La narrativa modernista i el teatre noucentista
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,06 KB
La narrativa modernista
Busca superar el realisme i el naturalisme. Hi ha tres tendencies:
El ruralisme simbòlic
Aporta una visió negativa de la natura com la representació de les forces primàries i brutals que s'enfronten a l'individu. El món rural és un símbol d'endarreriment contra el qual s'ha de lluitar. Els personatges són retratats com a éssers primitius.
Raimon Casellas: "Els sots feréstecs"
Simbolitza el fracàs de l'artista en el seu afany de canviar la societat.
Víctor Català (Pseudònim de Caterina Albert): "Drames rurals" i "Solicitud" presenten un medi rural habitat per personatges primaris i brutals, que entren en conflicte amb els humans.
El decadentisme
Recull el gust pels temes escabrosos i morbosos, ja no interessa la descripció dels ambients, sinó els efectes i les sensacions que provoquen en els personatges.
Prudenci Bertrana "Josafat" narra la relació entre un campaner i una prostituta.
El costumisme
Presenta un retrat crític de la societat burguesa.
Santiago Rusiñol "L'auca del senyor Esteve"
Joaquim Ruyra "Marines i boscages"
En València el camp de la narrativa rural troba en Salvador Guinot i Eduard López-Chávarri "Cuentos líricos" i "De l'Horta i la muntanya".
El teatre modernista
El teatre és el gènere que millor pot encarnar el concepte d'art total que propugnaven els artistes modernistes. Hi ha dues tendencies:
El teatre regeneracionista
Escenifica els conflictes entre l'artista i la societat, entre l'individu i l'entorn.
Ignasi Iglesias "El cor del poble"
Joan Puig i Ferrater "Aigües encantades"
El teatre esteticista
D'influència simbolista, defensa el gust de l'art per l'art i les seves obres no plantegen problemes socials.
Adrià Gual
Santiago Rusiñol
El noucentisme
La prosa
L'ideari del noucentisme suposa un fre al desenvolupament de la novel·la. Per les seves intencions didàctiques, els noucentistes prefereixen conrear altres gèneres, com el conte o l'assaig. Les traduccions de les grans obres europees foren considerades un factor principal per a la normalització de la cultura catalana.
Eugeni d'Ors "Glosari" conjunt d'articles, assajos breus publicats al diari La Veu de Catalunya, tenien gran influència entre el públic. "La ben plantada" recull de glosses on presenta, amb un llenguatge poètic i carregat d'ironia, la figura de Teresa (dona noucentista). Autors destacats Josep Carner i Ernest Martínez Ferrando.
El teatre
La producció teatral durant el noucentisme és escassa, van confluir durant el mateix període autors modernistes i noucentistes i obres populars i cultes. Destaca la comèdia de costums d'ambient burgès, un gènere dramàtic, ja que els personatges són burguesos cultes i refinats que solucionen els seus conflictes de manera educada.
Carles Soldevilla "Civilizats", "Bola de neu" reflecteixen una voluntat didàctica i un intent de donar a conèixer el model cultural noucentista.