Narrativa modernista: corrents i autors destacats

Narrativa modernista: corrents i autors destacats

Narrativa modernista: Amb el modernisme, la narrativa viu un moment d'expansió gràcies a l'augment del públic lector. Els gèneres més conreats són la novel·la breu i el conte. Hi podem diferenciar tres tendències:

Ruralisme simbòlic

El ruralisme simbòlic aporta una visió feréstega i esquerpa de la natura, que representa les forces negatives que s'enfronten a l'individu. Es caracteritza per l'ús de la metàfora i dels símbols. Els personatges són retratats com a éssers primitius que es deixen dur pels instints més bàsics. Hi destaquen, entre d'altres:

• Raimon Casellas — Els sots feréstecs.
• Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) — Drames rurals i la novel·la Solitud.
• Josep Pous i Pagès — La vida i la mort d'en Jordi Fraginals.

Decadentisme

La descripció objectiva del món es substitueix per la descripció dels efectes que aquest ocasiona en l'artista. L'autor més representatiu és Prudenci Bertrana, amb Josafat, que simbolitza la lluita del bé contra el mal.

Costumisme

Presenta un retrat crític de la societat burgesa del seu temps. Les obres més representatives són L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol i Marines i boscatges de Joaquim Ruyra.

El modernisme literari no va quallar en la societat valenciana —no ocorregué el mateix amb la pintura, l'escultura o l'arquitectura—. En el camp de la narrativa podem esmentar l'aportació d'Eduard López-Chávarri. En les seues novel·les destaquen la recerca de l'ànima de la terra, les descripcions i la concepció de l'obra com a objecte artístic. Ex.: Cuentos lírics, De l'horta i la muntanya i Proses de viatge.

Teodor Llorente

Teodor Llorente: Fou el poeta més important de la Renaixença valenciana. Va estudiar dret i va ser fundador, articulista i director del diari Las Provincias. Va ser diputat a les Corts i senador. Va formar part d'un grup de burgesos que s'oposava a la politització de la Renaixença i que defensava la recuperació literària.

La seua obra està dominada pels tòpics jocfloralescos (pàtria, fe i amor), els poemes de circumstància, el sentimentalisme i l'historicisme. Els seus poemes lloen una pàtria idealitzada molt allunyada de la realitat social. Hi destaca el paisatge sentimental.

Va publicar Llibret de versos i Nou llibret de versos. «A mon llibre» arreplega les dues grans passions de l'autor, la literatura i la pàtria. <A la mar Mediterrània> —únic sonet en valencià—. <La barraca> poema de més renom. <Vora el barranc dels Algadins>. <Pro patria>.

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda: En les seues obres la veu narrativa correspon a una dona que mostra una forta tendència a la introversió i que, sola i desencisada, busca la felicitat en els records del passat.

• Aloma: novel·la psicològica centrada en l'anàlisi dels sentiments.
• La plaça del Diamant: la seua novel·la més coneguda.
• Mirall trencat.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés: És considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània. Va estudiar periodisme a Madrid. Home d'una formació literària amplíssima, amic de Joan Fuster, va contribuir a recuperar i dignificar l'ús de la nostra llengua.

El seu primer poema va ser Ciutat a cau d'orella. La mort de la seua filla al cap de pocs mesos de néixer el dugué a escriure La nit. Destaquen La clau que obri tots els panys i Llibre de meravelles, la seua obra més popular. Els temes més freqüents són el sofriment, la fam i la misèria de la postguerra, la mort...

Dies després de la mort de Franco va començar a escriure El Mural del País Valencià, que consta de 60 llibres. Els versos d'Estellés són apassionats i rotunds; la seua poesia conté recursos clàssics, com la preocupació per la forma d'exposició i la disciplina mètrica...