La Narrativa Modernista a Catalunya: Trencant amb la Tradició

La Narrativa Modernista: El Gènere Més Tardà

La literatura modernista s’inicià l’any 1892. La narrativa modernista, però, no apareix fins als primers anys del segle XX.

La principal causa d’aquesta tardança és que l’ideari del primer Modernisme no s’avenia amb la novel·la: la poesia representava l’artista, mentre que la prosa representava la massa grisa del poble. Des de la Renaixença, la literatura catalana havia privilegiat la creació poètica, la qual cosa havia impedit el desenvolupament d’una tradició novel·lística sòlida.

La Novel·la Modernista: Continuïtat i Renovació

La narrativa modernista va continuar la tradició novel·lística del final del segle XIX: un marc rural on passava l’acció, clarament romàntic, i alhora una manera de presentar els fets totalment realista. En la producció novel·lística, hi veiem una continuació d’aquell costumisme rural. Però si analitzem a fons les novel·les modernistes, ens adonem que aquest ruralisme és una reacció contra el mateix ruralisme, una crítica.

La característica principal és que l’acció passa en un marc natural. Però aquesta natura no té un sentit romàntic, sinó al contrari: és una natura hostil presentada d’una manera crua i pessimista que té com a finalitat presentar de manera dramàtica les preocupacions i les tensions entre l’individu i la societat.

Els Personatges com a Herois

Els modernistes no van acceptar mai el determinisme que defensaven els naturalistes. No podien admetre la submissió de l’ésser humà a la seva herència i al seu entorn. Estaven convençuts que tothom pot canviar el seu destí d’acord amb la seva voluntat.

Els protagonistes de les novel·les modernistes són presoners de la lluita entre el seu ideal i la realitat. Són la plasmació de l’heroi modernista, que s’imposa a la seva sort.

La Natura com a Espai Simbòlic

En la narrativa modernista, l’acció no és ja a la natura pintoresca idealitzada, sinó a una natura hostil contra la qual lluiten els protagonistes.

Determinats elements naturals es converteixen en personatges de la trama argumental i adquireixen el valor de símbols. La natura es converteix en espai simbòlic.

Raimon Casellas (1855-1910)

A més d’autor, va ser un destacat crític d’art. La seva influència va contribuir a difondre la renovació d’idees estètiques que defensava el Modernisme.

Obra

• Les multituds (1905): Recull de narracions que exemplifica el comportament d’unes masses que arriben a destruir. Pren com a punt de partida fets reals i els exagera per arribar a trobar-hi un sentit simbòlic.
• Els sots feréstecs (1901): Considerada la primera novel·la modernista.

Els sots feréstecs

Planteja l’enfrontament entre l’artista i la societat: mossèn Llàtzer, que ha de lluitar contra els habitants d’un poblet, Montmany, i contra la natura que l’envolta.

Mossèn Llàtzer intenta acostar-se a una comunitat de pagesos que pugnen per mortificar-lo amb tota classe de crueltats. Una natura feréstega actua contra el protagonista i fa impossible la seva adaptació a la parròquia que li ha estat assignada, cosa que l’aboca a la tragèdia.

Mossèn Llàtzer simbolitza l’esperit de revolta que predicava l’ideari modernista. I és aquest esperit de lluita allò que té valor simbòlic.

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís)

Víctor Català és el pseudònim que va utilitzar Caterina Albert i Paradís per poder publicar les seves obres. Filla d’una família benestant, va poder dedicar-se a la literatura. Vivia de les rendes de la terra, va tenir professors particulars, va aprendre francès i italià, i va viatjar molt. Caterina Albert es dedicà també al dibuix, a la pintura i a l’escultura.

Obra

• Drames rurals (1902): Recull de narracions.
• Solitud (1905): La novel·la més important del període modernista.
• La infanticida (1898): Premiada als Jocs Florals el 1901.

Solitud

El tema de Solitud és el característic de tota la novel·la modernista: la lluita de la protagonista, na Mila, contra un entorn agressiu.

Na Mila acompanya el seu marit a fer d’ermità a la muntanya. Ell és un home sense esma que es deixa arrossegar per l’Ànima. Na Mila fa amistat amb el Pastor. Però el Pastor mor i na Mila queda sola davant la natura. Finalment, l’Ànima entra a l’ermita i viola na Mila. Aquest fet comporta la decisió de na Mila de fugir d’aquell lloc.

Prudenci Bertrana (1869-1941)

Fill de propietaris rurals, va viure a Girona, formant part del nucli cultural de la ciutat, primer com a pintor i després com a escriptor. En la maduresa, va establir-se a Barcelona, on va continuar la seva producció literària, que compaginava amb la pintura i el periodisme.

Obra

• Proses bàrbares (1911)
• Josafat (1906)

Bertrana ambienta la seva obra narrativa a la ruralia. En aquest cas, el marc rural no és un àmbit de desgràcies, sinó la ruralia idealitzada de la seva infantesa, que va ser per a ell el contrapunt de la ciutat alienadora.

La seva prosa evidencia un treball exquisit d’elaboració que té com a resultat una obra d’estil pulcre i rigorós.

Josafat

Recrea el mite de la bella i la bèstia en la història de les relacions eròtiques entre el campaner de la catedral de Girona, Josafat, i una prostituta, na Fineta, dins l’espai sagrat de l’església, relacions que acaben amb la mort de l’una i l’embogiment de l’altre.

La novel·la té una clara reminiscència rural. Josafat prové de la ruralia més sinistra, cosa que condiciona el seu caràcter. El seu cos estrafet i la seva ment malaltissa el converteixen en un personatge indefinit antropològicament, mig home i mig bèstia, capaç de la més gran generositat i de la crueltat més extrema.

Aquesta hibridesa fisiològica i la seva indefinició de caràcter fan que embogeixi i acabi matant na Fineta. Consumat el drama, s’asseu a la barana del campanar de la catedral, fa sonar el seu flabiol i s’allibera amb aquest ritu estrany de la seva culpa angoixosa.

Joaquim Ruyra (1858-1939)

Va estar lligat tota la vida a la seva casa pairal de Blanes, on va situar l’acció de gairebé totes les seves narracions.

Ruyra es desmarcà dels aspectes més conflictius de l’ideari modernista i mai no va participar activament en les lluites ideològiques entre les diverses tendències.

Obra La cerca de la perfecció és el que caracteritza la prosa de Ruyra. Ruyra va trobar en el conte el seu espai literari. Els reculls de narracions més destacats són Marines i boscatges (1903), la seva edició ampliada Pinya de rosa (1920) i La parada (1919). -Ruyra situa l’acció de gairebé totes les seves obres en escenaris mariners fugint del ruralisme negre d’altres autors. Marines i boscatges -El recull Marines i boscatges delata la passió que sentia per la mar, present a pràcticament tots els seus contes. -Hi destaquen els diàlegs que hi reprodueixen perfectament el parlar salat de la gent de Blanes del tombant de segle. -Del recull de Marines i boscatges destaquen les tres narracions més llargues: Jacobé, la història d’una malaltia mental que acaba amb la mort de la protagonista que enfronta dues tesis, el determinisme biològic i la influència de les convencions socials; L’idil·li d’en Temme, un al·lot que no ha rebut mai l'amor d’una mare i al qual la mar li ofereix aquest amor, i El rem de trenta-quatre, una novel·leta estructurada al voltant del viatge per mar que fa una al·loteta per poder pintar millor els seus quadres, en una barca de mitjana on cada personatge és un món, i els canvis de la mar des de la calma fins a la tempesta són descrits amb una precisió perfecta.