La Narrativa Modernista Catalana: Autors, Obres i Temes Clau

La Narrativa Modernista

Introducció

La literatura modernista s’inicià l’any 1892. La narrativa modernista va arribar als primers anys del segle XX. La principal causa d’aquesta tardança és que l’ideari del primer Modernisme no s’avenia amb la novel·la: la poesia representava l’artista, mentre que la prosa representava la massa grisa del poble. Des de la Renaixença, la literatura catalana havia privilegiat la creació poètica, i això havia impedit el desenvolupament d’una tradició novel·lística sòlida.

La novel·la modernista: continuïtat i renovació

La narrativa modernista va continuar la tradició novel·lística del final de segle XIX: un marc rural on passava l’acció, clarament romàntic, i alhora una manera de presentar els fets totalment realista. A la producció novel·lística hi veiem una continuació d’aquell costumisme rural. Però si analitzem a fons les novel·les modernistes ens adonem que aquest ruralisme és una reacció contra el mateix ruralisme, una crítica. La característica principal és que l’acció passa en un marc natural. Però aquesta natura no té sentit romàntic, sinó al contrari: és una natura hostil presentada d’una manera crua i pessimista que té com a finalitat presentar d'una manera dramàtica les preocupacions i les tensions entre l’individu i la societat.

Els personatges com a herois

Els modernistes no van acceptar mai el determinisme que defensaven els naturalistes. No podien admetre la submissió de l’ésser humà a la seva herència i al seu entorn. Estaven convençuts que tothom pot canviar el seu destí d’acord amb la seva voluntat. Els protagonistes de les novel·les modernistes són presoners de la lluita entre el seu ideal i la realitat. Són la plasmació de l’heroi modernista, que s’imposa a la seva sort.

La natura com a espai simbòlic

En la narrativa modernista l’acció no és ja a natura pintoresca idealitzada, sinó una natura hostil contra la qual lluiten els protagonistes. Determinats elements naturals es converteixen en personatges de la trama argumental i adquireixen el valor de símbols. La natura es converteix en espai simbòlic.

Raimon Casellas (1855-1910)

Raimon Casellas va ser, a més d’autor, un destacat crític d’art. La seva influència va contribuir a difondre la renovació d’idees estètiques que defensava el Modernisme.

Obra

El recull de narracions Les multituds (1905), exemplifica el comportament d’unes masses que arriben a destruir. Pren com a punt de partida fets reals i els exagera per arribar a trobar-hi un sentit simbòlic. L’any 1901 publica Els sots Feréstecs, considerada la primera novel·la modernista.

Els sots feréstecs

Els sots feréstecs planteja l’enfrontament entre l’artista i la societat, mossèn Llàtzer, que ha de lluitar contra els habitants d’un poblet, Montmany, i contra la natura que l’envolta. Mossèn Llàtzer intenta acostar-se a una comunitat de pagesos que pugnen per mortificar-lo amb tota classe de crueltats. Una natura feréstega actua contra el protagonista i fa impossible la seva adaptació a la parròquia que li ha estat assignada, cosa que l’aboca a la tragèdia. Mossèn Llàtzer simbolitza l’esperit de revolta que predicava l’ideari modernista. I és aquest esperit de lluita allò que té valor simbòlic.

Víctor Català

Víctor Català és el pseudònim que va utilitzar una dona, Caterina Albert i Paradís, per poder publicar les obres. És filla d’una família benestant que li va permetre dedicar-se a la literatura. Vivia de les rendes de la terra, va tenir professors particulars, va aprendre francès, italià, a llegir i va viatjar molt. (Caterina Albert es dedicà també al dibuix, a la pintura i a l’escultura.)

Obra

Va publicar narracions, destaquen Drames rurals (1902) però és coneguda per Solitud (1905), la novel·la més important del període modernista. Va publicar La infanticida (1898), que va ser premiat als Jocs Florals el 1901.

Solitud

El tema de Solitud és el característic de tota la novel·la modernista: la lluita de la protagonista, na Mila, contra un entorn agressiu. Na Mila acompanya el seu marit a fer d’ermità a la muntanya. És un home sense esma que es deixa arrossegar per l’Ànima. Na Mila fa amistat amb el Pastor. Però el Pastor mor i na Mila queda sola davant la natura. Finalment, l’Ànima entra a l’ermita i viola na Mila. Aquest fet comporta la decisió de na Mila de fugir d’aquell lloc.

Prudenci Bertrana (1869-1941)

Prudenci Bertrana, fill de propietaris rurals, va viure a Girona, formant part del nucli cultural de la ciutat, primer com a pintor i després com a escriptor. En la maduresa va establir-se a Barcelona, on va continuar la seva producció literària, que compaginava amb la pintura i el periodisme.

Obra

En el teatre no va assolir un grau alt de qualitat. Cal esmentar Proses bàrbares (1911) i Josafat (1906). Bertrana ambienta la seva obra narrativa a la ruralia. En aquest cas, el marc rural no és un àmbit de desgràcies sinó la ruralia idealitzada de la seva infantesa va ser per a ell el contrapunt de la ciutat alienadora. La seva prosa evidencia un treball exquisit d’elaboració que té com a resultat una obra d’estil pulcre i rigorós.

Josafat

Josafat recrea el mite de la bella i la bèstia en la història de les relacions eròtiques entre el campaner de la catedral de Girona, Josafat, i una prostituta, na Fineta, dins l’espai sagrat de l’església, relacions que acaben amb la mort de l’una i l’embogiment de l’altre. La novel·la té una clara reminiscència rural. Josafat prové de la ruralia més sinistra i condiciona el caràcter. El seu cos estrafet i la seva ment malaltissa el converteixen en un personatge indefinit antropològicament, mig home i mig bèstia, capaç de la més gran generositat i de la crueltat més extrema. Aquesta hibridesa fisiològica i la seva indefinició de caràcter fan que embogeixi i acabi matant na Fineta. Consumat el drama, s’asseu a la barana del campanar de la catedral, fa sonar el seu flabiol i s’allibera amb aquest ritu estrany de la seva culpa angoixosa.

Joaquim Ruyra

Vida

Va estar lligat tota la seva vida a Blanes (poble on va néixer) i per això situà allà l'acció de quasi totes les seves narracions. Es desmarcà dels aspectes més conflictius del modernisme i mai no va participar a les lluites ideològiques entre diverses tendències literàries del moment.

Obra

Allò que caracteritza la prosa de Ruyra fou la recerca de la perfecció, no obstant no escrigué novel·la, sinó contes. L'acció de gairebé totes les seves obres la situa al mar (escenaris mariners) i s'allunya del ruralisme negre per apropar-se al ruralisme blanc, el qual elimina de la realitat els aspectes més desagradables. Marines i boscatges: és el seu recull de narracions més destacat (contenia alguns dels seus contes més emblemàtics i es mostra la passió que Ruyra sent per la mar), fou publicada al 1903.

• Mostra una gran riquesa lèxica i diàlegs genials (on hi reprodueix el parlar salat de la gent de Blanes).
• Dins d'aquest recull de narracions hi destaquen les tres narracions més llargues: Jacobé (a causa d'una malaltia mental la protagonista mor, ella s'enfronta al determinisme biològic i a les convencions socials), L'idil·li d'en Temme (un al·lot que no ha rebut mai l'amor d'una mare però què la mar li transmet aquest amor) i El rem de trenta-quatre (explica el viatge, que una al·loteta fa, per mar per poder pintar millor, els canvis de la mar, des de la tempesta a la calma, són descrits amb una gran precisió).