condicionen la salut mental del protagonista.

Característiques de La bogeria

1. Narrador testimoni (és un personatge) que conversa sobre el protagonista amb dos amics.
2. Discuteixen sobre el determinisme en comptes de corroborar-ho com fa el naturalisme clàssic.
3. Debat sobre la teoria naturalista: l’obra és una versió lliure del naturalisme de Zola.

En resum, Oller concep l’ésser humà com una unió de matèria i esperit, tot i que el naturalisme nega l’esperit. El realisme-naturalisme sovint parteix de fets reals, com Madame Bovary. (pàg. 100) Dunya Jabrou 1r BAT B

Dolors Monserdà i altres autors

L’autora, tot i escriure en èpoques modernistes, s’alinea amb el realisme del segle XIX i tracta problemes socials, especialment de dones recloses. La seva obra més destacada és La fabricanta (1904), que mostra l’ascens social d’una dona i retrata els costums de la Barcelona de l’època.

Altres obres destacades inclouen Carles Bosch de la Trinxeria, qui escriu L’hereu Noradell el 1889. És olotí i forma part de l’escola d’Olot, referent de la novel·la rural, tot i que Bosch escriu novel·les burgeses, liberals i urbanes.

El quadre de costums

Literatura basada en els costums d’una societat en un temps històric determinat, amb intenció descriptiva i interès documentador. Gèneres: cròniques, memòries, llibres de viatges, etc. A Catalunya, influenciada pel costumbrismo espanyol, crea l’article o quadre de costums, una tendència realista amb arrels autòctones. Tenen èxit en revistes com Renaixença o L’Avenç. L'autor més destacat és Robert Robert.

El teatre del segle XIX

El teatre del segle XIX és popular i reglamentat per les lleis de la monarquia. Continua existint el teatre particular d’aristòcrates i burgesos. La novetat són els tallers literaris, pisos llogats per joves on es llegien poemes, es debatia i es feien representacions paròdiques obertes a totes les classes socials. Frederic Soler s’hi va iniciar.

Frederic Soler "Pitarra" (1839-1895)

Dramaturg, poeta i empresari teatral, va ser el màxim representant del teatre romàntic català. Amb el pseudònim "Serafí Pitarra" escriu obres satíriques i humorístiques, i també drames com Les joies de la Roser (1866) o Batalla de reines (1887).

Va guanyar prestigi parodiant autors i drames romàntics. Les seves paròdies, conegudes com Les gatades (1864-66), són escatològiques i barroeres. Frederic Soler consolida el públic del teatre català amb un llenguatge col·loquial. Abans d'ell, predominaven gèneres com:

• Sainet: Caricatura de la vida quotidiana amb ironia.
• Comèdia burgesa: De costums.
• Drama romàntic: Històric medieval i melodrama.

El teatre culte no va tenir gaire èxit. El 1867, un reial decret obligava a incloure un personatge que parlés en castellà per frenar el català; sovint era un funcionari ridiculitzat. Dunya Jabrou 1r BAT B

Àngel Guimerà (1845-1924)

Una de les tres grans figures del segle XIX. Es mou entre el Romanticisme i el Realisme. Comença amb obres romàntiques i incorpora progressivament el realisme, sense abandonar el sentimentalisme.

Etapes de la seva obra

• 1879-1890: Tragèdia romàntica en vers. Obra: Mar i Cel (1888).
• 1890-1900: Drames realistes: Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900).
• 1900-1924: Diversificació i adopció del Modernisme.

Característiques principals

• Personatges romàntics: Passions violentes i amors tràgics. El tema de Mar i Cel és l'amor etern.
• Marc realista: Temes de la Catalunya contemporània amb un llenguatge ajustat a la classe social.
• Conflicte social: Tracta les relacions de poder entre el camp, la indústria i la classe treballadora (lluita de classes).