La Narrativa Modernista Catalana: Autors Clau i l'Obra de Víctor Català

La Narrativa Modernista Catalana: Característiques i Autors

Característiques de la Narrativa Modernista

Els autors modernistes es desentenen de l'objectivitat realista i naturalista i creen una prosa expressiva, plena de recursos poètics i lingüístics. Destaquen els autors d'art sublim i decadent, com l'obra Oracions de Santiago Rusiñol. El conte i la novel·la segueixen plantejant temes regeneracionistes (opten per canviar aquest món) i expressen les tensions entre l'individu, especialment l'artista o intel·lectual, i la societat.

Autors Destacats del Modernisme

Raimon Casellas: La Regeneració Rural

Crític d'art que presenta Els sots feréstecs, l'intent de regenerar una societat primària de pagesos per part de mossèn Llàtzer.

Prudenci Bertrana: Depravació i Inadaptació

En la novel·la Josafat narra la depravació sexual i humana del protagonista que es relaciona amb dues prostitutes. Josafat personifica la inadaptació al medi urbà i eclesial. L'acció i la descripció són elements clau.

Josep Pou i Pagès: La Rebel·lia Heroica

La vida i la mort de Jordi Fraginals tracta la rebel·lia i lluita heroica del protagonista contra l'ordre familiar tradicional.

Caterina Albert (Víctor Català): L'Artista i el Pseudònim

El Pseudònim i la Producció Literària

Caterina Albert (1869-1966) es va refugiar sota el pseudònim de Víctor Català per esquivar els prejudicis que la societat tenia contra una dona escriptora. A part de la seva dedicació a la pintura, es destaca la seva producció literària, que inclou poesia, teatre i narrativa. Víctor Català planteja conflictes amb un punt de vista moral.

Primers Títols i Temàtica Rural

Els seus primers títols són reculls de narracions curtes, amb temàtica rural, to tràgic i amb especial atenció a la situació d'explotació de la dona en una societat rural i primitiva:

• Drames rurals (1902)
• Ombrívoles (1904)
• Caires vius (1907)

L'Obra Mestra: Solitud (1905)

L'obra mestra de Víctor Català és la novel·la Solitud (Modernisme), publicada per capítols en la revista Joventut entre 1904 i 1905. La protagonista, Mila, és una dona sensible que lluita contra la duresa i l'aïllament que viu a l'ermita de Sant Ponç, de la qual es farà càrrec juntament amb el seu marit, Maties.

Trajectòria de Caterina Albert

Inicis i l'Escàndol dels Jocs Florals (1897-1907)

Inicià la seva carrera literària, de molt joveneta, col·laborant a l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa. En aquesta publicació de caràcter satíric hi publicà els seus primers textos –poemes de temàtica amorosa– entre el 1897 i el 1900 sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal.

És al tombant de segle, el 1898, que es presenta als Jocs Florals d'Olot amb el poema "Lo llibre nou" i el monòleg "La infanticida". Ambdues obres li foren premiades. Amb el monòleg, però, l'escriptora tingué un gran disgust, ja que el jurat d'aquell certamen es va escandalitzar quan va saber que darrere d'aquella peça de teatre, tan punyent per la seva temàtica, hi havia una jove escriptora de l'Escala. A partir d'aquell fet, Caterina Albert es va amagar darrere el pseudònim Víctor Català, que va prendre d'un personatge de la novel·la Càlzer d'amargor, que en aquell moment estava escrivint. Totes les obres que va publicar al llarg de la seva vida les va signar amb el pseudònim. Joaquim Folch i Torres, gran amic seu, va ser una de les persones que la va promoure. Sembla que quan va començar la seva trajectòria com a escriptora professional va deixar de banda l'activitat artística.

Període 1907 fins a la Guerra Civil

El 1926, quan el Noucentisme ja està liquidat, intenta introduir-se al panorama literari del moment amb la publicació de la seva segona i última novel·la, Un film. Anteriorment, el 1920, també publica el recull de narracions La Mare Balena, on trobem una certa evolució en la seva estètica literària. En aquesta última obra, ja no hi plasma només l'aspecte més ombrívol de la vida. Al llarg de la seva carrera literària, també va estar vinculada als Jocs Florals de Barcelona.

Postguerra

No serà fins al 1944 que treurà a la llum una altra obra. En aquest cas, serà el seu primer recull de narracions en castellà: Retablo (1944). Dos anys més tard, publicarà un recull de proses literàries sobre temes domèstics, Mosaic (1946).